Un bloc compacte, format per gent jove, tots amb samarretes roges i banderes i encapçalats per una flama portada pel músic Xavi Sarrià s’acostava al trot pel carrer Xàtiva cap a la plaça de Sant Agustí, punt d’inici de la tradicional manifestació valencianista del 25 d’abril, aquesta vesprada.
L’estampa carrega una dosi d’emotivitat important. No només per l’arribada del nombrós grup entre aplaudiments de la gentada que ja omple la plaça esperant l’inici de la marxa, sinó per l’energia que desprenen, els crits desacomplexadament independentistes i la mitjana d’edat de la majoria de participants.
Aquesta ha estat, sens dubte, la imatge més rellevant de la manifestació d’enguany que commemora la batalla d’Almansa. La seua coincidència amb l’arribada de la flama de la llengua que recorre tot el domini lingüístic en el marc de la iniciativa del Correllengua Agermanat ha ajudat, sense cap mena de dubte a revitalitzar una convocatòria que ha passat uns anys molt durs, amb assistència minvant i manca de gent jove.
És encara prompte per saber si el moviment es consolidarà, però tot apunta que el Correllengua Agermanat està servint de catalitzador per a l’eclosió d’una nova generació d’activistes per la llengua que no tenen cap problema per posar la unitat de la llengua al capdavant, recuperar expressions tan criminalitzades com la de “Països Catalans” i confrontar l’agressivitat antivalenciana de Vox amb un nou valencianisme desacomplexat i que planta cara.
Aquesta manifestació del 25 d’abril no només ha vist com creixia en participació i baixava la mitjana d’edat, sinó també com ressonaven més fort els crits d’independència i antifeixisme, amb un bloc de l’esquerra independentista especialment nombrós.
Participació social, política i sindical
Més enllà del Correllengua, la manifestació del 25 d’abril ha comptat amb la participació de desenes d’entitats socials, culturals, així com partits polítics i sindicats, com per exemple l’organitzadora Acció Cultutal del País Valencià (ACPV), que encapçalava la marxa, la Societat Coral el Micalet, Decidim, ERPV, Compromís, EUPV, Sumar o la Intersindical.
En acabar la manifestació, la presidenta d’ACPV, Anna Oliver, ha remarcat que “volem un país democràtic i lliure; volem que [l’executiu valencià] deixe de ser sectari i volem que governe per a tothom”, a més d’un govern que “no perseguisca els que parlem en valencià” i un país “de futur en el qual els joves puguen tindre un treball i no hagen de dedicar-se exclusivament al món del turisme”.
La manifestació també ha recordat les víctimes de la dana, exigint “justícia i reparació”. “”No oblidem la gestió negligent i assassina de la dana. Perquè no ho podrem oblidar mai, perquè se’ns encongeix el cor quan pensem en la quantitat de vides que es podrien haver salvat, en l’immens sofriment que es podria haver evitat”, s’ha remarcat al manifest final.
