L’expresident de la Generalitat Carlos Mazón no serà investigat per la seua actuació durant la dana del 29 d’octubre del 2024. Així ho ha confirmat el ple de la sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), que ha desestimat per unanimitat els recursos de súplica presentats per diverses acusacions.
Segons una interlocutòria notificada aquest dilluns a les parts, “la defensa de l’exposició raonada que tots els recurrents fan en els escrits no arriba a l’extrem de proporcionar prou raons de l’equivocació de la sala a l’hora de valorar i concloure sobre la posició de garant de l’aforat i l’existència d’indicis seriosos i fundats que conduïsquen a la competència” de l’alt tribunal valencià.
D’aquesta manera, el TSJ ratifica íntegrament, i de conformitat amb l’informe del ministeri fiscal, la interlocutòria que va dictar el 16 de març, després de l’exposició raonada elevada per la titular de la plaça número 3 de la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la tragèdia que va deixar 230 víctimes mortals al País Valencià.
El TSJ rebutja que la interlocutòria recorreguda haja vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva dels recurrents, perquè aquest dret “no garanteix un resultat concret, sinó només el dret a obtindre una resolució motivada, raonable i fundada en dret”.
En aquest cas, segons la sala, “el rebuig està degudament explicat”, i respon “tant a l’absència d’aquest quadre indiciari d’un cert nivell que es precisa per a entendre que la conducta activa de l’aforat poguera ser constitutiva d’un delicte d’homicidi imprudent com a la impossibilitat d’apreciar el caràcter delictiu en l’actuació per omissió que s’atribueix a l’expresident de la Generalitat”.
No veuen “abús de dret” en l’aforament
D’altra banda, els magistrats desestimen la sol·licitud de no aplicar la prerrogativa de l’aforament a l’excap del Consell, perquè no veuen en la seua adquisició de la condició de diputat a Les Corts “abús de cap dret”.
En aquesta línia, assenyalen que ja era diputat amb anterioritat al 29 d’octubre del 2024 i ho continua sent en l’actualitat, per la qual cosa no hi ha un paral·lelisme, com sostenien els recurrents, amb el denominat “cas Gallardo'” resolt pel Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura.
“Allí hi havia un supòsit d’adquisició sobrevinguda de la condició de parlamentari de les Corts d’aquella Comunitat Autònoma per qui fins llavors mancava de fur processal”, precisa el TSJ, i s’havia obtingut just abans de l’obertura del judici oral, la qual cosa no ocorre en el cas de Mazón, qui figura com a diputat de la XI legislatura des de l’inici, el 26 de juny del 2023.
La interlocutòria feta públic desestima també la resta de les al·legacions dels recurrents i reitera els arguments ja exposats en la resolució del passat 16 de març i que van confluir en la decisió de declarar la incompetència del TSJCV per a investigar a l’expresident de la Generalitat i l’arxivament de les actuacions.
Mazón no tenia “deure jurídic d’actuació”
D’aquesta manera, al·ludeix a la jurisprudència del Tribunal Suprem i insisteix que l’anàlisi de les normes autonòmiques “posa de manifest inequívocament” que al llavors cap del govern valencià “no se li atribuïa un deure jurídic d’actuació” en la gestió de l’emergència, i per tant no tenia la “posició de garant”.
D’altra banda, el TSJ repeteix en aquesta resolució que no aprecia els indicis de delicte sòlids i qualificats que requereix la jurisprudència, quant a la suposada participació activa de l’aforat en l’enviament del missatge d’alerta a la població.
