Assistim a moments transcendentals en què ens juguem quin futur li espera al nacionalisme valencià. Corrobore l’article aparegut a La Vanguardia, signat pel periodista Salvador Enguix, sempre lúcid, on incitava Mònica Oltra a fi que es pronunciara amb promptitud pel que fa a resoldre molts dubtes que el poble valencià necessita tindre clar.
Pense que Mònica és una persona amb un “ego” força rellevant, tanmateix, poc disciplinada dins d’una organització. Conseqüentment pot constituir un tarannà perillós en el moment actual. Ningú li nega la seua capacitat i vàlua política, però així mateix constitueix una bomba de rellotgeria, és com introduir una gallina díscola i ressentida dins d’un galliner, on més d’un pot eixir desplomat.
Allò que per alguns l’opció Oltra n’és la solució adient, també per a d’altres genera dubte i pensen que ens pot dur a exercir l’ofici que hem patit sovint, és a dir, el de matalafer, fer i desfer, i per tant haver de tornar a la casella d’inici perquè els resultats no siguen els esperats, si bé, ara per ara, el moviment es troba en uns moments de futur il·lusionant. No obstant això, enfront del dilema siguem optimistes.
A més a més, encara no sabem quin pensament passa per la seua ment, sembla que vol col·locar un equip multicolor o pastiche de persones addictes, i com el ventall de pretendents serà ample, esperem que encerte en l’elecció perquè molts d’ells, fins ara, no hauran demostrat gran cosa en política. De segur, a soles, i a tot estirar, no alçarien un pam de terra.
Per altra banda, s’anuncia al País Valencià fent costat amb Gabriel Rufián, i amb tot el respecte que em mereixen les seues idees, pense que a casa nostra, n’és un polític que més bé foragita que atrau i amalgama possibles votants.
Com canvien les tornes, a hores d’ara tots s’abracen a nosaltres desitjant ser companys de viatge perquè els garantim un escó, quan no fa massa temps ens condemnaven a sofrir l’angoixa del 5%.
Ara que el nacionalisme valencià després de molts obstacles comença a remuntar el vol, soc de l’opinió que s’ha d’actuar amb cura i mesurar molt bé les passades, perquè podem encallar novament, encaminant-nos a un nou fracàs.
Toni Antolí Gosàlbez, actualment jubilat, va ser regidor de la UPV i el BNV a Catarroja (l’Horta Sud).
