La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 considera que la “tesi exculpatòria” plantejada per la defensa de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón és un argument que apunta directament l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, investigada en la causa.
Així ho assenyala la magistrada en una interlocutòria dictada aquest divendres, en què analitza un escrit recent de la defensa de Mazón. L’expresident havia negat que existira un “nexe causal individualitzat” entre la seua actuació durant aquella jornada i les defuncions provocades per la catàstrofe, que va deixar 232 víctimes mortals.
La jutgessa qüestiona la versió sobre l’alerta
La resolució també posa en dubte l’argument de Mazón sobre el procés de decisió que va precedir l’enviament del missatge d’alerta a la població. L’expresident, personat en la causa, però que no ha declarat -“ni ha declarat ni ha sol·licitat declarar”, indica-, havia defensat el caràcter consensuat del contingut de l’ES-Alert.
Segons la magistrada, aquesta afirmació “implica desconéixer” tant l’estructura del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) com la “seqüència” seguida per a elaborar el text que finalment va arribar als telèfons mòbils de la ciutadania.
A més, recalca que la responsabilitat corresponia a Pradas durant la gestió de l’emergència. En concret, la interlocutòria destaca la “intervenció i autorització directa” de l’exconsellera en relació amb l’ES-Alert, “ateses les seues competències com a gestora de l’emergència i directora del Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions, en la situació 2 d’emergència”.
Crítiques pel retard i per la falta d’altres avisos
La jutgessa torna a criticar especialment el retard en l’enviament de l’ES-Alert, que no es va produir fins a les 20.11 hores del 29 d’octubre, quan la dana ja havia provocat situacions d’extrema gravetat en nombrosos municipis.
“No és només que no s’enviara cap missatge ES-Alert fins a les 20.11 h, retardat amb disquisicions jurídiques absurdes sobre el confinament, per no dir de les lingüístiques, sinó que prèviament, de manera incomprensible, no es van utilitzar altres mitjans d’avís a la població, absolutament aliena als riscos, especialment a les zones on no plovia”, afirma la jutgessa.
Així mateix, la magistrada no entén “per què només es té en compte l’ES-Alert de les 20.11 h” i s’omet “tota referència” al de les 20.57 h, enviat a poblacions de quatre comarques: l’Horta Sud, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa, i que “va ser més encertat en el contingut, ja que incloïa la recomanació de romandre en domicili -‘confinament’-, i en concret, per a les zones i habitatges pròxims a rius i barrancs, incloïa la mesura d’estar allunyats dels mateixos -evacuació- i pujar a pisos elevats -allunyament-“. No obstant això, remarca que va ser “summament tardà” i no es va enviar a totes les comarques centrals del País Valencià.
