Divendres 13 de novembre a les 00:00 puntual s’iniciava oficialment la campanya electoral per a la XVI legislatura de les Corts Espanyoles. Les principals formacions amb opcions de vot van donar el tret d’inici de dues setmanes que són frenètiques per a candidats i militants -i també periodistes i comunicadors- amb la tradicional enganxada de cartells.
Les eleccions arriben després de huit anys de màxima tensió on la dreta i l’extrema dreta han utilitzat tots els mecanismes possibles -des de la violència al carrer a la lawfare, passant per una crispació política i mediàtica insuportable- per tal d’intentar desestabilitzar un govern progressista que, per altra banda, ha mostrat una gran debilitat. No només per la calidoscòpica majoria de la investidura -amb sigles antagòniques tant en la qüestió social com la nacional, unides bàsicament pel rebuig a l’amenaça que representen PP i Vox- sinó també per les contradiccions d’un govern que prometia grans avanços en drets que no acaben d’arribar mai. Entre les amenaces d’uns i les promeses incomplides d’altres, és ben bé el que Francesc Viadel ha resumit com els “huit anys de campanya electoral” en la seua columna a Diari La Veu.
Les eleccions arriben doncs en un clima de cansament per la polarització que beneficia clarament un bloc de dreta i extrema dreta que s’han vist incapaços de guanyar unes eleccions sense aquest clima de xantatge: “o guanyem nosaltres o seguirem incrementant la tensió”. És la mateixa estratègia que va permetre la victòria de José María Aznar el 1996. El descobriment d’una conspiració del grup de caràcter neonazi Núcleo Nacional – tancada la seua activitat fa res per decisió judicial- per promoure un colp d’estat aquesta setmana genera també dubtes sobre les intencions d’aquest bloc en cas de perdre de nou les eleccions.
Davant d’aquest setge i amb unes enquestes que fa mesos que donen una aclaparadora victòria al bloc PP-Vox, Pedro Sánchez ha intentat un últim moviment desesperat, avançant la convocatòria d’eleccions just després del rebuig parlamentari als decrets d’habitatge per tal que siga aquest tema -una de les principals preocupacions ciutadanes, tal com va visualitzar-se a la vaga general de dimecres- el que centre el debat de la campanya. Veurem si n’hi ha prou per remuntar, encara que ja hi ha algunes enquestes que pronostiquen un resultat més just del que es deia fins ara. En els últims dies, episodis com la negativa de Santiago Abascal a ser entrevistat per Jordi Wild o el fracàs d’aliats internacionals com Milei, Bolsonaro o Trump poden fer-li la campanya com costa amunt a l’extrema dreta.
Per altra banda, el valencianisme i l’esquerra valenciana arriben als comicis amb els deures fets. La papereta única d’obediència estrictament valenciana que demanàvem fa mesos és una realitat malgrat les complicacions i problemes. Aquesta papereta única representa una oportunitat històrica per al poble valencià per posar-se a l’alçada d’altres nacions de l’estat espanyol i assegurar un grup parlamentari propi, una veu forta i lliure a Madrid que defense els interessos de la majoria social i del país sencer.
Un resultat que estiga d’acord amb les expectatives, si la resta de l’estat espanyol no gira cap a l’extrema dreta, serà clau per posar sobre la taula alguns dels temes valencians històricament menystinguts per l’estat espanyol com el de l’espoli fiscal, finançament, la condonació del deute, el dret civil valencià, la igualtat lingüística o el servei ferroviari entre d’altres.
PD: Volem afegir que en aquestes eleccions estatals es presenta el partit “Agenda Valenciana” per primera vegada al Congrés i al Senat, per la circumscripció de València, una nova opció valenciana de caràcter moderat i de centre, que ha aconseguit recollir les signatures necessàries, encapçalada per l’Advocat José Ramón Chirivella, que va presidir l’Associació de Juristes Valencians coneguda per reivindicar i posar en l’agenda política i social la reivindicació del dret civil valencià. Tindrà capacitat per disputar part del vot més centrista i valencià del PP, si és que encara existeix? Serà la llavor d’una força nacionalista valenciana de centre-dreta que reconega la unitat de la llengua? A partir del dia 29 de novembre ho podrem comprovar.
