La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Xàtiva (la Costera) ha aprovat aquest dilluns la interposició d’un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia valencià contra la resolució autonòmica que confirma la reversió de l’antic monestir de Santa Clara al consistori i la sol·licitud de mesures cautelars per a suspendre els efectes d’aquesta decisió mentre es resol el procediment judicial. Amb això, el consistori continua defensant la construcció del nou Palau de Justícia en aquest edifici i ha decidit acudir als tribunals per a evitar que la Generalitat Valenciana “abandone definitivament aquest emplaçament”, segons ha informat el consistori en un comunicat.
L’acord respon a la resolució del conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública del passat 10 de setembre, que desestimava el requeriment presentat per l’Ajuntament de Xàtiva el 29 de juny i confirmava la decisió de revertir la cessió de Santa Clara, aprovada inicialment l’1 de juny.
El consistori considera que aquesta decisió suposa un “canvi de criteri injustificat” respecte als compromisos adquirits per la mateixa Generalitat durant els últims anys i “posa en risc” una infraestructura “imprescindible” per a Xàtiva i els 26 municipis que integren el seu partit judicial, amb una població pròxima als 88.000 habitants.
Segons ha assenyalat l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, “no podem acceptar que, després de tants anys de treball, de compromisos institucionals i de recursos públics invertits, la Generalitat decidisca abandonar unilateralment un projecte que estava preparat per a avançar cap a la seua execució. Santa Clara —insisteix el primer regidor— continua sent la millor ubicació per al Palau de Justícia i defensarem aquesta opció amb tots els instruments legals al nostre abast, perquè estem parlant del futur d’un servei públic essencial per a Xàtiva i tota la comarca”, ha advertit.
El recurs assenyala que la mateixa Generalitat Valenciana va declarar en 2018 la “idoneïtat tècnica” de Santa Clara per a albergar la nova seu judicial, una consideració que va donar lloc a l’adquisició de l’immoble per part de l’Ajuntament i a la seua posterior cessió a l’administració autonòmica, formalitzada en 2021.
Des de llavors, la Generalitat va impulsar la redacció dels projectes tècnics, va adjudicar els treballs “i va arribar a plantejar una inversió aproximada de 25 milions d’euros per a construir un edifici judicial d’uns 5.000 metres quadrats en aquest emplaçament”, segons assenyala el consistori.
El projecte, redactat pels arquitectes José Ramón Esteve i Carlos Campos, compta amb treballs tècnics “avançats”, inclosos els projectes de demolició, excavació, sustentació i arqueologia. A més, l’Ajuntament havia concedit la corresponent llicència d’obres, la pròrroga de les quals va ser sol·licitada per la mateixa conselleria el gener del 2025. Al respecte recorda que al juny d’eixe any la consellera va visitar Santa Clara acompanyada pels responsables tècnics del projecte i la jutgessa degana, qui va exposar les greus deficiències que presenta l’actual seu judicial de la plaça de la Trinitat.
Diferències per l’extensió
No obstant això, el consistori afirma que un dels principals arguments esgrimits per la Generalitat per a justificar el canvi d’ubicació és l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025, que reorganitza l’estructura judicial mitjançant la implantació dels tribunals d’instància, la qual cosa “comportaria noves necessitats d’espai, que elevarien la superfície requerida fins als 6.952,5 metres quadrats, per damunt dels 5.007 m² previstos inicialment”.
L’Ajuntament considera que aquest argument “no justifica l’abandó del projecte, ja que la legislació esmentada no estableix requisits específics de superfície per a les seus judicials”. A més, apunta que un informe elaborat pels mateixos arquitectes redactors, a petició del consistori, acredita que l’edifici “disposa de possibilitats d’ampliació que no havien sigut esgotades en la proposta inicial”.
En concret, els tècnics assenyalen que es podria incrementar la superfície construïda en fins a 2.070 m². Per això, l’Ajuntament defensa que abans d’abandonar definitivament Santa Clara haurien d’estudiar-se les “possibilitats d’adaptació del projecte existent”, una alternativa que considera “més eficient des del punt de vista econòmic, urbanístic i administratiu”.
Cautelars
Juntament amb el recurs contenciós administratiu, l’Ajuntament ha acordat sol·licitar al TSJ valencià l’adopció de mesures cautelars per a suspendre l’efectivitat de la reversió de Santa Clara i “impedir que la Generalitat formalitze l’adquisició d’un altre solar destinat a la nova seu judicial mentre es resol el procediment”.
El consistori considera que l’execució “immediata” de la reversió “podria ocasionar perjudicis de difícil reparació”, ja que “comportaria l’abandó dels treballs tècnics desenvolupats fins ara i podria consolidar una nova ubicació abans que existira una resolució judicial definitiva”.
La idea del solar en un polígon
El recurs també qüestiona la possibilitat que la Generalitat adquirisca per aproximadament 2,6 milions d’euros uns terrenys situats en un polígon industrial, sobre els quals l’Ajuntament ja ha advertit de “problemes de compatibilitat urbanística”. Segons la documentació municipal, aquesta alternativa “no disposa actualment d’un projecte redactat, una llicència d’obres ni els mateixos avanços administratius que presenta Santa Clara”.
“Xàtiva necessita un Palau de Justícia”
Per a Cerdà, “Xàtiva necessita un Palau de Justícia nou i el necessita com més prompte millor. No té cap sentit abandonar un projecte en el qual s’ha treballat durant anys per a començar un altre des de zero, amb nous costos, nous tràmits i terminis absolutament incerts”.
La defensa de l’emplaçament de Santa Clara respon també a una “visió de ciutat que aposta per recuperar el patrimoni històric i situar els grans serveis públics en espais accessibles i integrats en la trama urbana”, sosté Cerdà; “afavoreix l’accessibilitat dels professionals de la justícia i de la ciutadania dels municipis del partit judicial, especialment per la seua connexió amb els serveis de transport públic i la proximitat a altres equipaments i serveis”, conclou.
