Els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) han denunciat les condicions en què ha arrancat el curs escolar als municipis de l’anomenada “zona zero” de la dana del 29 d’octubre del 2024 i han expressat la seua “profunda indignació davant el precari inici de les classes”. També han alertat de “les greus deficiències que presenten encara moltes infraestructures pocs dies abans de començar una temporada de pluges que es preveu especialment intensa després que la mar Mediterrània haja batut rècords de temperatura”.
En aquest sentit, han assegurat que “pràcticament dos anys després de la catàstrofe, quasi 3.000 estudiants de poblacions com ara Massanassa, Alfafar, Paiporta i Catarroja han tornat a les aules en barracons i sense que la Conselleria d’Educació haja iniciat cap obra de reconstrucció dels centres educatius que van quedar destruïts“.
Ubicacions “altament inundables”
“Aquestes aules prefabricades es troben en condicions de precarietat climàtica i no disposen dels espais necessaris per a garantir la seguretat de l’alumnat i dels docents. Tampoc dels recursos perquè el professorat puga impartir les classes en condicions òptimes i l’alumnat aconseguisca l’aprenentatge desitjat”, han subratllat. A més, han assegurat que es preveu que els centres educatius afectats es reconstruïsquen en ubicacions “que s’han demostrat altament inundables, fet que posa en dubte la seguretat a llarg termini de tota la comunitat educativa”.
“Malgrat que l’educació dels xiquets i les xiquetes hauria de ser una prioritat, aquesta ha quedat en l’últim lloc dels plans de reconstrucció a pesar que són moltes les veus que alerten del greu impacte que aquesta situació pot provocar en el futur acadèmic, ja que pot haver-hi fins i tot un increment de l’abandó escolar, especialment entre l’alumnat més vulnerable”, han advertit.
Per aquest motiu, els CLER han exigit que els centres educatius siguen declarats infraestructures essencials, que tinguen prioritat absoluta en els plans de reconstrucció i no queden relegats davant d’altres obres. També han instat a accelerar els terminis de reconstrucció, a reduir els terminis administratius que mantenen paralitzades les demolicions i construccions de centres educatius, i han demanat que els centres siguen reconstruïts en zones segures i no en aquelles on ja ha quedat demostrat que l’aigua tenia una forta capacitat de destrucció.
D’altra banda, han reivindicat la participació de l’alumnat i dels docents en les decisions sobre el disseny dels nous centres; reforçar els equips docents per a una millor tasca educativa i d’acompanyament tant a alumnat com professorat, a més d’implantació de programes de suport escolar i emocional; suport econòmic i humà als ajuntaments per a una millor gestió i coordinació amb centres educatius afectats i inspecció educativa, i que, de manera urgent, els consistoris presenten plans d’emergència a la població i efectuen les formacions pertinents per a garantir una resposta òptima en cas de necessitat.
Finalment, han proposat la instal·lació de sistemes de megafonia, autònoms de la xarxa elèctrica, que permeten comunicar-se amb la població; la implantació de sistemes de predicció de crescudes de rius i barrancs per part de la Generalitat, i que no només s’execute el pressupost destinat a les emergències sinó que s’amplie “fins a garantir que tot el poble valencià serà atès en cas d’emergència”.
