-Vostè és alcalde d’Elx des del 2015 i intentarà ser-ho fins al 2027. Confia a poder revalidar la majoria l’any que ve?
-Crec que a la ciutat d’Elx, el govern municipal i el PSPV com a peça clau d’aquest govern, hem realitzat un bon treball malgrat les adversitats: un treball de modernització de la ciutat, pensant en l’espai urbà, en els serveis públics i en les persones, mirant pel benestar i per la prosperitat de la majoria social, i crec que aquest treball es nota. Ens presentarem a les eleccions del 2023 amb l’aval d’un treball ben fet i d’haver complert els compromisos, havent fet front a una situació complexa i adversa amb cert èxit. La candidatura del PSPV té possibilitats raonables no només de mantindre la majoria, sinó també d’augmentar-la.
-Aquestes dues últimes legislatures ha governat amb Compromís. Com ha anat aquesta relació?
-Som dos partits distints, això és evident. I diria que formem el govern de coalició més estable de la Comunitat Valenciana fruit del diàleg i d’un projecte de govern clar i predeterminat, així com d’una sintonia evident entre les formacions i els qui les encapçalem. Hem fet un govern estable, seriós i centrat en el benestar de la ciutadania.
-Fa uns mesos, quan Alejandro Soler va guanyar les primàries i va esdevenir secretari provincial del PSPV, va suggerir que la seua continuïtat com a candidat, i per tant com a alcalde, no estava assegurada més enllà del 2023. Com ho va interpretar?
-Crec que el PSPV és un partit profundament democràtic, en el qual militants i dirigents tenen dret a tindre el seu criteri i la seua visió sobre la política municipal i sobre els qui tenim la responsabilitat de dirigir-la. Jo em quede amb la decisió de la comissió executiva local de ratificar, per unanimitat, la meua proposta com a candidat per a les pròximes eleccions municipals. Això és el que val. La resta són opinions vàlides, benvingudes i raonables que s’han de plantejar, perquè és el reflex de la democràcia interna.
-Com són les seues relacions amb Soler?
-Són molt bones. Som companys des de fa molt de temps, hem fet front a nombrosos reptes polítics de manera conjunta i estic segur que farem front, també, al pròxim repte polític, que és que el PSPV revalide i amplie la majoria a la ciutat. A més, el PSPV és un partit unit al voltant de la figura del president Ximo Puig, i això inclou també el secretari general a la província d’Alacant.
-A nivell local, s’ha parlat molt del retorn de la Dama d’Elx a la ciutat, però el Govern espanyol s’ha negat. Què en pensa?
-El Govern d’Espanya, al 2007, va autoritzar la cessió temporal de la Dama a la nostra ciutat per un període de sis mesos. Allò va ser un èxit col·lectiu, tant de la ciutat d’Elx com per al Ministeri de Cultura. Es va demostrar que la premissa que la Dama no es podia moure de Madrid no tenia fonament. Com que això es va demostrar, treballem perquè la Dama puga ser cedida novament a la ciutat. Estic segur que no hi ha cap inconvenient tècnic que ho impedisca, i continuaré treballant amb determinació per aconseguir que la Dama torne cedida a la ciutat en aquest 125è aniversari de la troballa o al 126è. Tard o prompte, el Govern d’Espanya i el Ministeri de Cultura comprendrà que una cessió temporal de la Dama és un factor positiu no només per a la ciutat d’Elx, sinó també per a la pròpia política del Ministeri.
-Tenint en compte que el Govern d’Espanya, i també el Ministeri de Cultura, estan liderats per socialistes com vostè, li ha decebut aquesta actitud?
-Jo no parlaria de decepció. Només analitze les decisions que adopta el Ministeri, i en funció d’això dissenye el nostre pla de treball, que exigeix multiplicar esforços i continuar treballant amb seriositat per convèncer el Ministeri que la Dama pot estar ací i que es mantindrà en un perfecte estat de conservació, a més de provocar un magnífic impacte turístic, econòmic cultural. Més enllà de percepcions, la meua obligació com a alcalde és intentar revertir el posicionament del Ministeri de Cultura, el qual no compartisc.
–Hi ha també qui ha dit que és contraproduent demanar el retorn de la Dama quan diferents espais de la ciutat no estan suficientment cuidats, com ara el museu on s’instal·laria la mateixa Dama o la Casa familiar dels Ramos de l’Alcúdia.
-La immensa majoria dels il·licitans i il·licitanes són partidaris del treball que realitza l’Ajuntament per a obtindre una cessió temporal de la Dama. Quan algú intenta barrejar altres circumstàncies de la política cultural o de conservació del patrimoni amb la Dama crec que estem barrejant elements heterogenis que no tenen res a veure. És cert que pot existir algun dèficit en determinades polítiques de conservació del patrimoni, dèficit que haurem de corregir, però això no ens incapacita, no ens inhabilita ni tampoc ens impedeix tindre un projecte seriós perquè la Dama torne a Elx i per a garantir al Ministeri que la Dama pot estar a la ciutat. Crec que si es fa aquesta mescla de conceptes es fa de manera interessada. Una cosa no impedeix l’altra. A més, els dos exemples que ha posat vostè crec que no són del tot correctes. El Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE) ha de ser remodelat per a adaptar-lo a les noves exigències perquè la Dama puga ser cedida amb totes les garanties, però el MAHE no té cap problema en si mateix, sinó una necessitat de modernització 25 anys després que s’inaugurara, i estem desenvolupant aquesta funció amb un projecte supervisat pel Ministeri i per la Conselleria de Cultura. Però, tot i així, tot i que potser ens equivoquem sovint en la política de patrimoni, que és extraordinàriament complexa, això no vol dir que la Dama no hi puga vindre, perquè tenim un projecte per a fer-ho possible i que està aprovat tant per la Conselleria de Cultura com pel Museu Arqueològic Nacional (MAN), seguint els seus criteris. Pel que fa a la casa familiar dels Ramos, aquesta està en venda, és un infortuni en política cultural, però tampoc no inhabilita la cessió de la Dama.
-Què fa l’Ajuntament per a protegir i promoure el patrimoni arquitectònic de la ciutat? Hi ha hagut queixes contra la gestió d’alguns immobles, com ara el convent de les Clarisses.
-La protecció del patrimoni és apassionant, és imprescindible en una ciutat com la nostra, i també és complexa. Pel que fa a les Clarisses, crec que hi ha hagut un debat interessat en què el Partit Popular ha sobreactuat i ha desvirtuat la qüestió de fons. La remodelació i conservació d’un edifici tan important com el de les Clarisses, la seua rehabilitació integral per a posar en valor la seua història i els seus elements característics, és totalment compatible amb el seu ús hoteler. A Espanya hi ha més de 300 convents i palaus que han sigut rehabilitats i adreçats a usos hotelers. Hi ha l’exemple de la xarxa de paradors nacionals, amb més de 100 immobles d’aquesta naturalesa que se sustenten d’aquesta manera. I hi ha més de 300 bens d’interès cultural, i també fins i tot alguns patrimonis de la humanitat, que tenen usos hotelers i que han sigut rehabilitats i recuperats d’una degradació progressiva fruit del pas del temps. Aquest era el nostre enfocament amb les Clarisses: volem conservar, protegir, rehabilitar i potenciar les Clarisses com un dels edificis històrics amb més valor patrimonial de la ciutat, però el seu ús com a hotel no és incompatible amb aquest propòsit. La mateixa Alhambra de Granada n’és un exemple: és Bé d’Interès Cultural, és Patrimoni de la Humanitat, i també és d’ús hoteler, cosa que en demostra la compatibilitat.
-Pel que fa a les relacions d’Elx amb el seu entorn, quina és la relació amb Alacant? La connexió en transport és molt deficient i hi ha la sensació que ambdues ciutats continuen vivint d’esquena l’una a l’altra.
-Aquests dos assumptes estan relacionats, però jo els deslligaria. Una millor connexió ferroviària facilitaria una millor relació entre les dues ciutats, i aquesta connexió és imprescindible i urgent. És fonamental modernitzar la línia de rodalia Alacant-Elx-Múrcia, més encara si tenim present la necessitat de connectar-la amb l’aeroport de l’Altet i amb l’estació de Matola d’Alta Velocitat. És una necessitat imperiosa, un dèficit que hem de superar. Però la limitació en aquest mode de transport no vol dir que les relacions socials, econòmics i culturals entre Elx i Alacant no siguen fluïdes, perquè ho són. Altra cosa són les relacions institucionals, que per cert han anat millorant els últims anys. Jo vaig fer un esforç tant amb l’anterior alcalde, Gabriel Echávarri (PSPV, 2015-2018) com amb l’actual, Luis Barcala (PP) perquè eixes relacions fluïdes, que existeixen a nivell d’activitat comercial, de mercat de treball, etc., foren acompanyades d’unes bones relacions institucionals. I crec que aquestes han millorat i que són més fluïdes que abans. Crec que no vivim d’esquena, ni socialment ni institucional. Altra cosa és que les relacions siguen millorables, que evidentment ho són, com tantes altres coses a la vida.
-Com és la seua relació amb Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant i dirigent del PP valencià? Les relacions també són fluïdes?
-Entre l’Ajuntament d’Elx i la Diputació d’Alacant ho són i ho han de ser. El signe polític dels qui governem les institucions no ha de ser un obstacle perquè la relació entre institucions que han de cooperar es deteriore. Els dirigents som conscients que treballem per a satisfer les necessitats dels ciutadans, i en aquest sentit les relacions són bones. Altra circumstància és la valoració de les decisions que s’adopten per part dels dirigents en aquestes polítiques. Però les relacions institucionals són fluïdes. No estem d’esquena.
-Però Elx rep suficients inversions, almenys les que li corresponen, per part de la Diputació?
-Per això li deia que una cosa és el marc en què es desenvolupen les relacions institucionals i una altra allò que pensem sobre les decisions polítiques. Jo tinc un discurs, que crec que es correspon amb la realitat i que vaig començar a entonar el 2015. Un discurs marcadament reivindicatiu. He intentat reflectir una idea que explica el malestar que tenim a la ciutat, i és que la Diputació d’Alacant ha invertit, a la ciutat d’Alacant, 100 milions d’euros en només dues obres, l’auditori ADDA i el museu MARQ, durant els últims vint anys. Només ambdues actuacions han suposat més de 100 milions d’euros que han multiplicat per molt les inversions de la Diputació a la ciutat d’Elx. No hi ha cap inversió a Elx que s’assemble al que s’ha invertit a Alacant, i per tant hi ha hagut un tracte discriminatori que és flagrant, intens i reiterat de la Diputació d’Alacant cap a la nostra ciutat. Jo això li ho vaig traslladar tant a l’anterior president de la Diputació (César Sánchez, del PP) com a l’actual, i com a conseqüència d’això s’han pres decisions que van en la direcció correcta però que, ni de bon tros, resolen el greuge. Ara mateix treballem per a construir un palau provincial de congressos a Elx, i serà la primera gran inversió de la Diputació a la ciutat durant el període democràtic. Per tant, com deia, la relació institucional és bona i és fluïda, perquè he pogut anar al despatx del president de la Diputació a traslladar-li aquesta qüestió, i ell ha respost. Ara, si entrem en les polítiques, nosaltres tenim el nostre criteri, i hi ha un greuge inversor sostingut en el temps.
-El cert és que els presidents de la Diputació d’Alacant, a excepció de l’anterior –César Sánchez, que era alcalde de Calp (Marina Alta), tot i que nascut a Extremadura–, tots han sigut d’Alacant o de la seua zona d’influència immediata, com el cas de Luisa Pastor (2011-2015), que era de Sant Vicent del Raspeig. És qüestió de centralisme o del fet que ciutats com ara Elx no han sabut fer suficient força com per a guanyar més pes polític a la institució provincial?
-Amb el PP, els presidents de la Diputació eren com els segons alcaldes d’Alacant. La meua visió, si fem una anàlisi retrospectiva, és que els presidents de la Diputació han sigut quasi tots alacantins i tots han convertit la Diputació en un segon ajuntament d’Alacant, ciutat en què han centrat el seu esforç inversor i les seues polítiques. A què obeeix això? Crec que a una qüestió política, a una visió provincialista del PP. No ho personalitze en els presidents de la Diputació, sinó en el fet que la política del PP, durant els anys de Zaplana, Camps i Fabra, ha primat una visió fortament centralista i provincialista, obviant la realitat territorial, que és la del sistema de ciutats. Però el PP no ha entès i la seua política aquests anys s’ha traduït en el centralisme des del cap i casal i en aplicar aquest model a les províncies, també a la d’Alacant.
-Però anteriorment, els presidents de la Diputació d’Alacant que van ser del PSPV als anys huitanta i noranta, Antonio Fernández Valenzuela i Antonio Mira-Perceval, també eren de la ciutat d’Alacant. Sembla un cas molt similar al del PP.
-Cal fer una mirada molt retrospectiva. El PP governa la Diputació d’Alacant des del 1995. En tot cas, crec que el PSPV no es caracteritzava per la política de grans inversions a la ciutat d’Alacant, sinó per plans d’obres i serveis en altres municipis. Les instal·lacions esportives, pavellons, piscines i biblioteques dels pobles del Baix Segura i del Vinalopó són el resultat d’una política que pensava en els pobles. És una anàlisi superficial, sí, perquè cal girar la mirada molt enrere per recordar-ho amb precisió, però cal deixar clar que per a Rojals (Baix Segura) és molt més important que l’ADDA per a Alacant. A la província hi ha multitud d’exemples d’aquest tipus que tenen l’origen en aquells anys, com ara l’hospital del Baix Segura, que és fruit del lideratge de Fernández Valenzuela. Però el 1995 es va produir un gran gir en aquest sentit.
-Per part de la Generalitat, Elx rep les inversions que li corresponen?
-Pel que fa al treball de al Generalitat a Elx, per a mi hi ha una idea força: els anys de la Generalitat presidida per Ximo Puig des del 2015 han sigut els de major inversió per a Elx. No hi ha hagut un govern autonòmic que haja invertit tant en la ciutat. Això no vol dir que totes les necessitats estiguen resoltes ni que nosaltres estiguem del tot satisfets. Però cal recordar quin ha sigut el punt de partida: 20 anys de marginació, sense inversió ni sense atendre necessitats bàsiques en l’àmbit educatiu o sanitari. I l’arribada de Ximo Puig ha suposat la reversió d’aquesta situació. Però el punt de partida és tan distant que les necessitats continuen sent múltiples. Alhora, cal reconèixer que el Govern de Ximo Puig s’ha pres seriosament la tercera ciutat de la Comunitat Valenciana, amb 200 milions d’euros entre inversions executades, en execució i en compromisos ferms, coses totalment desconegudes durant els anys anteriors. I més coses: jo sempre dic que els gestos són importants, i per a Zaplana, Camps i Fabra Elx pràcticament no existia, hi venien de manera esporàdica. En canvi, Puig és el president que més ha visitat la ciutat, i no ha vingut a passar el temps, sinó a interessar-se per les necessitats d’Elx. Ací s’han celebrat reunions del Consell per a evidenciar la idea del territori que té el president i per a demostrar la importància que té la ciutat. I ací s’han pres decisions de descentralització de l’administració, com ara la creació de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori, que qualsevol altre govern hauria residenciat a València o a Alacant. Per tant, sense autocomplaença, es pot dir que hi ha hagut un salt qualitatiu en el paper d’Elx a la Comunitat Valenciana.
-Pensa que Elx és percebuda com una ciutat valenciana per la resta dels valencians?
-Quan parlem amb persones que formen part de la societat civil potser no és el mateix que quan parlem amb persones del món de l’empresa, però tinc la sensació que Elx és percebuda com un motor de la innovació i alhora com una mena de pòsit cultural de la Comunitat Valenciana. No són pols contradictoris, el dinamisme econòmic conviu amb elements com el Misteri, el Palmeral o la fortalesa del valencià, tot i que l’alcalde d’Elx no el parle del tot bé. Tot això ens fa ser percebuts com una ciutat netament valenciana i com un motor econòmic de la ciutat.
-Ho deia perquè, curiosament, el president Puig va acudir al Misteri, una festa que se celebra en valencià a Elx com a mínim des de fa cinc segles, i es va expressar en castellà. Entén les queixes en aquest sentit?
-Jo, en aquests anys de govern municipal, he considerat que la llengua no pot ser un factor d’enfrontament, sinó d’orgull col·lectiu. I no hi ha major orgull que escoltar el Misteri en la llengua dels nostres avantpassats. No soc valencianoparlant, però estic orgullós que Elx siga una ciutat valencianoparlant en la qual no hi ha conflicte lingüístic. I quan existeix, o es polemitza, és absolutament artificial i interessat, i s’esvaeix ràpidament. No recorde quines declaracions va fer el president, però ell parla indistintament castellà i valencià, i això no és motiu de polèmica.
-Per acabar, té la sensació que aguantar el Govern valencià serà més difícil al 2023 a com ho va ser al 2019?
-Totes les eleccions són difícils i sempre se celebren en contextos de complexitat, que s’intensifica conforme s’aproxima la data. Sempre tinc la sensació que cada elecció és més difícil i més exigent que l’anterior. Però veig al PSPV fort, unit i amb ganes de guanyar, amb moral de victòria. I veig un president amb una rellevància social indiscutible des de Vinaròs fins Pilar de la Foradada. El veig com el president de tots els valencians i valencianes, és el principal actiu electoral del PSPV i crec que tenim les idees clares i la força com per, amb totes les dificultats que vindran, superar el repte electoral del 2023.
-En canvi, des de l’arribada de Feijóo a la direcció del PP les enquestes s’han girat en contra del PSOE a nivell estatal, i Pedro Sánchez no viu el seu millor moment en índexs de popularitat. Pensa que la figura del president espanyol pot perjudicar la reelecció de Ximo Puig?
-Estic convençut que els ciutadans, quan acudeixen a les urnes, són perfectament conscients de la decisió que estan prenent. Si hi ha tres urnes –fins i tot n’hem arribat a veure quatre– distingeixen perfectament del vot a un president del Govern, a un president de la Generalitat o a un alcalde. Per tant, crec que estarem davant d’unes eleccions autonòmiques en què, per més que el PP intente fer aquest joc malabar, Pedro Sánchez no es presenta a les eleccions valencianes, sinó que ho fa el PSPV amb els seus encerts, amb el seu bagatge i amb Ximo Puig al capdavant. Per tant, crec que la política nacional no incidirà de manera alta en aquestes eleccions autonòmiques, perquè la gent sap que vota sanitat, educació, polítiques socials i la modernització de la Comunitat Valenciana. Hi ha, és cert, qüestions com la del finançament que encara hi són i que no s’han resolt, però no és menys cert que sí que hi ha hagut compensació en tots els pressupostos, i que el dèficit financer sí que s’ha cobert amb quanties extraordinàries any rere any. Per tant, no s’ha resolt el problema sistèmic del finançament, però sí el conjuntural de cada pressupost, i crec que la Generalitat Valenciana ha estat bastant ben tractada pel que fa a les transferències de recursos. En tot cas, crec que la gent sap el que es decidirà l’últim diumenge de maig del 2023, i es decidirà en clau valenciana entre el president Ximo Puig i el Partit Popular.
