L’Audiència d’Alacant ha arxivat la querella contra l’exministre franquista de Relacions Sindicals i exministre de l’Interior durant la Transició Rodolfo Martín Villa per l’assassinat de Teófilo del Valle el 24 de febrer del 1976, amb 20 anys, quan la policia militar franquista, els “grisos”, van disparar per l’esquena contra els participants en una vaga del sector del calcer a Elda (el Vinalopó Mitjà). Del Valle és considerat el primer mort de la Transició espanyola i al soterrar hi van acudir més de 20.000 persones, una mostra de la commoció que va generar la seua pèrdua.
En una interlocutòria del 5 de maig la Sala estima el recurs d’apel·lació interposat per Martín Villa respecte a l’admissió a tràmit d’aquesta denúncia, presentada pel germà de Teófilo, José Antonio del Valle.
La querella anava dirigida contra l’exministre, el membre de la Policia Armada franquista Daniel Aroca del Rey, el sergent Laureano Ballesteros, el capità Carlos Holgado i l’exgovernador civil Benito Saez González, “per delictes de lesa humanitat en concurs real amb un delicte d’assassinat”.
El 27 de gener passat,e l jutge de la plaça número 1 de la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància d’Elda va acordar suspendre provisionalment -fins que l’Audiència es pronunciara sobre el recurs d’apel·lació, ara estimat, contra l’admissió a tràmit de la querella- les declaracions de l’exministre franquista i d’Aroca del Rey, previstes per al 4 de febrer, en qualitat d’investigats per aquests fets.
En la intrrlocutòria coneguda ara, contra la qual no es pot presentar recurs, la Sala explica que Martín Villa va interposar recurs d’apel·lació, que va ser admés a tràmit, i que Aroca del Rey va presentar un escrit d’adhesió. També recorda que el germà de Teófilo i la Fiscalia s’hi van oposar.
Amnistia del 1977
Igualment, detalla que “el recurs d’apel·lació” sostenia que “la querella resulta inadmissible per prescripció dels delictes, concórrer una altra causa d’extinció de la responsabilitat penal com és l’amnistia, inaplicabilitat de les normes penals amb caràcter retroactiu i inaplicació del dret penal consuetudinari i, pel que fa” a Martín Villa, “la seua absoluta desconnexió amb els fets, no resultant la seua imputació més que per una responsabilitat objectiva, en raó del càrrec ministre en la data dels fets, responsabilitat que és incompatible amb les garanties” del Dret Penal.
L’Audiència apunta que “l’admissió de la querella i l’extens escrit del Ministeri Fiscal es consoliden en arguments reiteradament considerats” pel Tribunal Constitucional, “que des de l’ATC 80/2021 ha inadmés els recursos d’empara per vulneració de la tutela judicial efectiva” de l’article 24.2 de la Constitució “basats en pretensions amb semblants fonaments (amb possible variació de les circumstàncies fàctiques en què es concretaven) entenent que aquests no poden donar lloc a l’obertura i substanciació d’un procés penal”.
Irretroactivitat de les normes penals
I afegeix: “La raó és que les interpretacions que donen suport a aquestes pretensions no tenen cabuda enfront de la vigència del principi de legalitat, el d’irretroactivitat de les normes penals i el de seguretat jurídica que garanteix l’eficàcia de totes les normes (inclosa la Llei d’Amnistia de 46/1977), ni poden suposar l’atribució de responsabilitats objectives per raó del càrrec, afegirem nosaltres”.
En aquest sentit, l’Audiència, “en virtut del que el Tribunal Constitucional assenyala i d’acord amb el que s’estableix” en l’article 5.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial, “procedirà arxivar des d’aquest moment el procés, perquè els delictes objecte de la querella no eren típics en el moment de l’esdeveniment, no sent admissible la sanció amb efectes retroactius invocant el dret internacional consuetudinari com a font d’un dret imprescriptible i no amnistiable”, i assenyala que, “si ho haguera sigut, estarien prescrits a l’empara del que es preveu” en els articles 131 i 132 del Codi Penal “i, a més, resultarien afectats per la Llei d’Amnistia 46/1977“.
“En aquestes circumstàncies, la pretensió que s’admeta la querella o s’inicie la instrucció amb la intenció d’una eventual obertura del judici oral no és atendible des del punt de vista de la tutela judicial efectiva. Així doncs, la resolució apel·lada ha de ser revocada, tal com demanda l’apel·lant”, conclou la Sala.
