L’equip de govern del Partit Popular i Vox que dirigeix l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí) estava tardant massa a col·locar una enorme bandera d’Espanya en algun punt del municipi per l’estil de la que hi ha a la plaça del Mar d’Alacant o a l’avinguda de l’Estació d’Elx. La cúpula directiva ultramuntana va aprofitar el Dia de la Policia Local, que va tindre lloc el passat 25 d’octubre amb motiu de la celebració del patró, l’arcàngel sant Miquel, per a estacar-ne una de ben gran en una de les rotondes principals d’accés, la de la carretera del Palamó. L’acte, de fet, va començar amb la hissada de la nova rojigualda amb la qual volen mostrar als quatre vents allò que ja sabem, que són muy españoles y mucho españoles, tant que ni es plantegen posar-hi també la del poble sequet però sanet o la del País Valencià. Per a què?
No sé si l’alcalde o algun dels regidors tenen algun tipus d’alzhèimer o demència i la hi han instal·lada per tal de recordar, en cas d’oblit, a quin país viuen. O potser tenen algun complex i per això les dimensions del drap són proporcionals a allò que volen tapar, la seua incompetència al capdavant de la corporació municipal. Perquè jo em pregunte: no hi ha altres coses més importants a fer que posar-hi màstils i estendards? A l’estiu van tallar el sistema de reg de la nova zona enjardinada del meu barri i la gespa es va assecar. Els fanals fosos es compten per desenes i els carrers, de nit, estan a fosques. La neteja de voreres, contenidors i papereres brilla per la seua absència, la ciutat està més bruta que mai i a aquesta gent no se li ocorre altra cosa que plantar una immensa ensenya nacional enmig d’una glorieta.
Federico Trillo, quan era ministre de Defensa, ja va fer el mateix a Madrid. L’any 2002 va presidir l’acte inaugural de la hissada de la senyera d’Espanya a la plaça de Colón, que s’ha convertit en un símbol urbà molt visible de la capital. Amb 21 m d’ample, 14 m d’alt i 35 kg de pes, ocupa una superfície total de 294 m² i té un sistema giratori per evitar que s’enredre amb el vent. Fins fa poc era l’estanquera més gran del país, però la col·locada al juny d’aquest any al circuit de Fórmula 1 de Madring (IFEMA) li ha llevat el lloc en el rànquing. L’emplaçada al costat del parc Lo Torrent no té la grandària que tenen les madrilenyes, però sí el mateix significat: exhibir l’espanyolitat no tant del municipi com dels polítics ultres que el governen en l’actualitat.
En un moment en què alguns consistoris es neguen a hissar altres banderes, com ara la del col·lectiu LGTBIAQ+ o unes altres relacionades amb reivindicacions concretes, i en una època en què la ciutadania reclama més inversions en serveis socials, vivenda o ocupació, és oportú qüestionar la despesa de fons públics en aquesta mena d’instal·lacions, que solen superar els milers d’euros entre el pal, la tela i el manteniment de les dues coses. Cal prioritzar allò que és essencial i deixar de banda les superficialitats i els ornaments inútils. Més contingut i menys aparences. Més pa i menys estovalles. Espere que el pròxim Govern santvicenter, el del canvi al maig del 2027, la lleve. Les banderes pàtries, només al balcó de l’Ajuntament i per imperatiu legal.
