Les tendències entre els joves canvien tan ràpidament que, mentre escric aquest article sobre allò que ja has vist al títol, segurament ja ha passat de moda. Tot i això, crec que és necessari que done el meu punt de vista, ja que, amb vint-i-quatre anys, no havia sentit parlar d’això fins fa dos dies, com aquell que diu.
El concepte “farmejar” prové dels videojocs —repetir accions per acumular recursos o punts—, mentre que la paraula “aura” dona nom a allò que projecta una persona en un entorn social. En una batalla d’aura, el conjunt d’atributs de cadascú —el carisma, la seguretat, l’estil— ha d’estar ben projectat per guanyar-la, encara que tot depén, també, del públic assistent.
Potser has pensat que és com una “batalla de rap”, i vas ben encaminat. Només et falta imaginar que no hi ha paraules, i que és el sentit del ridícul —o directament el sense sentit— el que fa que agrade més o menys la teua actuació. Et sona el terme “sixseven”? Si eres professor, segurament ja t’han fet eixa broma fent el moviment amb les mans. Doncs ara, si el fas en una batalla, pots guanyar-la. Però es necessita més enginy i creativitat del que et penses, perquè no val repetir moviments.
Elizabeth Duval diu, al seu article sobre “farmear aura” a elDiario.es: “La inteligencia artificial parece ir en camino de ser perfectamente capaz de replicar casi todo salvo eso que llamamos aura. Lo bonito del farmeo de aura es que es algo absolutamente inútil y completamente tonto: no sirve de nada más allá de hacerse el chulo y, por eso, es radicalmente humano”. I pense que té raó. Sí que és veritat que ho podem vore com una cosa ridícula, però què fan Charles Chaplin o Rowan Atkinson amb el personatge de Mr. Bean? Precisament això.
Deixem els xiquets i xiquetes que isquen al carrer i s’ho passen bé, que riguen i disfruten. És millor un trend que comença a TikTok i es trasllada al carrer, que no al revés.
Potser ja ha passat de moda i ningú recorda que és o ha nascut una altra paraula que fins i tot als que no arribem als trenta anys ens fa sentir vells. Però mentre dure, que s’utilitze per a divertir-se, ja que és possible que un xiquet “perda aura” davant els altres i siga motiu de burla o d’assetjament. Per això, deixem els xiquets i xiquetes “farmejar aura”, però estiguem atents a què el joc siga només això: un joc, i no una nova forma d’excloure algú que no sap o no vol jugar-hi.
