Enric Morera i Català (Oliva, la Safor, 1964), president de les Corts Valencianes, es presenta novament a les primàries de Compromís per accedir a la llista de la coalició amb els candidats a integrar la institució que presideix. Parlem amb ell sobre aquesta candidatura, sobre l’actualitat política i sobre el futur de Compromís.
-Ha anunciat que es presenta novament a primàries per accedir a la llista de les Corts. Havia arribat a meditar la retirada? O ho tenia decidit?
-Ha sigut una reflexió intensa. Efectivament, sempre has de renovar el teu compromís amb el que fas. En aquest cas ha jugat la valoració que la feina que s’està fent és correcta, estem treballant des de les Corts per a incrementar l’autoestima i la capacitat de transformar la societat. I d’altra banda, estic il·lusionat i amb ganes d’aportar experiència en una situació en què tots hem d’aportar molt per a continuar avançant i no caure en la involució que podríem patir.
-Vol continuar presidint les Corts o voldria accedir a una conselleria, en cas que es reedite el Botànic?
-Jo em trobe còmode en les Corts. Tal com explique a la militància en la carta, crec que he contribuït a renovar el prestigi d’una institució clau per a la democràcia valenciana i per a l’autoestima davant els qui la van afonar i tant van fomentar l’autoodi. I me’n veig capacitat, perquè crec que tindrem moments en què necessitarem molta experiència per a poder continuar avançant. Les Corts, aquests anys, ha estat protagonista d’aquests canvis. I cal continuar fent un bon treball.
-No ha sigut una legislatura fàcil, per a Compromís…
-El camí de Compromís davant els reptes que tenim plantejats com a poble mereix una reflexió ampla. Què vol representar i fer Compromís en aquest nou escenari? Tenim un context global que ens afecta en totes les implicacions i en tots els àmbits. Ha sigut una legislatura en què s’ha hagut d’abordar una crisi sense precedents de caràcter mèdic i sanitari, però també social. I ha sigut una etapa de reconstruir el país, que ens l’havien deixat com ens l’havien deixat. Ara, des del meu punt de vista, Compromís ha d’encetar una etapa de construcció nacional del País Valencià.
-Si haguera de destacar algun error de la coalició, o alguna cosa que pense que s’hauria d’haver fet millor, quina seria?
-Hi ha moltes coses que crec que es poden millorar. Jo sempre he sigut molt solidari amb tot el que es fa, i dins de casa les comentaré quan faça falta. Però crec que el balanç és molt positiu, tot i que hem de ser més enèrgics en els aspectes de la construcció nacional i d’avançar en tot el que suposa enfortir la nostra consciència col·lectiva i de valencianitat. Hauríem de ser un poquet més clars en eixe sentit, en el d’afermar la nostra voluntat de ser en un món global. Però el balanç és positiu, com a mínim en els àmbits en què hem governat.
-Quan parla de «ser més clars» en l’aspecte valencianista, a què es refereix concretament?
-A la carta ho comente. Crec, per exemple, que hem d’avançar en la construcció de la policia autonòmica, que és un mandat estatutari; en superar les diputacions, perquè crec que hem de racionalitzar les estructures de l’Estat i les diputacions són obsoletes i absorbeixen molts recursos del sistema, a més de dividir el nostre país; i cal avançar en el tema de la reciprocitat i de l’enfortiment amb els pobles amb què compartim llengua i cultura. Cal, també, superar el model de consorcis provincials de bombers, que són caducs, són cars i són molt millorables. També hi ha la necessitat d’impulsar els aspectes de reconstruir el país, i no només tapar els forats que ens van deixar en el passat els antics governs de la dreta centralista.
-Parla del tema de la reciprocitat. Per què pensa que no s’ha avançat en aquest aspecte, quan s’anunciava com una mesura immediata abans que el 2015 els partits del Botànic accediren al Consell?
-S’han fet passos, com ara engegar À Punt o la creació de la radiotelevisió pública valenciana. O a l’hora d’incrementar els treballs de coproducció televisiva o la televisió a la carta. Però una vegada sabem que hi ha gent que fomenta l’autoodi i li veu tres peus al gat a tot, hem de ser més clars en eixe sentit. Perquè si realment volem que la nostra llengua tinga futur, hem de cooperar a l’hora d’enfortir la llengua i la cultura. Si no, estem condemnats a anar sempre a remolc d’una situació en la qual la normalització del valencià no avança de manera suficient. Per això, torne a repetir, s’han fet avanços molt important en eixe sentit, però cal fer-ne encara més.
-Hi ha una bossa important de votants potencials de Compromís que s’ha mostrat molt decebuda amb el requisit lingüístic. Què en pensa?
-Pense que el pas que s’ha donat és un èxit i que va en la bona direcció. És millor que el que teníem, i en aquest sentit valorem la decisió tenint en compte, també, que formem part d’un govern de coalició, amb tot el que això comporta. Però com que soc possibilista, pense que és millor el pas que s’ha fet que quedar-nos amb el que teníem. Per tant, com que va en la bona direcció, ho aplaudisc, pensant sempre que cal anar més enllà en tots els àmbits. Per exemple en el de la justícia, en el de l’audiovisual o en altres en què anem molt retardats. Però torne a dir: el pas que s’ha fet amb el requisit va en la bona direcció.
-Més enllà de l’àmbit valencianista estricte, la gestió de l’afer que va desembocar en el pas al costat de Mónica Oltra es podria haver gestionat millor?
-S’ha gestionat, i en aquests moments hem patit una situació no desitjada. És evident que companys que han estat imputats, com ara Enric Nomdedéu, Rubén Trenzano, Giuseppe Grezzi o Pere Fuset, han superat eixes situacions de manera positiva. I no tinc cap dubte que Mónica Oltra també ho farà. En eixe sentit, Oltra és un actiu que tenim i en el qual caldrà pensar en el futur, perquè continue pensant que ella ha patit una persecució que prompte se solucionarà. Espere que la justícia actue amb rapidesa.
-Un altre moment delicat va ser el de l’anunci de Baldoví per a esdevenir presidenciable. Iniciativa no va dissimular el seu enuig.
-Els tempos, en la vida i en els processos polítics, són importants. En aquest sentit, crec que tenim un gran candidat a les eleccions a la presidència a la Generalitat i una gran candidata [Aitana Mas] per a liderar Compromís a les comarques del sud. Crec que eixa situació s’ha pogut gestionar amb intel·ligència, i cal agrair el pas que ha fet Aitana per a situar el projecte en primer nivell en una zona on, per desgràcia, és més forta la presència de la dreta centralista, que utilitza tot tipus d’elements que distorsionen el missatge de Compromís. En eixe sentit, crec que la situació s’ha pogut superar de forma positiva, i cal agrair la decisió. I ara cal donar suport a la companya Aitana i el company Baldo, que fan un tàndem positivíssim per a les aspiracions electorals de Compromís.
-A Alacant s’han anunciat altres candidatures que podrien competir amb la de la vicepresidenta Aitana Mas per a liderar la llista de Compromís a les Corts en aquesta demarcació. Això podria comprometre la coalició?
-Crec que no és el moment dels personalismes. Cal apostar pels millors candidats i candidates. I les legítimes aspiracions personals han de deixar-se en un segon pla per obrir el pas a persones que tinguen capacitat de mobilització i de lideratge. No vull ni pensar que Aitana Mas no encapçale la candidatura a les Corts per Alacant, encara que haja de superar un procés de primàries, perquè això seria una cosa així com tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia teulada. En eixe sentit, jo mateix, en algun moment, he entès que eren altres els companys que millor podien liderar el projecte. Per això, cal saber quan s’ha de fer un pas al costat o un pas al front quan toca.
-Té la sensació que els partits del Botànic ho tindran encara més difícil en aquestes eleccions que en les del 2019?
-Ho tindrem difícil, sí. Estem governant en coalició, i quan es governa en coalició, tant a la Generalitat com en un ajuntament, no es governa amb totes les capacitats que un voldria exercir. Però tot pot anar bé si fem el que cal fer per complir amb els objectius de Compromís. L’èxit no s’improvisa. El fracàs tampoc. I per tant, hem de ser intel·ligents i treballar en equip per capgirar eixes situacions en benefici del projecte que representem.
-Segons Enric Morera, les eleccions valencianes han de coincidir amb les municipals?
-Allò ideal seria tindre una situació com la que tenen els bascos o els andalusos, amb eleccions pròpies. Això ara mateix no és factible, perquè el calendari marca altres dates, però jo sempre he pensat que, com a nacionalitat i com a nació que som, hauríem de tindre un espai polític i electoral propi. I en aquests moments no ho veig. Aleshores, tot indica que les eleccions valencianes coincidiran amb les municipals, la qual cosa farà que si la gent analitza el que ha fet aquest govern valencià en l’àmbit de la sanitat, de l’educació, de les polítiques socials, de la indústria i de l’economia, no tinc cap dubte que guanyarem. Però si l’espai electoral és el soroll que ens ve de Madrid, ho tindrem més complicat.
-Pensa que el president Ximo Puig podria tornar a avançar les eleccions valencianes?
-Segons va dir ell mateix al seu discurs d’any nou, no és factible. Aleshores, tot indica que se celebraran el 28 de maig, el mateix dia que les municipals.
-En algunes ciutats es planteja, de cara a les municipals, la possibilitat d’establir confluències amb altres partits. Com ho veu?
-Les aliances i els acords electorals, que jo n’he fet molts, sempre són per a dotar d’un instrument polític electoral les legítimes aspiracions d’un poble que, per desgràcia, no va saber interpretar durant vint anys quines eren les dinàmiques de fons per a guanyar les eleccions. Jo, en eixe sentit, sempre he sigut molt pragmàtic. I en aquests moments veig que el que ens interessa en aquestes eleccions és que l’espai d’Unides Podem s’expresse de forma positiva, que pacten, que mobilitzen els seus electors i que, mentrestant, que l’espai de Compromís, amb les sumes que puga afegir a nivell municipal, s’expresse amb el seu propi missatge. Així serà més factible aconseguir un bon resultat. Això no exclou que en l’àmbit estatal es puguen plantejar altres operacions sempre destinades a maximitzar els resultats electorals per a aconseguir major penetració del valencianisme polític. Crec que el valencianisme es construeix millor des del poder, i això vol dir tindre presència electoral substantiva. Però en aquestes eleccions crec que Unides Podem es pot expressar bé, tot i que tenen un perfil diferent del que representa el valencianisme progressista i ecologista de Compromís, que té un mascaró de proa, que són les polítiques fetes a l’Ajuntament de València.
-Tem que Joan Ribó puga perdre l’alcaldia, tal com han indicat algunes enquestes?
-L’observatori municipal que es va publicar deia que no tots els que van votar als socialistes al 2019 els tornarien a votar i, en canvi, que tots els que van votar Compromís al 2019 ens tornarien a votar. Estic segur que Ribó continuarà sent alcalde. El PP pot sumar més vots gràcies a la situació de Ciutadans, però Ribó continuarà sent alcalde si continua fent polítiques per a la majoria, que és el que ha fet fins ara, i ha aconseguit fer de València el nostre aparador.
-Tornant a les coalicions, a Elx, on Compromís haurà de celebrar primàries per a designar candidata, Marian Campello, de Més, sí que ha expressat la voluntat de confluir amb altres forces, com ara Esquerra Unida o Podem. És una contradicció?
-No. Contradicció no, perquè en les eleccions del 2015 jo mateix vaig fer quaranta acords en llistes locals que van resultar molt positius per al projecte. En aquest sentit, cal adaptar l’oferta política i electoral a la política de cada ciutat. I si els companys d’Elx ho veuen positiu, tal com ho veuen a Santa Pola i en altres llocs, no és un problema: és legítim, i en el passat jo mateix ho vaig propiciar a tots els nivells. Al 2015 vam arribar a entrar a les alcaldies d’Oriola, Torrevella i Villena fent aliances i acords amb grups ecologistes, que van funcionar de manera molt positiva. Aquell va ser un salt molt notable per a les nostres aspiracions polítiques i electorals.
-Com veuria aquesta opció a les Corts? Si Unides Podem no arriba al 5%, la reedició del Botànic serà pràcticament impossible.
-En aquests moments, els números ens diuen que Unides Podem té potencial suficient com per accedir, per ells mateixos, a les Corts valencianes. Ara, han de fer un bon acord entre Podem i Esquerra Unida, i presentar una opció política amb els valors que ells defensen i treballen. En eixe sentit, com més prompte es posen d’acord i vertebren eixes candidatures, crec que guanyaran més presència i més espai en el pròxim escenari electoral.
-Per últim, vostè que porta tota la vida militant en el valencianisme, quin balanç fa de la trajectòria d’aquest moviment polític?
-Jo porte molt de temps en política, des dels 15 anys. Em vaig afiliar al Partit Nacionalista del País Valencià, i soc militant del valencianisme des de molt jove. En aquests moments crec que ens falta encara madurar i aconseguir major presència en àmbits en què podríem aconseguir-la. I crec que el valencianisme ha de ser encara més transversal si vol evitar el risc que la dreta centralista puga ocupar de nou les institucions. Com més transversals, més amples i més camí fem cap a la unió dels valencians des de la nostra pròpia identitat, més bé farem pel futur del valencianisme.
-Compromís és el resultat de diverses evolucions i fusions de partits, i hi ha qui fins i tot parla de fer una refundació després del pròxim cicle electoral. Hi està d’acord?
-El primer que cal fer és aconseguir un resultat electoral a través de la vertebració d’unes bones candidatures locals i d’oferir un bon projecte de base que il·lusione, que emocione i que marque un camí. Després de les eleccions és evident que Compromís haurà de millorar en tots els nivells, perquè hem arribat a un punt, després de molts anys, en què cal millorar l’instrument perquè done respostes a tots els elements que té la política actual. Per això, caldrà introduir reformes positives per a continuar ampliant fronteres i caminar d’una forma on estiguem tots més a gust.
-Hi ha alguna fórmula en concret, per aconseguir aquest objectiu?
-Sí, n’hi ha. I s’estan analitzant. És evident que tot parteix, en primer lloc, d’un resultat electoral positiu. Hem de tindre un bon resultat electoral, i a partir d’ací haurem d’afrontar positivament les eleccions generals. I després caldran receptes per canviar el joc. Jo en algunes ocasions les he plantejat per millorar l’eficàcia interna de l’instrument, que no deixa de ser una expressió d’allò que algun dia en vam dir «espai valencià de progrés». La fórmula de Compromís és d’un èxit contrastat, però caldrà millorar-la per avançar en el futur, sempre partint de l’experiència que ja tenim.
