El procés judicial sobre la gestió de la catastròfica dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 233 víctimes mortals a les comarques centrals del País Valencià i que s’instrueix als Jutjats de Catarroja (l’Horta Sud), prompte complirà dos anys.
En aquest context, convé repassar l’estat actual de la causa iniciada el gener del 2025. El procediment investiga presumptes delictes d’homicidi i lesions per imprudència i té dos imputats: l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso. Fins ara, 690 persones han comparegut davant la jutgessa Nuria Ruiz, que ha dictat 588 resolucions.
Aquestes xifres reflecteixen només una part de les actuacions de l’òrgan instructor des que en va assumir la investigació. Aleshores, el jutjat ja tenia obertes diligències per 75 defuncions registrades en municipis del partit judicial de Catarroja.
Els inicis
Per aquest motiu, la magistrada es va oferir a centralitzar en un únic procediment totes les denúncies i querelles presentades arran de la dana davant de diferents òrgans judicials, una vintena en total. La Fiscalia va avalar aquesta proposta i va acordar constituir un equip de cinc professionals de Medi Ambient i Anticorrupció per a encarregar-se de les diligències.
Des d’aleshores, ha continuat reclamant documentació i prenent declaracions. El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha exposat que les 588 resolucions judicials dictades fins al moment inclouen interlocutòries, providències, diligències d’ordenació i diferents decrets del mateix jutjat.
A més, a aquestes resolucions s’afegeixen les 54 interlocutòries dictades per la secció segona de l’Audiència de València per a resoldre els recursos d’apel·lació contra les decisions de la mateixa instructora.
Durant la investigació, la jutgessa ha citat a declarar un total de 713 persones, entre les quals hi ha els dos investigats. A més, al voltant de 40 advocats estan personats en la causa en representació de les acusacions particulars, de les dues defenses i de les acusacions populars.
“Extrema gravetat”
La magistrada també ha acordat dues pròrrogues del procediment, de sis mesos cadascuna. L’última es va aprovar el setembre passat i allarga la instrucció fins al 30 d’abril del 2027. La decisió respon a la “gran complexitat” i l’”extrema gravetat” de la causa, i també al fet que encara queden pendents interrogatoris de testimonis i proves documentals. Així mateix, s’estudien sis defuncions més per a determinar si s’han d’incorporar al recompte de víctimes de la dana del 2024.
Entre les diligències pendents, hi ha la resposta a la comissió rogatòria enviada als Estats Units, adreçada a Telegram i WhatsApp, per a intentar recuperar els missatges que José Manuel Cuenca, excap de gabinet de l’expresident de la Generalitat i diputat a Les Corts, Carlos Mazón, va intercanviar aquell dia a través d’aquestes plataformes.
En aquest sentit, el juliol passat, les autoritats estatunidenques van comunicar a la jutgessa que WhatsApp “no recopila ni conserva informació de contingut per als seus subscriptors (usuaris)”. Un fet que descartava la possibilitat de recuperar el contingut dels missatges esborrats per Cuenca i que hauria intercanviat el dia de les riuades amb els investigats en la causa, amb el mateix Mazón i amb altres alts càrrecs.
Malgrat això, la magistrada va sol·licitar que es mantinguera la comissió rogatòria “a fi d’obtindre les dades corresponents a intervinents, data i hora de remissió dels missatges o comunicacions de WhatsApp” del 29-O.
233 víctimes mortals
La causa comptabilitza, de moment, 233 morts. L’última víctima incorporada és una veïna de Catarroja que va morir a l’Hospital La Fe de València el 28 de novembre del 2024, un mes després de la barrancada. La dona va patir una hemorràgia intracranial derivada d’un hematoma subdural, provocat per una caiguda al seu domicili arran de l’entrada d’aigua.
En aquest cas, la instructora va considerar que hi havia una relació de causalitat entre el colp que va patir durant la inundació de sa casa i la mort posterior al centre hospitalari.
L’aforament de Carlos Mazón
Carlos Mazón ha protagonitzat una de les últimes personacions en la causa. El març passat, la magistrada instructora va demanar al TSJ que l’investigara, en apreciar indicis de delicte i una “activitat negligent” durant les riuades. A parer seu, l’emergència per la dana “de facto es va aturar en el mateix moment en què va entrar al reservat” del restaurant El Ventorro per a dinar amb una periodista.
No obstant això, l’alt tribunal valencià va rebutjar la petició perquè considerava que la imputació de l’expresident no podia fonamentar-se en “conjectures i sospites“. Arran d’aquesta decisió, la instructora va acordar citar Mazón com a testimoni en el procediment, després d’haver-li recordat en diverses ocasions durant la instrucció que podia declarar. Paral·lelament, l’expresident va sol·licitar personar-se en la causa, una petició que el jutjat va denegar.
Mazón va recórrer contra aquesta decisió davant de l’Audiència, que li va donar la raó a l’empara dels articles 118 i 118 bis de la Llei d’enjudiciament criminal. Els magistrats van autoritzar la personació perquè poguera conèixer l’activitat probatòria de la investigació que l’afectava, “una activitat que tindria, en funció del resultat d’algunes de les diligències acordades, transcendència inculpatòria futura”.
Aquesta resolució va obligar la jutgessa a deixar sense efecte la citació de Mazón com a testimoni. Des d’aleshores, l’expresident està personat en el procediment amb un advocat, una situació que diverses parts de la causa han qüestionat. De fet, associacions de víctimes, com l’Associació Víctimes de la DANA 29 Octubre 2024, han presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per a salvaguardar el dret de les víctimes a la tutela judicial efectiva i aconseguir que s’anul·le l’aforament de Mazón per “abús de dret i frau de llei“.
L’expresident té un altre front obert al Tribunal Suprem. El PSPV va presentar una querella contra Mazón per fals testimoni en la comissió de la dana al Congrés. La Fiscalia va demanar a la sala segona del Suprem que reclamara al TSJ valencià la interlocutòria en què havia rebutjat la seua competència per a investigar Mazón i l’alt tribunal va requerir aquesta resolució la setmana passada per a decidir si l’investiga per fals testimoni.
El suport del CGPJ a la instructora
El setembre passat, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) també va arxivar diverses queixes presentades per l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas i el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso, contra la jutgessa instructora. Les queixes feien referència a una gravació sonora del marit de la magistrada, també jutge, efectuada durant una diligència del procediment sense el consentiment de l’autoritat judicial ni del lletrat de l’administració de justícia.
Pradas i Argüeso denunciaven presumptes “irregularitats” que, segons deien, suposaven una ingerència que vulnerava drets fonamentals de les parts i qüestionava l’”equitat del procediment”. Finalment, el CGPJ va arxivar les queixes en considerar “invàlida” la gravació del marit de la instructora.
