Diu la dita valenciana: Si voleu saber u qui és, doneu-li “mando” i diners. I és justament tot el que li ocorre l’actual president de la Generalitat del País, ja que anem coneixent-lo a través de les seues accions i pactes quasi inconfessables. Sobretot gràcies a dues accions ben cridaneres: una, haver endollat la seua parella actual amb un sou de 52.000 euros anuals, amb una premeditació que frega el cinisme d’allò més barroer. Els periodistes José Luis Garcia Nieves i Mateo Belarte, de Levante EMV, s’han fet ample ressò i complidament de la poca vergonya i cinisme manifest del president de la Generalitat. Cal dir que aquests periodistes no són uns qualssevol, i manifesten que la parella del president ha obtingut la plaça, que existeix des de juliol de 2024, i que es va actuar dues mesades després del nomenament de Pérez Llorca com a president de la Generalitat Valenciana.
D’altra banda, Sebastià Carratalà, de Diari la Veu del País Valencià, també s’ha fet ample ressò. Tant els del PP com els Vox són els mateixos, els franquistes de sempre, perquè s’agafen a una paret llisa per al seu gaudi momentami, sense tenir cap mirament de cap classe. I quant a l’idioma del País no s’estan mai de la vida quiets, com ara per intentar llençar a perdre la llengua vehicular d’À Punt i substituir la dels noticiaris per la de la santíssima castellana. Arribats a aquest punt, PSPV i Compromís acusen la dreta franquista de voler convertir el canal autonòmic en Tele Madrid.
La comissió d’Espai Audiovisual de Les Corts, reunida dilluns 20 d’abril, mesos després de l’última sessió, ha denunciat la diputada del PSPV Mercedes Caballero, qui ha demanat que les seues crítiques figuren, per aquest motiu, en l’acta del dia. La comissió, al mateix temps, ha elegit la diputada del PSPV Rocío Ibáñez com a secretaria.
Per altra banda i amb el mateix context, la iniciativa de Compromís sosté que l’ús del valencià com a llengua que vertebre els continguts emesos en À Punt és un pas imprescindible per arribar a un reconeixement dels drets lingüístics de les persones valencianoparlants, i assenyala que, amb la finalitat de revertir la situació del valencià com a llengua “minoritària i minoritzada”, se n’ha de garantir la presència, oferint contingut de qualitat que reflectisca la diversitat cultural i lingüística del País Valencià.
Amigues i amics, no m’estenc més, estem fa un temps en mans dels mateixos aigua festes desconsiderats totals de Vox, franquistes de tota la vida, plens d’insults i burles de tota la classe i condició. Fem pinya, si us plau, que venen tortes. I, com no podria ser d’altra manera, vos deixe amb el nostre venerat poeta Vicent Andrés Estellés i el seu poema “Fundacions de la ràbia”, amb un acudit d’Ausiàs March, dient-nos “Fes-nos haver tanta fe com volem”.
“Lentament edifique i dolorosament aquest cant, que és un cant, més que d’amor, de ràbia, d’una ràbia que funda les dinasties bíbliques, d’una ràbia que crea, més que els versos, els pobles. És la ràbia d’un poble a la ràbia d’uns pobles creuats de banda a banda pel senyal de la guerra, una vida precària, un amor clandestí, les paraules ocultes cautament als calaixos, tot allò que fou possible i no fou possible, i hauria estat possible, però no fou possible, com si únicament ara l’aigua arribés a l’àtic. No ens podíem besar si no era ocultament, i si no ens sorprenia la Moral d’uniforme i si era la platja, la Moral a cavall. Homes d’ordre vigilen de reüll el que escrius, els homes que s’han fet grossos en la postguerra. Hem pecat per això, perquè no se’ns deixava existir plenament, amar-nos plenament amb aquell impudor que la vida demana, aquell amor capaç de fondre tots els ploms, rebentar les perilles, deixar el món a fosques.
