Quan governava amb aclaparadores majories absolutes l’Ajuntament de Xàtiva (1995-2015), el PP mai va mostrar gens d’interés pel convent de Sant Clara. De fet, el deixà perdre. Ara que el nou equip de govern socialista (des de 2015) l’ha recomprat, ha projectat els nous jutjats i un centre cultural, porta la seua reforma totalment encarada i el finançament més o menys resolt… ara, el PP té un interés enorme. Interés en què els jutjats no es facen allí si no en un polígon. I en què no siga un centre cultural dedicat a Raimon.
Tot i les desavinences (la Generalitat destinarà diners, però ha de deslligar-se del nom de Raimon) Xàtiva segueix el seu full de ruta: les obres de rehabilitació del Monestir de Santa Clara per a la implantació en una part de l’immoble del futur Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) començaran oficialment aquest dilluns, 21 de setembre, donant inici “a una de les actuacions patrimonials i culturals més importants dels últims anys a Xàtiva”, segons va informar dijous el consistori presidit per Roger Cerdà.
La intervenció es va adjudicar a la UTE formada per Estudio Métodos de la Restauración SL i Torrescámara y Cía de Obras SA, per un import de 9.327.737,46 euros, IVA inclòs, i compta amb un termini d’execució de 24 mesos. La proposta arquitectònica, redactada per Ramon Esteve Estudio de Arquitectura i Carlos Campos González, planteja una intervenció respectuosa amb la configuració històrica i arquitectònica del conjunt, al mateix temps que permetrà adaptar-lo als nous usos culturals i ciutadans. L’accés principal es mantindrà pel carrer Montcada i es recuperaran i faran valdre els elements patrimonials més significatius de l’edifici, amb arrels en el segle XIV.
Finançament a tres bandes
Però… amb quins diners reals enfronta la intervenció l’Ajuntament de Xàtiva? Segons explica Cerdà a Diari La Veu, com que l’obra estava plantejada amb una inversió a tres bandes (Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana i Diputació de València, amb tres milions d’euros cadascú), el consistori xativí manté la seua part intacta, fruit de consignacions en els pressupostos municipals dels últims anys. “Tenim en estalvis per a aquesta obra uns quatre milions”, assegura l’alcalde. La Diputació de València no ha signat el conveni dels tres milions de la seua aportació, però n’ha consignat un dins d’una altra línia d’ajudes. I la Generalitat li va assegurar a l’alcalde que hi ha 1,5 milions d’euros per a desbloquejar-los quan es signe un nou conveni “abans que acabe 2026”, assegura Cerdà que li digueren.
És, per tant, una quantitat —la de la Generalitat— encara en l’aire. I, a més a més, es farà efectiva com una “ajuda a la rehabilitació del convent de Santa Clara”, però en cap moment farà referència a que albergarà el futur Centre Raimon d’Activitats Culturals, CRAC. Una oposició, la del govern de Pérez Llorca i del PP en general, que a escala local és més ferma encara. El portaveu del partit a Xàtiva i possible candidat en 2027, Marcos Sanchis, fa mesos que vincula qualsevol mancança en la gestió municipal amb la inversió prevista per al CRAC. “Hi ha diners per a Raimon, però no hi ha per a…”, critica insistentment emprant diferents exemples cada vegada.
Per altra banda, Xàtiva ha dipositat una fe cega en la possible aportació de l’Estat espanyol. Des de febrer, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, té un extens informe on es detalla la trajectòria de la intervenció i es demana una aportació mitjançant l’anomenat 1% Cultural. Aquesta gestió inicial s’ha vist reforçada, segons Cerdà, en els últims mesos. “És clar que primer ens gastarem els diners nostres, i si l’ajuda del Govern d’Espanya arribara, ja ho descomptaríem”. Sobre si la gestió a Madrid és sòlida, l’alcalde assegura que sí, que “hem donat passos importants” que, de moment, no detalla.
Amb motiu de l’inici imminent dels treballs, l’alcalde de Xàtiva i el regidor d’Obres, Ignacio Reig, van mantindre dijous una reunió de coordinació amb l’equip tècnic responsable del projecte, encapçalat pels arquitectes Ramon Esteve i Carlos Campos, per tal d’abordar els últims aspectes previs a l’inici de les obres i coordinar el desenvolupament de l’actuació, segons van recalcar fonts municipals.
“El CRAC —explica l’ajuntament— naix com un espai dedicat a la creació, la investigació i la difusió de la cultura, amb una especial vinculació amb la figura de Raimon i amb el patrimoni musical i literari valencià. Les futures instal·lacions estan concebudes per acollir exposicions, activitats artístiques, concerts, conferències, programes educatius i diferents iniciatives de caràcter cultural i divulgatiu”, afigen.
“Anys de treball i d’entrebancs”
«Han sigut molts anys de treball, de reunions, de tràmits administratius i també d’alguns entrebancs, com la decisió de la Generalitat Valenciana de no construir en aquest mateix emplaçament, a l’altra banda de l’antic convent, el nou Palau de Justícia; però finalment hem aconseguit superar totes aquestes dificultats i hui podem dir que tot aquest esforç ha valgut la pena», ha assenyalat Roger Cerdà, qui ha remarcat que «l’inici de les obres de rehabilitació del Reial Monestir de Santa Clara per a la implantació del Centre Raimon d’Activitats Culturals és una notícia molt satisfactòria per a Xàtiva».
Tot començà en 2001
El convent de Sant Clara de Xàtiva (d’estil gòtic i després barroc; construït en el segle XIV, però amb abundants reformes i ampliacions en els segles XVI al XVIII) feia anys que no era notícia fins que en 2001 va passar que les últimes clarises, molt majors i sense relleu generacional, van abandonar el temple. I l’ordre franciscana es va emportar amb elles, a altres convents en actiu, els objectes de valor. Gran escàndol. L’alcalde d’aleshores, Alfonso Rus, va rebutjar comprar el convent per evitar el futur incert del temple. Ni tan sols va exercir el dret de tanteig i retracte quan, en 2006, el va adquirir una promotora aragonesa amb l’anunci de convertir-lo en un hotel de luxe.
Va arribar la crisi de la rajola. El projecte hostaler no arrancava. Dins del temple només quedava una obra important, el quadre de Vicent López de grans dimensions El Sant Sopar, de 1808, que en 2007 fou extret d’allí amb totes les garanties per restaurar-lo i que formara part de l’exposició Lux Mundi de La Llum de les Imatges, a Xàtiva. També es va publicar que, tot i l’existència d’una certa vigilància, van espoliar taulells del segle XVIII.
En 2015, quan Rus perdé el poder municipal, el nou govern socialista sorgit de l’anomenat Pacte de Sant Doménec (PSPV, Esquerra Unida i Compromís) anuncià la compra del convent als franciscans, operació que es tancà uns anys després per 2,2 milions d’euros. Però el conjunt (molt desnaturalitzat per obres annexes en el segle XX) necessita una rehabilitació integral majúscula. La idea és que en una part de l’edifici es facen els nous jutjats. I en l’altra, la que dona a l’històric carrer de Montcada, el futur Centre Raimon de Cultura aprofitant que el cantautor xativí i la seua esposa, en 2019, van declarar la ciutat hereva del seu patrimoni ja que no tenen fills.
Xàtiva, hereva del matrimoni
Raimon i Annalisa Corti van fer públic que tot el seu patrimoni (tres immobles a Barcelona, un a Xàbia; els seus estalvis en diners i tota la col·lecció de pintura així com els seus objectes personals) seran per a la ciutat de Xàtiva quan falten. Una part (la col·lecció de pintures originals i l’obra gràfica del matrimoni) ja està a Xàtiva. En 2023, amb una exposició dedicada als seixanta anys d’Al vent, es van exposar en el Museu de Belles Arts-Casa de l’Ensenyança 62 peces d’artistes com Andreu Alfaro, Joan Miró, Artur Heras, Antoni Tàpies, Rafael Armengol, Manuel Boix, Josep Guinovart, Eduardo Arroyo, Eduardo Chillida, Miquel Barceló, Antonio Saura…
Per mantindre la col·lecció unida, gestionar la catalogació (partitures originals, correspondència, discos en vinil de totes les edicions, cartells…) i donar-la a Xàtiva gairebé tota menys una xicoteta part a Barcelona, es va crear en 2021 la Fundació Raimon i Annalisa. El cantant, que en desembre complirà 86 anys, s’ha mostrat últimament decebut amb l’actitud del PP. Ja en 2015, aquest partit es va oposar al fet que fora delcarat Fill Predilecte de Xàtiva.
“Sis dècades de persecució”
Al fil d’eixa animadversió, en la presentació recent, en maig, de la biografia de Raimon (Raimon. Aquest jo que jo soc) escrita per Miquel Alberola, el periodista de Quatretonda ja va criticar, a Xàtiva, la «persecució de la dreta» contra el cantant i «el fantasma permanent de l’anticatalanisme. Fa sis dècades que pateix, primer, la censura franquista, les prohibicions; després, el menyspreu o la indiferència dels primers anys de la democràcia o, més endavant, les actituds hostils de l’alcalde Rus ací a Xàtiva… I ara mateix, en 2026, eixa dreta vestida de neoliberal que sempre l’ha perseguit tracta d’evitar que es faça el centre cultural a la seua ciutat. És una persecució inacabable», va lamentar Alberola.
