Després de més d’un any, els pobles que varen ser anegats per la dana encara estem a la fase que podríem dir de reparació. Patim la destrucció de les nostres condicions de vida anteriors a la DANA. Les poblacions arrasades no només van patir la situació d’abandó: el clavegueram continua sense reconstruir-se, centenars d’ascensors no funcionen, les escoles continuen sent barracons, centenars d’habitatges encara guarden fang, i els plans d’emergència segueixen sense actualitzar-se ni desenvolupar-se.
Més greu, si de cas, és l’agressió del poder judicial de l’Estat al conjunt del nostre poble. Fins al moment, han impedit l’enjudiciament de Carlos Mazón i els seus còmplices. La sentència del Tribunal Suprem, i el fet de mantindre la seua acta de diputat i per tant l’aforament, fan que a hores d’ara ni tan sols siga imputat. Esperem que la mobilització social obligue que assumisquen les seues responsabilitats penals.
Reconstrucció després de la dana: la mateixa agressió territorial que va agreujar la tragèdia
El més preocupant és l’expectativa de reconstrucció amb autorització de la Generalitat Valenciana de Pérez Llorca. Una reconstrucció basada en l’agressió al territori i a l’horta, i en projectes de construcció en zones inundables. És a dir, precisament allò que va fer més mortífera la dana.
Afecta la major part de les poblacions que van ser arrasades: Catarroja, Torrent, Aldaia, Alfafar, Picanya, Xirivella, Picassent… Són exemples del consegüent perill que suposa una reconstrucció basada en formigonar i construir en l’horta. Els projectes van des de grans centres comercials i centres de dades fins a, sobretot, la construcció de zones residencials.
Però les agressions al territori van més enllà de la postdana. Ja existien abans, i la inundació només ha posat al descobert la seua perillositat.
L’horta valenciana: agressió multifactorial que la dana va evidenciar
– ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) del Port de València – La Punta: un conflicte de més de dues dècades sobre el futur de més de 700.000 metres quadrats d’horta protegida a La Punta. Les famílies agricultores van ser expulsades. Per l’Horta va denunciar la destrucció del sòl agrari. El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha avalat el pla, i el Tribunal Suprem l’ha confirmat, argumentant que és inviable recuperar-lo per a ús agrícola. L’associació tem que aquest precedent legitime futures agressions, i la dana va demostrar que formigonar l’horta és condemnar-nos a més inundacions.
– Pavimentació i pressió turística: el pla de l’ajuntament de València permetria convertir les alqueries tradicionals en hotels i crear allotjaments turístics en sòl agrari, introduint usos turístics en zones vulnerables. Zones que, si s’impermeabilitzen, repetiran la catastròfe del 29 d’octubre.
– Nou PORN de l’Albufera (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals): la revisió d’aquest pla podria desprotegir espais clau, com la Devesa Sud o l’horta de Castellar-Oliveral, en excloure’ls de l’àmbit de màxima protecció. La nova figura d’Espais Antropitzats que introdueix podria permetre més infraestructures i usos turístics en zones agràries protegides. Menys protecció de l’horta igual a més superfície on l’aigua no pot ser absorbida i igual a més risc per als pobles.
– Projectes energètics (macroplantas solars, conegudes com a projectes ‘Pornaire’): Per l’Horta ha denunciat aquests projectes sobre sòls d’horta d’alt valor, que podrien fragmentar el paisatge agrari. En definitiva, l’horta valenciana pateix una agressió multifactorial encapçalada per una ofensiva que portaria a l’extermini de la nostra forma de vida. I la DANA va ser l’avís: destruir l’horta és destruir la nostra primera línia de defensa contra l’aigua.
– El PAI de Benimaclet: el projecte urbanístic més emblemàtic i controvertit: dimensions i terminis concrets: El projecte, impulsat per Metrovacesa, actuarà sobre quasi 270.000 m² i contempla 1.345 habitatges, més de 400 de protecció pública. Les obres tenen un calendari definit: reparcel·lació en 2026, construcció dels primers habitatges en 2027. Impacte sobre l’horta: Col·lectius com Cuidem Benimaclet i Per l’Horta denuncien que el projecte destruirà 40.000 m² d’horta i han presentat més de 3.300 signatures en contra. Un altre sòl que podria absorbir aigua que es perd per a sempre.
– Al nord del País Valencià: els parcs eòlics dels Ports: aquesta comarca viu la seua pròpia transformació, però no impulsada per la rajola, sinó per l’energia eòlica. És el territori on es concentra un dels majors projectes d’energies renovables del País Valencià. L’empresa Renomar acumula 10 parcs eòlics repartits pels municipis de Morella, Vilafranca, el Forcall, entre altres. Potència instal·lada: 394,5 MW, inversió superior als 470 milions d’euros. La producció equival al consum d’unes 225.000 llars i evita l’emissió de mig milió de tones de CO₂ a l’any.
La solució: sobirania popular i participació vinculant
Cap d’aquests projectes no hauria de ser aprovat sense passar per consulta a les poblacions afectades, amb un procés previ d’informació i participació. Es fa imprescindible el reconeixement de la capacitat de decisió vinculant per a les poblacions afectades. Les associacions, els comités ciutadans no són mers observadors: exigeixen que les decisions sobre urbanisme, territori, educació i salut comunitària siguen participades per la població i siguen vinculants.
En este sentit, es fa necessari:
– Moratòria i paralització immediata de macroprojectes comercials i industrials en sòl d’horta.
– Derogació del decret-llei de febrer de 2025 i restitució íntegra de la Llei 5/2018.
L’Horta és salut, aliments, vida i, també, protecció enfront de l’aigua. Defensar-la exigix partir de la llei que encara ens garanteix tot això.
Corrupció i favoritisme: el negoci de la ‘reconstrucció’
Més enllà de les administracions, són les poblacions les que han de tindre la sobirania del territori, anteposant la vida als interessos de beneficis d’empreses que ja coneixem, moltes d’elles implicades en casos de favoritisme.
El mateix Síndic de Greuges, en un informe recent, ja parla d’irregularitats manifestes: contractes milionaris a empreses vinculades als casos Gürtel o Taula, i la promoció de la “reconstrucció” com a negoci per a empreses amigues implicades en trames de corrupció. S’han adjudicat contractes milionaris a nombroses empreses vinculades al PP i a Vox.
El dret a decidir per a no repetir la tragèdia
És el dret a decidir de les nostres poblacions el que exigim. És el nostre futur. Transformar el nostre model de relacions humanes i socials. Per evitar, d’una vegada per sempre, una tragèdia com la del 29 d’octubre de 2024. Perquè si no decidim nosaltres, decidiran els mateixos que ja ens van inundar de ciment i corrupció. I aquesta vegada no ho permetrem.
