Frontisses

Veurem en què para la mà estesa de Compromís a l’esquerra valenciana que se situa més enllà de la coalició, però d’entrada cal alegrar-se’n i donar la benvinguda a la proposta i treballar des dels diversos àmbits perquè adquiresca consistència i amplitud de mires. La temptació de repetir l’error de sumar-se al projecte de reconstrucció de l’esquerra espanyola sense haver fet els deures d’enfortir abans una alternativa valenciana capaç de mobilitzar el vot massiu del poble sembla de moment conjurada. L’emergència social i nacional en què el País Valencià viu des de fa anys i panys, agreujada per l’auge de la dreta i l’extrema dreta espanyolista i l’onada reaccionària que recorre el món, demanen fer de la necessitat virtut, sens dubte. Cal per tant convertir les fronteres entre organitzacions i partits en frontisses capaces d’afermar les portes a la paret i permetre obrir-les i tancar-les a conveniència. Però les frontisses són mecanismes inherents a les portes, en són part essencial, i per això un projecte seriós d’ampliació i millora del conjunt de l’esquerra valenciana no pot ser una resposta puntual a l’amenaça feixista i antidemocràtica, sinó un objectiu de llarg abast. Seria una llàstima cremar les naus de l’acord possible ara que la crisi de l’estat i la convocatòria d’eleccions espanyoles han precipitat decisions llargament esperades. La força del carrer demostrada en els últims anys amb les reivindicacions feministes, amb motiu de la dana, amb el moviment en favor de l’escola pública i la normalització del valencià, contra la turistificació i per la defensa del territori, el dret civil valencià, un finançament just o el dret a l’habitatge, han demostrat que tenim un poble i un país que reclamen una major i més qualificada presència institucional de l’esquerra valenciana i uns canvis socials a l’alçada de les pròpies necessitats i expectatives. Les frontisses han d’unir sòlidament totes aquestes lluites amb la urgent candidatura del conjunt de l’esquerra valenciana. El parany en què sovint hem caigut és el d’oblidar la necessitat d’unes bones frontisses per a l’òptim funcionament de les portes. Ens han demanat el vot i ens ham promès el cel, però després s’han perdut en els laberints institucionals o s’han preocupat massa d’assegurar el cul en les seues poltrones i poc de retre comptes i moure lluita i reflexió. Al mateix Compromís li ha passat a voltes això. En nom d’un pragmatisme no sempre justificat per l’avanç en posicions i conquistes, ha anat desdibuixant el nom i la cosa i assumint en part el discurs de la dreta i la filosofia del «No patiu que això ho arregle jo!» com si la llavor de tot canvi no fos al capdavall l’acció col·lectiva i coordinada i no sols l’eficàcia en la gestió. No oblidem que a les frontisses se’ls ha de posar oli amb una certa freqüència per evitar que es rovellen i xerriquen i no puguen complir bé la seua comesa. La mà estesa, si és sincera, si espera de veritat l’encaixada, ha de ser impulsada per la generositat, l’honestedat i la perspectiva històrica gràcies a la qual sabem que cap projecte polític no és ni perfecte ni per a sempre. De moment sembla que les converses per a unir les forces a l’entorn de Compromís només s’obrin a partits, però és el món civil des d’on amb més arguments i insistència s’ha reclamat l’esforç de la unitat de l’esquerra. L’editorial de Moisès Vizcaino de l’altre dia resumeix molt bé les posicions que fa temps defensen persones com Vicent Maurí, Antoni Infante o Bonaventura Casanova i crec que s’haurien de tenir molt en compte per assegurar l’encaixada política. Si les frontisses són de bon material, la porta, que té dues cares indestriables, la nacional i la social, resistirà tots els embats i s’obrirà a tots els horitzons. Pensem-ho bé avui 9 d’Octubre, en la nostra Diada Nacional, mentre fem un pas més per guanyar el País Valencià i eixim junts al carrer.  Pensem-ho també demà i despús-demà. I despús-demà no l’altre arribem a l’entesa per renovar-la cada volta que li calga l’oli que ens aferma com a poble i ens obri a un altre món possible i necessari.

Et pot interessar

Frontisses

Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes