L’himne de la Revolució dels Clavells de Portugal conté el vers icònic de “O povo é quem mais ordena” -una revolució, per cert, que també va produir-se un 25 d’abril- i com els bons poemes és d’aplicació universal. També al País Valencià podem dir que és el poble el qui mana, per molt que els diferents governs espanyols i els seus col·laboracionistes locals fa 319 anys que intenten esborrar-nos del mapa i fer-nos oblidar qui som.
Aquest 25 d’Abril, de nou, toca recordar qui som: un poble amb una cultura i una identitat pròpia, amb uns germans amb qui ens uneix molt més que la història i la llengua, amb un passat del qual ens hem d’enorgullir, no només perquè un dia vam ser un Regne lliure i sobirà -els Furs de València foren aplicats durant més de quatre segles, des del 1261 fins al Decret de Nova Planta del 1707-, sinó també perquè els tres segles d’esforços per fer-nos desaparèixer, convertint-nos en tres simples províncies castellanes, han fracassat estrepitosament.
Ens podem sentir molt orgullosos i orgulloses de la capacitat de resistència del poble valencià, que superant totes les dificultats imaginables ha aconseguit mantindre viva una llengua i una cultura amb un amor i una vitalitat que fa que hui en dia el català-valencià siga la llengua sense estat més parlada d’Europa. Una resiliència que sovint som els últims a valorar.
I no parlem, per desgràcia, de temps remots ni règims superats. Hui en dia, l’extrema dreta que colonitza les nostres institucions amb la complicitat de la corrupta i inepta dreta “moderada”, continua amb els seues intents d’esborrar-nos la identitat negant-se a commemorar a Les Corts la diada d’aquestes mateixes institucions o bloquejant el procés de recuperació del Dret Civil valencià.
Però la realitat és més tossuda i, al mateix temps, el nostre poble es mobilitza de la forma més decidida i massiva dels darrers anys. Amb les Trobades per l’Escola en Valencià amb més participació que mai, amb la música en valencià en rècords d’assistència, amb les comunitats educatives derrotant la tramposa consulta d’elecció de llengua, amb el Correllengua Agermanat més ambiciós i massiu recorrent les nostres comarques de punta a punta, amb l’enorme resposta solidària al desastre de la dana…
Aixì ho recordàvem en l’editorial del passat 10 d’abril: “La memòria col·lectiva de Guillem Agulló, el qual s’ha convertit en un dels referents del país, la consciència social de l’antifeixisme, un teixit associatiu molt més consolidat i potent, un valencianisme que ja està a les institucions o un ecosistema mediàtic alternatiu i autocentrat molt més potent …”
Malgrat tots els atacs, humiliacions i menyspreus que l’espanyolisme ens impose, podem parafrasejar la màxima del filòsof català Francesc Pujols i afirmar que el poble valencià rebrota i sobreviu sempre als seus il·lusos soterradors.
Aquest dissabte ho hem de demostrar de nou amb una manifestació massiva del 25 d’Abril a València. Com un espai de reivindicació, però també de retrobada i autoestima. Dir ben alt i ben fort que per molt que piquen els escuts de les muralles, mai podran esborrar el sentiment valencià dels nostres cors.
