Allà on les palmeres creixen fortes i grans, guardant el record del que ha passat al llarg dels anys, el poble ha perdut completament la memòria.
La Guerra de Successió és un dels episodis més amargs per al País Valencià, i és que, després de la victòria de les tropes borbòniques (botiflers), la derrota dels maulets va representar l’inici de la decadència de l’autodeterminació valenciana. Episodis tan dolents d’aquell succés com la crema de Xàtiva o la pèrdua dels furs ens recorden la brutalitat amb la qual els borbons van tractar les nostres terres, i és per aquests motius que cada 25 d’Abril ens alcem en peu de guerra. No obstant això, n’hi ha una part de la història que ha sigut oblidada, un poble del sud que no recorda, una ciutat que entre horts i fàbriques ha deixat de reivindicar el seu passat.
Elx, capital del Baix Vinalopó i tercera ciutat en població al País Valencià, és una ciutat que, malgrat haver estat brutalment assotada pels borbons, ha patit d’amnèsia històrica quan parlem de la Guerra de Successió, i és que sembla que al seu poble li han furtat el dret a recordar.
Els borbons a Elx van protagonitzar alguns dels episodis més roïns per a la ciutat i els seus habitants, per exemple: a la massacre del 21 d’octubre del 1706, dia en què, tot i que ja havien conquerit la ciutat, les tropes de Felip V van decidir assassinar gairebé 40 il·licitans, imposant així la seua repressió salvatge al territori. Aquest terrible exercici de memòria històrica el continuem remarcant com, tot i haver-nos llevat les lleis i, fins i tot, la vida, els borbons van tenir favoritismes a l’hora de reprimir les il·licitanes. Mentre ens llevaven els furs, als petitburgesos d’Elx els van donar avantatges judicials i fiscals pel fet d’haver-los donat suport. Perquè sí, estimats lectors, el llenguatge dels borbons sempre ha estat els diners, i poc els van importar les vides obreres davant els interessos d’una ínfima minoria.
Llavors, com expliquem que, a diferència de Xàtiva o Alcoi, el poble d’Elx no reivindique la Guerra de Successió? És que els il·licitans pateixen d’amnèsia col·lectiva o potser simplement no els importa la seua història? L’explicació és tan tràgica com evident: la responsabilitat de l’oblit recau en els borbons. Felip V, no content amb tot el que va fer a Elx, també va ordenar cremar l’arxiu històric d’Elx, eliminant així tot rastre del seu pas a la ciutat (amb l’excepció d’un document) i donant la imatge que la història il·licitana comença a contar-se amb l’Espanya borbònica, imatge que avui en dia encara ens arriba.
Després de tot aquest patiment, és el moment de deixar de banda el llegat, aquell terrible llegat, que ens han deixat els borbons i alçar-nos contra ells. És el moment de mobilitzar-nos com a poble conscient de la seua història, és el moment d’organitzar-nos. Per això, aquest pròxim 25 d’Abril és tan nostre com de qualsevol valencià, perquè nosaltres tenim el dret i deure de fer justícia per aquells que van morir deixant la vida per aquestes terres, perquè a nosaltres el foc borbònic també ens va cremar.
Aquest 25 d’Abril, alça’t en peu de guerra i treu l’estelada contra els borbons, fem juntes la resistència i enaltim la memòria. Contra els borbons, organitza’t i rebel·la’t, fem l’alternativa, siguem la Defensa del País Valencià!
Alejandro Romero és president de Defensa del País Valencià.
