Els 87 vots de diferència que han fet guanyadora Aitana Mas de les primàries per a encapçalar la llista de Compromís a la circumscripció d’Alacant han fet respirar el Consell. I també el sector orgànic de la coalició valencianista, que havia apostat públicament per la seua candidatura. La vicepresidenta valenciana havia deixat en l’aire el seu futur al govern valencià si no s’imposava en aquesta cursa. Li havia eixit un competidor amb garanties d’èxit, Gerard Fullana, diputat a la Diputació d’Alacant des del 2015 i opositor més destacat en la principal institució que el PP ha controlat els últims huit anys, després que el Botànic accedira al Palau de la Generalitat.
Fullana, de Més, no és un polític distanciat, precisament, dels qui van guanyar l’últim congrés del partit, però havia plantejat les primàries com una oportunitat per a evidenciar la força que té entre la militància. Amb aquesta derrota per la mínima ho ha demostrat. Dissabte a la nit, diversos militants de Compromís, tant de Més com d’Iniciativa, celebraven aquest resultat tan ajustat pel fet que, consideren, permetrà als valencianistes afrontar «amb el millor equip possible» les eleccions a les Corts valencianes des de la circumscripció que els presenta més dificultats, la d’Alacant. Una llista que comptarà amb una vicepresidenta enfortida internament i externa i també amb el principal opositor a les polítiques de Carlos Mazón els últims huit anys.
Però no tots han celebrat el resultat, i alguns ho han llegit en clau crítica. El fet que Fullana plantejara una alternativa a Mas va enfadar bona part del partit, especialment el sector més pròxim a l’oficialisme, tal com s’ha vist amb publicacions com ara la d’Esteve Ruiz, secretari de Compromís a Santa Pola, qui per Twitter sentenciava que «el sud, i sobretot Més d’Elx, han salvat Aitana Mas, Compromís i el govern del Botànic, mentre altres estaven mirant-se el melic».
Ruiz es referia, també, a la batalla lliurada en primàries obertes per a la llista municipal de la capital del Baix Vinalopó. Allà s’enfrontaven Marian Campello, de Més, i l’actual regidora Esther Díez, d’Iniciativa, pròxima al sector dels Mollà, que s’han imposat per vora 600 vots i no sense polèmica, atès que moltes veus vinculen la inscripció de militants socialistes a les primàries per a votar la candidata que ha resultat guanyadora, que manté bona sintonia amb l’alcalde socialista, Carlos González Serna. Des del cercle de Marian Campello s’havien compromès a votar Aitana Mas perquè liderara la llista de la demarcació d’Alacant a les Corts i mantindre, així, els equilibris que fins ara han sostingut la coalició. Mas s’ha imposat, però Campello no, i amb polèmica o sense, Mireia Mollà i els seus han demostrat que malgrat les derrotes orgàniques, tant a Iniciativa com al conjunt de Compromís, encara disposen de força per a guanyar batalles.
El 2019, Compromís va traure quatre diputats per Alacant. Si es repetiren els resultats, tal com contemplen els militants de la coalició –les enquestes no són tan optimistes–, MJ Calabuig –de Joves PV– i Juan Bordera, dels Verds, accedirien també a les Corts. Al cinquè lloc hi aniria Marina González, impulsada pel sector liderat per Mireia Mollà i Pasqual Mollà (Iniciativa), que s’ha enfrontat a Aitana Mas en primàries arran de la destitució de la consellera de Medi Ambient. Al sisè lloc, amb escasses opcions d’accedir a les Corts, figuraria Natxo Bellido, portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Alacant els últims huit anys, el primer candidat amb què els valencianistes van accedir a aquest consistori en la història. El mateix Bellido reconeixia, en una publicació en xarxes, que el resultat no era el que esperava.
A la circumscripció de València no hi havia tanta expectació prèvia, però també hi ha guanyadors i perdedors. Tot i que Joan Baldoví no tenia oposició per a liderar la llista a les Corts i per a ser presidenciable a la Generalitat, si es compara el seu resultat actual amb el de la seua antecessora –Mónica Oltra el 2019–, es constata que Baldoví va rebre 1.405 vots en blanc –que es poden considerar vots d’oposició– per a ser elegit, mentre que Oltra en va rebre 3.481 –més del doble– amb una participació no molt diferent. El 2019, Compromís va traure nou diputats per aquesta demarcació, i si es repetiren els resultats els escons els ocuparien l’esmentat Baldoví, Maria Josep Amigó, de Més i vicepresidenta de la Diputació de València; Carles Esteve (Iniciativa), Francesc Roig (Més), Paula Espinosa (Verds-Equo), Nathalie Torres (Més), la consellera Isaura Navarro (Iniciativa), Jesús Pla (Més) i Ferran Barberà (Més).
Tot i que Isaura Navarro entra dins d’aquest grup, el cert és que la seua posició queda endarrerida si es té en compte que partia des de la visibilitat institucional que li atorgava la Conselleria de Medi Ambient. Cal tindre en compte que des de cercles pròxims a la direcció de Més es va promoure una llista a primàries que instava votar a favor de Carles Esteve, el membre d’Iniciativa que més vots ha obtingut en aquestes primàries –que s’assegura la continuïtat a les Corts. A la mateixa llista proposada es prescindia, en canvi, de la consellera.
Enric Morera també entrava en aquesta equació d’exclusió. Ell és, possiblement, la principal víctima d’aquest procés intern. Havia apostat decididament per Aitana Mas a la circumscripció d’Alacant, novament, per a garantir els equilibris de la coalició, però ni el seu bagatge institucional –president de les Corts des del 2015– ni la seua trajectòria política –militant del Partit Nacionalista del País Valencià a inicis dels huitanta i fundador de la Unitat del Poble Valencià, del Bloc Nacionalista Valencià, de Compromís i de Més– no han servit per a mantindre el posicionament avantatjat amb què sempre ha comptat. Amb aquest resultat, Morera aniria com a número 11 a la llista de les Corts, un lloc molt endarrerit si es té en compte que el 2015, el millor any de Compromís, la coalició va traure 10 diputats per la demarcació de València.
Pel que fa a la circumscripció de Castelló, aquesta és la que menys sorpreses ha deparat. Vicent Marzà, qui precisament va deixar la Conselleria d’Educació i Cultura per a «centrar-se en Compromís», no s’ha vist discutit a l’hora de liderar la llista. Anirà seguit de la regidora a Castelló de la Plana Vero Ruiz (Iniciativa) i de la diputada Mònica Àlvaro, la millor posicionada del sector crític de Més després d’aquestes primàries. La de Castelló és la circumscripció que menys parlamentaris envia a les Corts: 24, quatre dels quals eren de Compromís el 2019. Si es repetiren els resultats, Vicent Granel, qui va ser regidor de Cultura a Borriana, esdevindria també diputat.
Amb aquesta carta de presentació Compromís haurà d’afrontar unes eleccions en què la reedició del Botànic no és impossible, però es presenta més complicada que el 2019, quan les forces progressistes van aconseguir reeditar la coalició per només tres escons.
