Les imatges parlen per si soles. No hi ha paraules davant la injustificada i arbitrària agressió d’un agent de la Policia Nacional a una mestra jubilada de 68 anys a València el passat diumenge. Podria fer una llista dels sentiments negatius que m’ha generat aquesta brutalitat sense mesura (ràbia, tristesa, impotència…), un fet que no hauria d’haver ocorregut mai i que posa en evidència com de necessària és l’educació pública i de qualitat. Com que el succés m’ha fet bollir la sang i sospite que no seré políticament correcte en aquest escrit, recordaré aquell aforisme de Joan Fuster segons el qual «forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat». Intentaré no ser-ho, però tampoc ho puc garantir. Això sí, no pense callar davant aquesta injustícia.
Comence amb algunes preguntes. La policia no està per a protegir la ciutadania i garantir la seguretat pública? Algú em pot explicar què estava fent malament aquesta senyora per a rebre per darrere aquest salvatgisme tan desproporcionat? No és que l’espente, és que la tira a terra, l’estassa, amb el resultat de fractura del septe nasal i punts de sutura a la barbeta. Una agressió amb part de lesions. Quina fanfarronada és aquesta? Si volia que s’apartara de la via pública, que li ho haguera dit. Era necessari abatre-la d’eixa forma? Ja sabem que alguns policies van de machotes i fan el que els rota. És donar-los un casc i una porra i es creuen Déu. Eixe agent, sense uniforme, hauria fet el mateix? El lema el orden y la ley, crec que en aquest cas ha sigut justament tot el contrari. En canvi, el que pueda hacer, que haga d’Aznar, ja estem veient que fins i tot les forces de seguretat ho apliquen.
Damunt, no hi ha cap tipus d’auxili a una persona a la qual acaben de trencar el nas. Ni el bèstia ni els seus companys s’interessen per la dona, cap efectiu s’acosta a socórrer-la. És la indecència personificada en aquest perdonavides de barri que, en lloc de donar exemple i vetlar per la seguretat dels ciutadans, va abocar tota la seua ira en aquesta desprotegida manifestant. La mateixa obscenitat que À Punt, que mentre tenia lloc un incident tan seriós i delicat retransmetia, oh sorpresa, bous des de la plaça de Las Ventas de Madrid. És l’altra imatge de la vergonya, la de la radiotelevisó pública valenciana que mai està on ha d’estar.
Segons sembla, ja han obert un expedient disciplinari a aquest energumen, però aquesta mesura em pareix ridícula atesa la gravetat dels fets, que frega el delicte. Sancionar-lo és una simple estirada d’orelles, en la pràctica significa estar-se a casa tranquil fins que passe el soroll mediàtic, i després continuarà actuant amb impunitat. Per això, al meu parer, mereix l’expulsió immediata del cos policial. Que el facen fora. Aquest agent no és apte com a policia i ha de perdre tal condició. Si un professor fa el que ell ha fet amb un alumne, se’n va al carrer ipso facto. Doncs el mateix amb aquest animal. A més a més, diuen que el protocol està en pausa i que l’agent no està suspés, ni tan sols de manera cautelar. L’expedient sancionador està paralitzat perquè la víctima ha presentat una denúncia per la via penal, i ara cal esperar que es resolga el procediment. Mentre arriba el veredicte judicial, jo el posava a fer treballs en benefici de la comunitat. On? En un centre escolar, a vore si és capaç de conviure amb el professorat i, de pas, s’ensenya algunes coses tan bàsiques com la cordura, la comprensió i el respecte als altres, que tot apunta que no les va aprendre en l’acadèmia a Àvila.
Els sindicats Unió Federal de Policia i Confederació Espanyola de Policia han defensat l’actuació del seu company en una mostra de corporativisme intolerable. Defenen allò indefendible. I a l’anunci de la delegada del Govern al País Valencià d’obrir una investigació aprofundida, la seua resposta ha sigut infame: Tú no vas a investigar nada. Se senten, i sobretot se saben, impunes. Davant la gent i de mòbils gravant, què faran quan no hi ha testimonis? Què hauria passat si no hi haguera el vídeo? De segur que dirien que tot es va fer amb professionalitat i proporcionalitat, o que la senyora era una perillosa terrorista i que, simplement, va caure un bac. Aquesta és la policia que paguem amb els nostres impostos, la que utilitza la violència sobre qui només demanava dignitat i millores per a l’escola pública. Aleshores, qui ens protegeix de la policia? Jo no vull uns cossos de seguretat així. Quin estat de dret és aquest? Per cert, el ministre de l’Interior hauria d’haver demanat disculpes immediatament en nom de l’institut armat i no ho ha fet.
Quan l’aristòcrata Esperanza Aguirre va tallar el carrer Ferraz l’any 2023, cap policia la va espentar ni la va tirar a terra com a aquesta senyora. O siga que són valents segons el color polític. Amb la dreta i l’extrema dreta, o siga, amb els seus, mà blaneta. Amb la resta, mà dura. Quan Vox es manifesta a Madrid i talla el trànsit, trobem una policia amable que evita qualsevol ús de la violència. Amb els seguidors de Vito Quiles que van a les universitats a provocar no és que siguen passius, és que són còmplices. En canvi, una mestra jubilada desvalguda mereix la fúria de tot un troglodita. Potser estan entrenant-se per a l’arribada d’Abascal al Ministeri de l’Interior. Alguna cosa no em quadra, però és evident que les actuacions policials són molt diferents segons qui es manifesta. D’altra banda, se sap la nacionalitat de l’agressor? No, com que Vox i tots els fachapobres diuen ara que el 90% de les agressions en aquest país les cometen els estrangers, potser se’ls ha colat un migrant en el Cos Nacional de Policia.
L’endemà dels fets, el president de la Generalitat va fer unes declaracions infumables i molt desafortunades des d’Alacant en què va dir que estava en contra de la violència d’un lloc i de l’altre, venga de donde venga, com si la força l’haguera exercit la mestra. Més o menys, condemnava tota la violència, excepte la d’aquest antidisturbis. Aquesta és l’equidistància del senyor Pérez Llorca, que presenta els manifestants com a exaltats. I això no és veritat. Des del primer dia, la vaga indefinida està sent absolutament pacífica, encara que la consellera Ortí haja dit que sobre nosotros también se produjo violencia. Els enemics no són els qui eduquen els nostres xiquets i es manifesten per demanar millors condicions laborals i educatives. Els docents preparem i eduquem per a la vida. Som sinònim de formació, d’ensenyament i de cultura. Aquest covard, d’ignorància, de tosquedat i de brutalitat. La metàfora del poli agredint una professora ens serveix per a entendre aquest boig món al revés, la decadència de tot un país. Per això, trobe que el professorat de tot Espanya hauria d’eixir al carrer per aquesta agressió, un atac que ens dol a tots.
Parlant d’educació, hi ha la possibilitat que aquest individu se sentira atacat envoltat de tanta cultura, la que ell no té. Aquest home crec que ha anat molt poc a escola, o almenys no degué assistir el primer dia de classe d’educació infantil en què s’ensenya que no s’ha de pegar. La saviesa popular diu que cap geperut no es veu el gep, ni cap banyut les banyes. Però no, els docents no som bàrbars, som els qui ensenyem moltíssimes coses, per exemple, a llegir i a escriure. I, és clar, convé recordar que als policies són als que els van deixar de descomptar les errades ortogràfiques en l’oposició perquè, si no, no n’aprovava cap, i tinc la sensació que des que llevaren les proves d’ortografia, el nivell d’intel·ligència dels agents assoleix mínims insospitables. En vista de la patacada, no sé si també han eliminat els tests psicotècnics.
Sí, les imatges són molt dures, però més dura ha de ser la sentència contra aquest pinxo de discoteca. Tenim dret a manifestar-nos als carrers, és un dret constitucional, la llei ens empara, i també a fer-ho sense necessitat d’arribar a casa amb el nas trencat. Eixim a protestar pels nostres drets, però la guàrdia pretoriana, la policia patriòtica, l’ICE espanyol ens en viola d’altres. Sense ànim de generalitzar, no tots els policies, però sempre un policia. És lamentable, gravíssim, agredir una docent que lluita de manera tranquil·la per una educació pública millor, per una societat més justa. La violència mai és el camí. El respecte es guanya, no s’exigeix amb espentes com la que tots hem vist. Després de setmanes de vaga pacífica, aquesta agressió intolerable ha de servir, en tot cas, per a alçar els ànims d’una comunitat educativa esgotada i assenyalada per un altre Molt Impresentable que, en comptes de trobar-hi solucions, tira més llenya al foc. Tan patètic i repugnant com l’abús d’autoritat del valent prepotent que va atacar per l’esquena aquesta companya jubilada a la qual desitge una ràpida recuperació. Així, doncs, més llibres i menys porres, més dignitat docent i menys espentons, més recursos educatius i menys colps sense mirament. La defensa de l’educació pública és un pilar del nostre sistema democràtic, és el futur de les pròximes generacions. Ens hi juguem molt.
