L’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O remetia ahir dimecres 9 de setembre una carta al Rectorat de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló de la Plana per a traslladar la seua “indignació i profund malestar” i reclamar una resposta institucional davant una situació que considera especialment sensible per a les famílies.
Des de l’entitat han volgut traslladar al rector Jesús Lancis la “seua preocupació i profund malestar” per la incorporació, un curs escolar més, de l’exconsellera Salomé Pradas com a professora substituta en aquesta universitat pública.
En un comunicat, l’associació considera que aquesta incorporació planteja “importants qüestions de caràcter institucional, ètic i moral” i destaquen que Pradas es troba investigada judicialment en el procediment que tracta d’esclarir les circumstàncies i possibles responsabilitats relacionades amb la gestió de l’emergència durant la dana del 29 d’octubre de 2024, que va provocar la mort de 232 persones.
Les víctimes i els seus familiars subratllen que “respecten plenament la presumpció d’innocència i el dret de defensa”, i que no pretenen anticipar cap pronunciament sobre l’eventual responsabilitat penal de la investigada. La seua reclamació se situa, expliquen, en un altre àmbit: el de la “responsabilitat i sensibilitat que ha de mantindre una institució pública davant una situació que continua oberta judicialment i que afecta directament a centenars de famílies”.
En la carta, l’Associació trasllada al Rectorat que resulta “especialment dolorós” per a les famílies que, mentre la Justícia continua tractant de determinar què va ocórrer durant aquella emergència i quines responsabilitats van poder existir, una de les persones investigades per la seua actuació al capdavant de la gestió d’emergències puga incorporar-se amb total normalitat a l’activitat docent d’una universitat pública.
“L’UJI no pot romandre al marge d’aquesta qüestió”, afirma, i reclama al rector una resposta oficial sobre la posició de la institució davant les implicacions que, “des del punt de vista ètic i moral”, planteja aquesta incorporació. I, en un sentit més ampli, reflexiona sobre quin paper han de mantindre les institucions públiques en relació a la “memòria, sensibilitat i respecte cap a les 232 persones mortes i cap a unes famílies que, quasi dos anys després de la tragèdia, continuen reclamant veritat, justícia i memòria”.
