Ja portem una setmana de vaga indefinida en defensa de l’escola pública valenciana, els ànims encara estan forts i amb optimisme, la manifestació de divendres a València, ara mateix mentre escric i veig les imatges, està sent apoteòsica. Prendrà nota la consellera i el seu equip? I el president de la Generalitat? Plantejaran respostes decents a les reivindicacions plantejades pels sindicats i per tot el col·lectiu docent? I quan dic respostes vull dir propostes concretes, realistes, palpables a curt termini que milloren les condicions de l’alumnat i del professorat. Cadascuna de les reivindicacions, per ella mateixa, ja justificaria les mobilitzacions i és trist d’admetre que només amb la contestació al carrer, visibilitzant la situació a tota la societat, amb la pressió, no gratuïta -una vaga indefinida costa molt cara als vaguistes- és possible aconseguir alguna millora. El diàleg, la negociació respectuosa, queda descartada amb segons quins interlocutors que no entenen que, com a societat responsable, tenim l’obligació de demanar a qui ens governa i gestiona els diners de tots: un sistema educatiu sense tensions, que cada centre escolar siga una casa càlida, acollidora, on alumnat i professorat es respecten perquè les condicions d’aprenentatge són les adequades en tots els sentits. Un professorat estressat no pot transmetre tot el què s’espera d’ell i un alumnat tensionat per ratios elevades, condicions ambientals adverses en les aules, pocs recursos de professorat i material per atendre l’extensa diversitat que hi ha a les aules -la diversitat de l’alumnat actual no té res a veure amb la de fa 20 anys- A tot s’ha d’atendre! L’escola pública és el moll de l’os de la igualtat d’oportunitats, han estat moltes les generacions que, encara que les famílies no tenien recursos, van poder arribar a la universitat gràcies a ella. Tot això, ara mateix, està en perill.
Quan el govern del Botànic, després de 20 anys “governant” el Partit Popular, arriba a la Generalitat es troba amb una situació desoladora. Concretament en la Conselleria d’Educació el panorama, en molts aspectes, és terrible, l’abordatge de les situacions que cal millorar o redreçar no serà factible en una única legislatura. Per començar, tot el territori està sembrat d’aules prefabricades (barracons) a l’espera d’un centre nou o de millores essencials d’infraestructura en centres inhabitables; molts sostres, especialment en gimnasos, però no només, d’amiant, material perillós per a la salut, sense retirar; centres nous, amb una antiguitat de no més de 10 anys, plens de clevills, acabats de manises en façanes que boten, amb el perill que això suposa per la integritat física dels vianants, fonaments inestables, etc. I tots, centres fets en l’època de CIEGSA, ja sabeu, aquella empresa pública creada per la Generalitat Valenciana del PP, amb l’objectiu de construir nous centres, a més d’ampliar i millorar els existents, que va acabar en els tribunals per corrupció dels seus gestors i ara recuperada, blanquejada pel govern de Mazón, per a la reconstrucció dels centres afectats per la dana. Quin cinisme!
Doncs bé, encara en l’apartat d’infraestructures, la Conselleria d’Educació del Botànic, crea Edificant, un programa que implicava la col·laboració entre les administracions locals i l’autonòmica per impulsar la creació i millora de centres educatius i així acabar amb les aules prefabricades, atendre les millores dels centres en aspectes com la climatització i l’eliminació de barreres arquitectòniques, etc. El projecte funciona, comencen a veure’s les millores. Doncs bé, només tornar a governar el PP-Vox, eliminen el pla Edificant i, com he dit abans, recuperen CIEGSA a més d’altres empreses constructores en el punt de vista de la corrupció dels anteriors governs del PP. Es pot confiar en un Govern com aquest, on les corrupteles demostrades no es passen factura i sense cap vergonya tornen a reproduir-les? Les eleccions amb canvi de cicle no haurien de ser l’excusa per esborrar ni eliminar allò que funciona en l’àmbit que siga. Costa molt construir i molt poc destruir i, si alguna cosa han demostrat els governs del PP i ara de PP-Vox , és que la seua especialitat és destruir allò que funciona i és bo socialment, especialment en matèria educativa.
Aquesta vaga també demana la suspensió de l’aplicació de la Llei de Llibertat Educativa, davant la qual ja es van manifestar les famílies en el procés d’admissió l’any passat. Encara no havia passat un any i ja havien promulgat un llei segregadora i mentidera que enganyava a les famílies fent-les votar entre valencià i castellà com a llengua base, sense saber ben bé què estaven votant, perquè votaren el que votaren, la presencia del valencià a les aules no arribaria mai a un 50%. Ja ho van fer quan van guanyar la Generalitat l’any 1995, augmentant la ràtio i llevant els suports a les aules amb programa d’immersió, regulades per l’Ordre de 23 de novembre de 1990 que desenvolupava el programa d’immersió lingüística amb garanties d’arribar a un bilingüisme efectiu de l’alumnat, una llei aplaudida pel seu rigorós plantejament pedagògic i metodològic per totes les comunitats amb llengua pròpia diferent a la del castellà.
De continuar aplicant-se la llei de “Llibertat Educativa”, la presència del valencià a l’ensenyament té els dies comptats si el govern PP-Vox continua en el poder més d’una legislatura.
Més coses. Durant els 20 anys del PP, l’escola concertada va remuntar inclòs allí on ja no era necessària la seua concertació per tenir suficients escoles públiques. Es van concertar escoles privades que segregaven per sexes i que seguien cobrant a les famílies una elevada mensualitat -fet incompatible amb la concertació- amb cap transparència a l’hora de la matriculació. La LODE plantejava que l’escola concertada només ho seria com a subsidiària de la pública, això es va revertir i l’escola pública ha passat a ser subsidiària de la concertada i ha vist disminuir els recursos que li pertanyen per llei i perquè és pública, de tots!
Són molts més els motius de la vaga, tots justos i de necessària resposta per millorar les condiciones de professorat i alumnat. No els comentaré tots per no allargar-me massa, però no vull deixar passar una reivindicació absolutament justa i ètica, com és la pujada del salari. Es necessita cinisme per fer l’oferta que ha fet la consellera, mentre ha pujat el salari al cos d’inspectors d’on ella prové, i no solament ella, el secretari autonòmic i diversos càrrecs de primera línia dintre de les direccions generals, provenen del cos d’inspectors d’educació al que tornaran quan deixen el seu càrrec, molt propi això d’apujar-se els sous a ells mateixos i regatejar els sous dels qui porten anys sense cap pujada salarial i sent el professorat pitjor pagat de l’Estat, això no és nou, fa dècades que passa al País Valencià. S’ha treballat molt per superar la dita “Passa més fam que un mestre d’escola”, això va passar i el professorat va adquirir dignitat i reconeixement. El professorat també va adquirir saber, se li va exigir coneixements, didàctica i metodologia. No el podem sotmetre a la interminable paperassa, anihiladora, que no sabem ben bé a què porta, a no ser que siga a un control burocràtic que té poc o res a veure amb el seu treball diari. Només una avaluació rigorosa dels aprenentatges, de les actituds i de la formació integral de l’alumne, justificaria un tràmit que va més enllà de la burocràcia.
Una societat que no pose al centre de les seues actuacions l’educació, que no prioritze la formació dels seus fills i filles, està condemnada al fracàs. Una societat avançada, es nota i ho és, per com paga i valora el seu professorat. L’educació és un pilar fonamental per aconseguir una societat culta, formada, crítica i preparada per avançar en una societat democràtica, que treballe per la pau i pel benestar de totes les persones en tots els àmbits de l’estat del benestar.
La vaga és necessària per obrir els ulls als governants, però també a tota la societat adormida en un món cada vegada més virtual. No abaixeu els braços, no claudiqueu per molles, com deia l’Ovidi, volem el pa sencer. I, si és dur continuar pel que suposa de desgast monetari i també social, hi ha més alternatives. Equips directius, sabeu que sou fonamentals per l’organització del centre, ara, en el moment de la matriculació, tancar l’acabament de curs, etc. Sou necessaris, imprescindibles. Teniu la paella pel mànec, demostreu-ho, fins que vos escolten i retornen la dignitat a l’escola pública.
