El 9 d’Octubre és una bona data per reflexionar, reivindicar i mobilitzar-nos per la nostra sobirania nacional i pel dret a decidir com a poble. En aquesta data, com cada dia, necessitem una agenda valenciana pròpia que pose en primer pla les necessitats de la nostra societat.
Vivim una situació de bloqueig en qüestions fonamentals. El finançament continua sense resoldre’s i l’autogovern manté competències limitades en àmbits essencials. El dret civil valencià continua pendent de recuperació, les polítiques lingüístiques pateixen retrocessos i els serveis públics, l’habitatge, els drets socials i la protecció del territori afronten problemes que requereixen respostes pròpies.
Aquesta situació té conseqüències directes sobre la vida de les valencianes i els valencians. L’infrafinançament i l’espoli fiscal limiten els recursos disponibles per a la sanitat, l’educació, els serveis socials, l’habitatge, la dependència i les prestacions socials. Per això, la sobirania fiscal és una peça fonamental de qualsevol projecte d’autogovern amb capacitat real per respondre a les necessitats de la societat valenciana.
Necessitem una agenda que connecte les reivindicacions socials, laborals i nacionals: un finançament valencià i la sobirania fiscal; noves competències; la recuperació del dret civil valencià; capacitat per decidir sobre les nostres polítiques laborals i socials; serveis públics de qualitat; habitatge digne i assequible; salaris i pensions dignes; drets de les persones migrants; igualtat; emancipació i drets de la gent jove; protecció del territori; i la plena normalització del valencià i de la nostra cultura. I també el suport i l’acompanyament a les víctimes de la DANA fins que s’hagen completat la reconstrucció i garantit la reparació, la memòria i la justícia.
L’autogovern ha de servir per garantir drets i millorar les condicions de vida dels més de cinc milions i mig de valencianes i valencians. Ha de permetre decidir sobre allò que ens afecta directament i dotar-nos dels instruments necessaris per construir un model econòmic i social al servei del poble valencià, no subordinat als interessos de les grans corporacions, l’especulació immobiliària o les dinàmiques centralistes.
En aquest sentit, les decisions impulsades pel Consell de Pérez Llorca i les seues aliances parlamentàries plantegen un debat de fons sobre el model de societat i de país que volem. Els retrocessos en matèria lingüística, migratòria, social, territorial i d’igualtat no són qüestions aïllades, sinó que formen part d’una mateixa orientació que afecta drets i llibertats fonamentals. Davant l’ofensiva de la dreta radical i l’extrema dreta contra els avanços socials aconseguits, cal defensar sense ambigüitats els drets de les dones, la igualtat efectiva i unes polítiques públiques fermes contra les violències masclistes.
Per això, és urgent articular respostes i debatre quin País Valencià volem i quin grau d’autogovern i sobirania necessitem per decidir el nostre futur.
El calendari electoral fa encara més necessari aquest debat. Les eleccions generals del 29 de novembre de 2026 i les autonòmiques i municipals de maig de 2027 situaran moltes d’aquestes qüestions en el centre de l’agenda política. Però l’agenda valenciana no pot quedar reduïda a un programa electoral ni dependre dels calendaris institucionals. Ha de ser una construcció social, compartida i sostinguda en el temps.
El País Valencià necessita posar damunt la taula les seues pròpies prioritats i teixir aliances àmplies capaces de defensar-les. Això requereix la participació de la gent, dels barris, dels pobles, dels centres de treball, dels moviments socials, de les entitats culturals i de les organitzacions sindicals, cíviques i polítiques.
Cal una tardor, un hivern i una primavera de debat, mobilització, lluita i esperança. Una mobilització capaç de trencar l’actual bloqueig, defensar els drets amenaçats, exigir respostes a les necessitats reals del nostre poble i construir la unitat necessària per poder avançar.
Perquè aprofundir en l’autogovern és decidir sobre els nostres recursos, el treball, l’habitatge, els serveis públics, la llengua, el territori i els drets socials. És avançar cap a una sobirania valenciana real, també fiscal, que permeta a les nostres institucions disposar dels recursos i de les eines necessàries per construir el país que volem.
El repte és convertir l’agenda valenciana en una realitat i obrir, des de la mobilització, el moviment social i popular i les institucions, el camí cap a un País Valencià més just, més lliure i més sobirà.
