La joventut, i especialment la que forma part d’associacions, ha tingut un paper central en la resposta social davant emergències climàtiques com la dana del 29 d’octubre del 2024 a la demarcació de València. Així ho assenyala l’informe Organitzar l’urgent: joventut i acció col·lectiva davant emergències climàtiques. El cas de la DANA, presentat pel Consell de la Joventut, que situa les persones joves com el grup més disposat a participar en accions de voluntariat en situacions de crisi.
Segons l’estudi, un 41,4% de la població enquestada ha participat en accions de voluntariat vinculades a emergències, una xifra que augmenta entre les persones de 20 a 29 anys. En el cas del voluntariat d’emergències, les persones joves representen el 61,8% de la implicació, sobretot quan ja tenen una vinculació prèvia amb entitats socials o juvenils.
El document subratlla que aquest voluntariat ha sigut majoritàriament puntual i informal, canalitzat a través d’iniciatives pròpies, xarxes socials, grups informals o l’entorn més pròxim. Tanmateix, l’informe destaca que la participació és més duradora i organitzada entre la joventut associada, que també es percep com més preparada per a actuar davant situacions d’urgència climàtica.
La presidenta del CJE, Andrea Henry, ha afirmat que “la joventut està i respon” i ha reclamat que se la situe “al centre de l’acció climàtica”. En aquest sentit, el Consell demana garantir la presència juvenil en els òrgans consultius de governança climàtica, tant en l’àmbit estatal com autonòmic i local.
L’estudi també posa el focus en les desigualtats que condicionen la participació. Les persones que no fan voluntariat assenyalen com a principals barreres la falta de temps, de recursos o el desconeixement sobre com implicar-se. A més, la renda apareix com un factor determinant: les persones de classe baixa tenen més dificultats per participar en accions voluntàries.
En el cas concret de la dana, el 55,2% de les persones voluntàries ja feia voluntariat de manera habitual i el 35,6% pertanyia a alguna associació. Per al CJE, aquestes dades evidencien que les xarxes comunitàries i associatives són essencials per a articular una resposta ràpida i sostinguda davant emergències.
L’informe adverteix, però, que l’acció voluntària no pot substituir el treball professional ni les responsabilitats de les administracions públiques. El Consell reclama que la participació ciutadana en les tasques de recuperació es faça sempre en condicions segures, amb coordinació institucional i amb recursos adequats.
Una altra de les dades destacades és que el 43,2% de les persones enquestades afirma no sentir-se preparada davant la urgència climàtica. El CJE proposa reforçar l’educació i la formació en emergències, reconéixer la importància de l’educació no formal i augmentar el finançament de les entitats juvenils i dels consells de joventut, segons s’apunta a l’informe.
Entre les recomanacions, l’organització planteja incorporar de manera obligatòria un “Youth Test Climàtic” en totes les polítiques públiques relacionades amb el canvi climàtic, impulsar l’alfabetització mediàtica climàtica per combatre la desinformació i promoure programes de voluntariat ambiental arrelats al territori.
El CJE conclou que la joventut no només ha sigut una peça fonamental en la resposta a la dana, sinó que ha de ser reconeguda com un actor imprescindible en la prevenció, la preparació i la gestió de les emergències climàtiques que, segons la majoria de la població enquestada, aniran en augment els pròxims anys.
