El que està succeint als ajuntaments d’Elx i Torrent no és un fet aïllat, sinó part d’una ofensiva planificada. I cal denunciar-ho sense embuts.
El partit d’extrema dreta Voxha presentat mocions contra el dret a l’avortament en ambdós ajuntaments. No és casualitat. És ofensiva ideològica. És agenda política. És patriarcat organitzat. I encara més greu: tot açò passa amb la mirada còmplice del Partit Popular, que permet, normalitza o directament facilita que aquests discursos entren a les institucions.
Perquè no ens enganyem: atacar el dret a l’avortament no és només qüestionar una llei. És qüestionar la llibertat de les dones. És negar-nos la capacitat de decidir sobre els nostres cossos, sobre les nostres vides, sobre els nostres projectes vitals. És tornar-nos a situar com a subjectes tutelats, subordinats, dependents.
I això no va només d’Elx o de Torrent. Açò és un símptoma d’un retrocés més ampli. D’una ofensiva reaccionària que vol fer-nos creure que els drets conquistats no són irreversibles. I tenen raó en una cosa: no ho són, si no els defensem.
Des del feminisme, açò és absolutament intolerable. No podem permetre que es banalitze la violència institucional contra les dones. No podem normalitzar que des dels ajuntaments que haurien de ser espais de protecció i garantia de drets es promoguen iniciatives que ataquen directament la nostra autonomia.
Perquè cada moció com aquesta no és només paper. És discurs. És marc. És legitimar que hi ha drets discutibles. I quan un dret es posa en dubte, s’obre la porta a perdre’l.
I davant d’això, no cap la neutralitat. No existeix l’equidistància quan es tracta de drets humans. O estàs amb els drets de les dones, o estàs contribuint a retallar-los
Com a societat, hem de posicionar-nos. Amb fermesa. Sense complexos. Perquè el que està en joc no és una diferència d’opinions: és la llibertat.
Ens volen fer retrocedir dècades. Volen tornar-nos a un temps on decidir era un privilegi i no un dret. On les dones pagàvem amb la salut, amb la clandestinitat o amb la vida. Però no ho aconseguiran fàcilment.
Perquè si alguna cosa ha demostrat el moviment feminista és que cada dret conquistat ha costat lluita, i que cada atac tindrà resposta. Organitzada, col·lectiva i combativa.
Ara és el moment de dir prou. De denunciar. D’alçar la veu. De no deixar passar-ne ni una. Perquè els drets de les dones no es negocien. Es defensen.
Animem a acudir a la concentració el 16 d’abril a la plaça de l’Aparadora / Lucrecia Pérez d’ Elx a les 18.30 h.
Nosaltres parim, nosaltres decidim.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
