L’Audiència de València ha acceptat la personació de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón en la causa que instrueix la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 230 víctimes mortals al País Valencià.
El tribunal ha admés la personació de Mazón a l’empara de l’article 118 bis de la Lecrim per a exercir el seu dret de defensa perquè en la instrucció hi ha pendents diligències “amb aptitud per a aportar informació que poguera permetre una inculpació futura” de l’expresident, que “es veuria privat de conéixer l’activitat judicial d’investigació que el concerneix; activitat que podria tindre -en funció del resultat d’alguna de les diligències acordades- transcendència inculpatòria futura”.
D’aquesta manera, l’Audiència ha estimat el recurs d’apel·lació interposat per l’advocat de l’expresident contra la desestimació de la jutgessa de la dana de la seua sol·licitud per a poder personar-se en el procediment. Tant el ministeri fiscal com l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) es van adherir al recurs del qui fora cap del Consell mentre que altres acusacions el van impugnar.
Inexistència de responsabilitat penal
Mazón argumentava que, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) s’ha pronunciat sobre la inexistència de responsabilitat penal en la seua actuació, la instrucció de la causa s’està desenvolupant de manera que afecta la seua “posició jurídica”, un fet que justifica la seua sol·licitud de personació.
Respecte d’això, afegia que la interlocutòria de la jutgessa recorreguda “s’aparta” d’una comprensió de l’article 118 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, “entés com una garantia perquè l’aforat puga defensar-se en el curs d’una investigació que l’afecta, encara que no existisca una imputació formal“, per la qual cosa la continuïtat de la instrucció i la possibilitat que diligències futures puguen afectar la seua situació processal requerien que se li permetera comparéixer i exercir el dret de defensa.
En aquesta línia, insistia que, malgrat la resolució adoptada per la sala civil i Penal del TSJ en la interlocutòria de 13 de març del 2026 –en la qual rebutjava investigar-lo-, la instrucció “continua practicant diligències que es projecten nominativa i funcionalment sobre ell”.
A títol d’exemple, detallava que s’han demanat els seus registres de trucades, missatges de WhatsApp, factures telefòniques dels seus escortes i xofer, i declaracions del seu equip de comunicació i de la portaveu del Consell per a informar sobre els seus comentaris i accions.
“No acorda el sobreseïment de la causa”
En aquest sentit, la sala assenyala en la resolució que aquesta interlocutòria del TSJ “no acorda el sobreseïment de la causa” respecte a Mazón, sinó que únicament es pronuncia sobre les qüestions a les quals podia donar resposta: si els arguments de l’exposició raonada de la jutgessa permetien sostindre “amb fonament” una imputació fàctica delictiva contra l’expresident, atesa la seua condició d’aforat.
En aquesta línia, afegeix que la interlocutòroa “no identifica conducta penalment punible” en part dels fets que l’exposició raonada li atribuïa i “no troba suport fàctic i, amb això, prou arguments per a poder atribuir-li una conducta activa que poguera haver incidit eficientment a retardar l’emissió del missatge ES-Alert“.
No obstant això, atesa la naturalesa de la resolució, “no descartava que pogueren obtindre’s en el futur” ni que “existira o poguera obtindre’s informació apta per a establir una relació causal concreta i precisa entre la conducta del senyor Mazon Guixot i les defuncions individualitzades -encara que assenyalara que no identificava en l’exposició raonada tal relació-“.
“Ha de tindre l’oportunitat”
Una vegada dictat aquesta interlocutòria, afegeix la sala, la instrucció judicial continua i s’han acordat i estan pendents d’oferir resultat diligències “amb aptitud per a aportar informació que poguera permetre una inculpació futura” de l’expresident, diputat a Les Corts i, per tant, aforat i que, segons l’Audiència, “ha de tindre l’oportunitat que reclama en el seu recurs”.
D’una altra manera, sosté que “es veuria privat de conéixer l’activitat judicial d’investigació que el concerneix; activitat que podria tindre -en funció del resultat d’alguna de les diligències acordades- transcendència inculpatòria futura” i que “sembla que es practica, entre altres finalitats, per a esbrinar el que el senyor Mazón Guixot, com a president de la Generalitat Valenciana va fer o va poder ordenar durant el dia 29 d’octubre del 2024”.
En aquesta línia, l’Audiència indica que no cal descartar que aquestes investigacions “podrien permetre atribuir una activitat rellevant en fets investigats -la seua possible intervenció en la decisió d’elaboració del missatge ES-Alert o en el retard en la seua producció i enviament i la relació causal que, en tal supòsit, poguera existir en termes penalment rellevants, amb les defuncions i resultats lesius investigats-“.
En tot cas, la sala deixa constància que aquest pronunciament “es limita, exclusivament, a resoldre si ha d’admetre’s o no la personació” de Mazón en la causa a l’empara dels articles 118 i 118 bis, a aquest efecte de poder exercir el seu dret de defensa.
