Quasi dos anys després de la dana, la rendició de comptes política segueix encallada al nivell més alt. D’aquesta incomoditat compartida naix “El Judici a Mazón que no voràs”, una obra de teatre que ficciona com podria ser un possible judici a Carlos Mazón per la seua responsabilitat política en la gestió de la catàstrofe — el judici que, com apunta el títol tatxat, probablement mai veurem als tribunals. L’estrena està prevista per al segon aniversari de la barrancada, a l’octubre d’enguany, a L’Horta Teatre de Castellar-Oliveral.
El projecte és una col·laboració entre tres agents amb arrelament al territori: Atirohecho, companyia de teatre polític especialitzada a portar el conflicte social al llenguatge escènic, que lidera la proposta i que va patir els efectes de la barrancada a la seua seu; la Koordinadora de Kol·lectius del Parke Alcosa, amb més de quaranta anys de treball comunitari al barri d’Orba d’Alfafar i un paper central en la resposta veïnal a la barrancada; i Barret, cooperativa audiovisual que porta documentant les conseqüències de la dana i la mobilització ciutadana al Parc Alcosa des dels dies posteriors a la barrancada,participant en el documental “On era Mazón?”, aporta al muntatge els formats audiovisuals que contindrà l’obra, a partir de l’experiència acumulada documentant la dana des del punt de vista de les responsabilitats polítiques.
L’obra busca retornar la paraula a les veïnes i veïns que van viure la dana en primera persona, als qui van sostindre l’emergència des de baix i als col·lectius que continuen exigint veritat, responsabilitats completes i garanties de no repetició. Planteja una pregunta que continua oberta: pot parlar-se de justícia si el màxim responsable polític està protegit pels seus amics del Tribunal Superior de Justícia?
Per a fer possible la producció del projecte, les tres entitats han iniciat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo per tal de recollir els 20.000 euros que consideren indispensables per arribar als escenaris. Entre les recompenses hi ha la mateixa pre-venda de les entrades així com diferents tipus de marxandatge.
“La rendició de comptes no acaba amb la dimissió”
“Aquesta obra va dirigida al poble valencià -expliquen des de Barret-, als territoris afectats, a qui ha seguit el procés amb la sensació que hi falta alguna cosa, i a qui creu que la cultura també pot ser un espai per ampliar el que queda fora”.
Més que un espectacle, es podria dir que “El judici a Mazón que mai voràs” és un intent de posar negre sobre blanc el que ja se sap que va passar però que és massa fàcil que quede perdut entre l’allau de notícies fragmentades o descontextualitzades. “Hem aconseguit la dimissió de Mazón com a president de la Generalitat, però la rendició de comptes no acaba amb una dimissió: aquesta obra suma forces a les mobilitzacions al carrer i posa el teatre — i l’audiovisual — al servei d’una demanda col·lectiva que continua viva”, expliquen en la definició mateixa de la iniciativa.
