Apocalipsi. Batacada. Catàstrofe. Daltabaix. Debacle. Fiasco. Fracàs. Hecatombe. Els termes amb què els titulars dels mitjans de comunicació qualifiquen els resultats de l’últim informe PISA són molt alarmants, però la realitat és la que és i, efectivament, són els pitjors en els vint-i-cinc anys d’història d’aquestes proves. Espanya retrocedeix respecte de 2022 i se situa per davall de la mitjana de l’OCDE en lectura, matemàtiques i ciències, i encara que no serveix de consol dir que la tendència és global, hem perdut 45 punts (dos cursos) en rendiment lector en els últims deu anys. Només un 2 % de l’alumnat espanyol assoleix els nivells més alts de competència lectora. Aquest estiu celebràrem amb efusivitat la victòria de la Roja en el Mundial i els carrers de les nostres ciutats s’ompliren el passat 2 de setembre per donar suport al poble ceutí, però a l’españolito de a pie no el vorem manifestar-se per aquestes excepcionalment pèssimes, calamitoses, roïnes xifres. A més a més, dins l’Estat, el País Valencià lidera el rànquing de les autonomies més desastroses, tan sols per darrere de Ceuta i Melilla. Però tranquil·litat, que no s’estenga el pànic, que la nova assignatura sobre bous, la inspecció educativa en forma de policia política per a supervisar la neutralitat ideològica als centres i la prohibició del valencià ho solucionaran tot. Quina fartera de Consell!
Inicialment, pretenia fer una anàlisi de la gran quantitat d’aspectes que, d’una manera o altra, tenen a veure amb aquest descens tan significatiu de punts en les tres àrees avaluades. L’informe assenyala les pantalles com la principal culpable (a mi m’agrada més la paraula responsable) de la davallada, però em sembla que posar el focus només en les noves tecnologies és la solució fàcil i simplista, atés que el rendiment educatiu depén de moltíssims factors. O és que no hi ha mòbils als països que no hi han eixit tan mal parats? De què serveix prohibir el telèfon a classe si després a casa ningú en controla l’ús? Crec que la situació és multifactorial i que el problema, més que educatiu, és social i ara recollim els fruits de tot un sistema que ha fracassat: pares absents que no exerceixen la seua funció, societat de consum, fal·làcies, estupidesa generalitzada, triomf dels mediocres, demonització del coneixement, falta d’autoritat del docent… La cultura de l’esforç ha desaparegut quan allò que caldria premiar és, precisament, l’exigència, la constància i la disciplina d’estudi.
Nens que passen les vesprades sols, amb la salut mental per terra, sense hàbits d’estudi, amb un aparell a la mà al seu gust amb accés a contingut d’adults, sense límits ni supervisió. Els xiquets necessiten estar amb les seues famílies, però fan falta més lleis en favor de la conciliació. Cada vegada més, els pares i les mares parlen menys amb els fills i les converses són menys significatives. Educar requereix espai i temps, i vivim en un món atrotinat amb massa presses en què, a tall d’exemple, si els pares no lligen, els fills encara menys. Ho dic perquè l’estudi PISA 2025 revela que l’alumnat té serioses dificultats de lectura comprensiva amb textos de més de quatre-centes paraules, i aquest és segurament un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció. La comprensió lectora implica comprendre, utilitzar, avaluar i reflexionar sobre els textos per a assolir objectius, desenvolupar coneixement i participar en la societat. Com a filòleg i professor de llengua, em preocupa que el nivell dels nostres alumnes s’haja afonat en aquesta competència bàsica, ja que és la base de qualsevol aprenentatge posterior, i si els nostres joves no entenen allò que lligen, difícilment podran resoldre un problema matemàtic, de física o de química, com ha reconegut la ministra d’Educació. A més, les dades que hem conegut no són només una estadística acadèmica, sinó que és el símptoma d’una societat que està perdent la capacitat d’empatitzar, d’escoltar i de conviure, i per això ara em detindré en els canvis en la relació dels adolescents amb la lectura, la informació i la instrucció.
Els autors de l’informe destaquen, per a sorpresa de ningú, que els joves cada vegada fan més lectures ràpides a través de les xarxes socials però no lligen llibres lentament. O dit amb altres paraules, lligen més veloçment que abans, però entenen menys i s’equivoquen més. Són incapaços de retindre informació rellevant, relacionar-la, inferir, valorar i rumiar sobre allò que han llegit. En un país en què la mitjana del temps que els menors passen davant els telèfons mòbils fora de l’àmbit escolar és de quatre hores al dia i la de llibres llegits a l’any és de tan sols 3,2, les dades que acabem de conéixer són la crònica d’una mort anunciada, però que les sospitàrem i, fins i tot, les esperàrem no vol dir que no ens hagen decebut, sobretot a aquells que treballem en el sector educatiu. Les pantalles estan matant la comprensió lectora i el cervell s’està adaptant a un entorn digital. Els dispositus electrònics ens acceleren, també als adults, i l’equació vídeos curts, estímuls ràpids, missatges simples fa que saltem d’una informació a altra sense copsar amb calma, cosa que està afectant la nostra capacitat d’abstracció. Llegir no és tan sols juntar lletres, sinó que és un exercici d’atenció plena i sostinguda, i en l’era de la immediatesa amb tant scroll no es mesura en hores, ni tan sols en minuts, sinó en segons. Però un nen que llig aprén a quedar-se, a aprofundir, a connectar informació i a no esperar una resposta ràpida per a tot. Heus ací els avantatges de la lectura.
Per desgràcia, hem construït un món incompatible amb llegir a espai en què quasi tot pot ocórrer a l’instant, en un clic, i si l’alumnat ha de llegir un llibre de tres-centes pàgines, prefereix que la intel·ligència artificial li’n faça un resum en pocs segons. I després volem que s’asseguen una hora davant un text! Per a desenvolupar les capacitats que necessita per a aprendre, hem de crear els entorns en què les entrene i les potencie. Quan un infant llig, viu altres vides, és capaç de posar-se en el lloc dels personatges i entén emocions i realitats distintes. Potser és una activitat avorrida per al jovent, però ha de saber que si la practica estarà entrenant el seu cervell per a comprendre, connectar, imaginar i pensar. Llegir és una manera de processar el món, d’exercitar la intel·ligència emocional, d’augmentar la concentració profunda, de potenciar la cultura general, de millorar el vocabulari i, per consegüent, de comprendre els textos, eixa aptitud en què hem vist que els nostres xavals fallen tant.
Fomentar la lectura des de la infantesa no solament és un bon hàbit, és també una de les decisions més poderoses per al desenvolupament d’una persona. En una casa on els llibres formen part habitual del mobiliari, llegir es converteix en un acte quotidià i en un estil de vida. Fer-ho des de menuts enforteix connexions neuronals associades al llenguatge, la memòria i la focalització. Un nen lector s’expressa millor, amb un lèxic més ric i acurat, i té més ferramentes per a explicar amb més claredat allò que sent, cosa que impacta directament en la seua autoestima. La lectura construeix un pensament crític, genera no sols respostes sinó també preguntes, i permet qüestionar més i analitzar millor la realitat sense acceptar les veritats com a absolutes. Metafòricament, és una manera de viatjar sense eixir de casa perquè un llibre pot portar el menor a altres universos i fer que conega altres mons extraordinaris que no veu al seu voltant a través de la imaginació. Finalment, la lectura es transforma en un aixopluc emocional, ja que en els llibres trobaran consol, identificació i se sentiran acompanyats. Per tant, és una d’eixes llavors que, molts anys després de plantar-la, continua donant fruits, i acomboiar la nostra xicalla al gaudi lector és un dels regals més grans que podem fer-li.
Sé que alguns incrèduls ho posaran en dubte, però hi ha estudis que demostren que qui llig llibres amb regularitat viu, de mitjana, quasi dos anys més que qui no ho fa. I és que llegir pot canviar radicalment la forma en què funciona el cervell, ja que manté actiu l’hipocamp i el còrtex prefrontal, dues de les zones que més el protegeixen amb l’edat. Llegir té beneficis per al sistema límbic, que és el mateix que s’activa quan gestionem l’estrés. Per això, s’ha vist que sis minuts de lectura al dia redueixen fins a un 68 % l’ansietat, més que caminar, prendre un te, escoltar música o vore una pel·lícula. I si ho fem un quart d’hora, es produeix l’anomenat efecte biblioteca: frena el deteriorament cognitiu, defén contra malalties neurodegeneratives com l’alzhèimer o la demència i millora la memòria i la qualitat del son.
La frase «es necessita molta lectura per a suportar tanta realitat» és una reflexió molt popular sobre el poder dels llibres com a refugi contra quasi totes les misèries de la vida, com diria el novel·lista i dramaturg britànic William Somerset. És el poder de la literatura no sols com a entreteniment, sinó sobretot com una eina vital de desfogament, comprensió i supervivència emocional davant l’obscura realitat que veiem cada dia en els noticiaris, un instrument que amplia les nostres possibilitats de comprendre, suportar, imaginar i viure. Llegir millora l’empatia, activa les famoses neurones espill i afavoreix les interaccions socials. Per descomptat, la lectura impulsa la creativitat, el pensament divergent, la resolució de problemes i el sentit crític.
Un hàbit que tant aporta intel·lectualment i emocionalment. La lectura és màgia: ens transporta, ens alimenta, ens acompanya, ens enriqueix. Els llibres són, com diu un anònim en Internet, remedio para las tormentas, escudo para las desdichas y alivio para la tristeza. Com l’esport, llegir sana, és medicina per a la ment, alguns sentim que ens salva la vida i crec que prompte els metges ho receptaran en consulta. Se’n diu biblioteràpia. Potser no arregla allò que passa fora, però moltes vegades aconsegueix ordenar un poc el nostre interior. I quan la vida apreta, trobar un lloc al qual recórrer sense haver d’explicar res és una sort. No puc evitar rememorar ara i ací un fragment de les paraules pronunciades pel gran, l’etern Federico García Lorca el dia de la inauguració de la biblioteca del seu poble natal, Fuente Vaqueros, al setembre de 1931: No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro […] Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Una defensa emocionant, impecable, magistral de l’accés al llibre i a la lectura com a font de coneixement davant la ignorància.
En definitiva, l’últim informe PISA, més enllà d’esquinçar-nos les vestidures, ens ha de servir per a fer autocrítica i analitzar les estratègies actuals per tal de saber quines coses podem millorar, com a comunitat educativa, i poder remuntar en futures edicions uns resultats tan nefastos. El Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants ens ha dit moltes coses, per exemple, que és fonamental recuperar la lectura assossegada a l’aula, i per a fer-ho convé apel·lar a la implicació de les famílies perquè posen límits i recorden que la tasca d’educar no pot recaure exclusivament en l’escola. Clar i ras, el gran problema de la lectura se solucionarà quan els pares es facen responsables de l’ensenyament lector des de casa. «Los nenes que leen en casa con sus padres llevan medio curso de ventaja respecto a los que no lo hacen», deia el titular d’un rotatiu nacional fa ja quatre anys. És imprescindible que hi dediquen un temps, encara que siguen cinc minutets, a llegir pausadament. Cal ensenyar-los que encara hi ha coses que mereixen trenta minuts d’atenció sense interrupcions. Aquest bon costum no solament farà que aprenguen moltíssim més i que milloren en la resta de competències, sinó que apreciaran la lectura i els ajudarà a pensar amb més agudesa i definició.
Acabe amb dues cites. La primera, un proverbi indi que diu: «un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destrossat, un cor que plora». La segona, uns versos de la poetessa Gabriela Mistral, premi Nobel de literatura l’any 1945: Leer, como se come, / todos los días, / hasta que la lectura sea, / como el mirar, / ejercicio natural, / pero gozoso / siempre. Llegir no sols informa, sinó que humanitza, i això és el que necessita la nostra joventut.
