El 8 d’octubre del 1965 van aparèixer en alguns llocs de València pintades en què es podia llegir «Parlem valencià» al costat de les quatre barres, les primeres que es van dur a terme durant la dictadura franquista. Entre les que es van fer, una era a la façana de l’església de Sant Tomàs, antiga església de la Congregació de l’Oratori, a la plaça de Sant Vicent Ferrer, coneguda popularment com la plaça dels Patos, i una altra al passeig de la Petxina, davant dels Jesuïtes.

Segons va explicar en el programa d’À Punt «Va passar ací» un dels autors, Francesc Cuevas, la nit anterior es van reunir membres del Partit Socialista Valencià (PSV), el Front Marxista Valencià (FMV) i Lo Rat Penat «per dur a terme una acció valencianista a favor de la llengua». «La connexió era el valencianisme, la qüestió nacional del País Valencià», va assenyalar. Aquell any, va ser la seua forma de manifestar-se el 9 d’Octubre, que celebraven en la clandestinitat.

Cuevas va recordar que tenien com a referència una pintada feta durant la Segona República espanyola que deia «Parleu valencià». Una frase que van canviar per «Parlem valencià» amb la intenció d’incloure tothom.

Enric Tàrrega, un altre dels autors, que es van distribuir en cinc grups de tres persones, va apuntar que, després de la brutal repressió del franquisme al País Valencià, aquells van ser els primers moviments reivindicatius a favor de la llengua.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud
Notícia: Apunts sobre la justícia
Comparteix
És d’esperar que el que és legal s’adeqüe al que és just, que just sigui font de legal, i que les disharmonies siguen esmenades
Notícia: La crisi de l’habitatge, entre la pressió del carrer i la falta d’oferta
Comparteix
Jordi defensa que les mobilitzacions han forçat una resposta política al cas de Maricarmen, però reclama més habitatge públic i qüestiona que la solució passe per carregar tot el cost sobre els propietaris
Notícia: Les alcaldesses que no estimaven els llibres
Comparteix
"La metàfora no pot ser més clara: quan no podem fer cultura als carrers, ens hem de refugiar dins dels temples del saber." 

Comparteix

Icona de pantalla completa