Alacant ofereix tots els atributs perquè el Partit Popular es perpetue en el poder. La política local resta amagada del soroll mediàtic, la ciutadania vota fonamentalment en clau estatal, el PSPV ha viscut desactivat les últimes dècades i l’esquerra alternativa s’ha vist condicionada per les lluites internes que han allargat l’elecció dels candidats o que han impedit pactes de confluència entre les distintes formacions.
El PP governa a la ciutat des que el 1995 Luis Díaz Alperi accedira a l’alcaldia, qui es va saber beneficiar del final de cicle dels socialistes, reflectit en els relleus que també hi va haver a la Generalitat i a la Moncloa. Només un breu parèntesi, entre 2015 i 2018, va apartar el PP del poder. La dinàmica de la política estatal va desembocar en la irrupció dels partits locals que s’emmirallaven en Pablo Iglesias i en Mónica Oltra, quan ambdós dirigents vivien el millor moment polític gràcies, també, a la corrupció generalitzada del PP. Però aquell tripartit, integrat pel PSPV, per Guanyar –candidatura local dominada per Esquerra Unida– i per Compromís, va naufragar entre tensions internes i no va aconseguir, ni tan sols, acabar la legislatura municipal.
A l’abril del 2018, un semidesconegut esdevenia alcalde d’Alacant. Era Luis Barcala, qui havia accedit a l’Ajuntament després de situar-se en el quart lloc de la llista el 2015. Suni Sánchez Zaplana, alcaldable, havia anat al Senat. José Císcar, número tres, havia aspirat amb aquesta posició a presidir la Diputació d’Alacant –era natural de Teulada– i finalment es va centrar en la seua tasca com a diputat a les Corts. I María Ángeles Goitia, la segona de la llista, era la candidata previsible perquè el PP accedira a l’alcaldia després que l’alcalde socialista, Gabriel Echávarri, dimitira per la imputació en un cas de fraccionament de contractes. L’havia de substituir la seua companya Eva Montesinos però una regidora no adscrita, que havia accedit a l’Ajuntament amb Guanyar, no va votar a favor d’aquesta candidatura. Era la seua venjança personal després que l’apartaren de l’equip de govern per uns contractes dubtosos.
L’esquerra, que sumava 15 regidors de 29, va ser apartada del govern i la formació més votada en 2015 se’n va veure beneficiada. Curiosament, Goitia va renunciar a esdevenir alcaldessa i va cedir el seu lloc a Barcala, tal com li van demanar des de la direcció del PP, en aquell moment ja liderada per Isabel Bonig al País Valencià.
Barcala va governar un any amb minoria de 9 regidors de 29 i a l’any següent, al 2019, va ser el candidat més votat a la ciutat d’Alacant, empatant a 9 regidors amb el PSPV –i superant els socialistes per quasi 2.000 vots. Abans, i de manera inesperada, l’alcalde havia elaborat una llista local en què havia prescindit de María Ángeles Goitia, qui havia sigut regidora de govern durant tres legislatures i qui guardava una sintonia important, especialment, amb els barris i pedanies perifèriques del terme municipal.
L’alcalde d’Alacant va preferir fitxar Julia Llopis com a regidora d’Educació i Acció Social tot just en el mateix moment en què Vox va mirar d’incorporar-la a la seua llista per a les eleccions estatals d’abril. Llopis va accedir a l’oferta de Barcala, però el seu mandat ha sigut del tot polèmic. De fet, ha sigut la regidora més assenyalada des de l’oposició, fonamentalment pel seu rebuig sistemàtic a acollir-se a les ajudes socials procedents de la Generalitat en matèria educativa – sobretot del Pla Edificant– i també pel rebuig que genera entre els veïns de l’anomenada Zona Nord, la més deteriorada i empobrida de la ciutat. Tant és així que Barcala va apartar Llopis com a presidenta de la Junta de Districte 2, que agrupa els barris d’aquesta zona. Els veïns d’aquests mateixos barris havien homenatjat Goitia el dia que va deixar l’Ajuntament. Ara, Llopis integrarà la candidatura de Vox a les Corts Valencianes per Alacant.
Per a mirar de recuperar vots a la Zona Nord, Barcala va mirar de recuperar Goitia per a la llista local del 2023. Però l’alcalde va oferir-li el lloc 12 de la candidatura, proposta que l’exregidora va rebutjar no pel fet que puga no ser escollida regidora – les enquestes internes del PP els pronostiquen, com a mínim, 12 regidors i els situen a prop de la majoria absoluta–, sinó per interpretar aquella posició en la llista com una desconsideració, tenint en compte la seua trajectòria històrica.
Barcala, en tot cas, ha elaborat una llista amb què s’ha envoltat de persones pròximes a ell. Els ja regidors Manuel Villar i Toño Peral són escuders seus, mentre que la incorporació de nous fitxatges es llegeix com un intent seu de tindre controlada l’agrupació consistorial. Rocío Gómez, número tres, és amiga íntima d’una de les seues filles. Antonio Gallego procedeix del món de l’esport, Ana Poquet és presentadora de televisió i Julio Calero, comissari d’Alacant i històricament proper al PP, en serà el número sis.
Aquesta última incorporació va despertar malestar entre el cos de la Policia Local, atès que es va fer públic que la intenció de Barcala era cobrir el buit de Calero amb el comissari del Campello, localitat adjacent, fet que no va agradar al cos policial d’Alacant. La interpretació que es feia era que l’alcalde volia impedir l’ascens o la influència del comissari en cap José María Conesa, amb qui Barcala manté una molt mala relació.
Però sens dubte, el que més ha contrariat l’alcalde durant aquests dies previs a la campanya ha sigut l’escàndol que ha desembocat en la dimissió de Manuel Jiménez. Qui era regidor de Festes i Partides Rurals, i qui aspirava a repetir en els llocs d’eixida de la llista local del PP, s’ha vist esquitxat amb la publicació del diari Información d’uns contractes menors adjudicats a empreses dirigides per persones del seu entorn, entre les quals hi ha l’empresa d’un company seu de la foguera Florida Portatge – Jiménez presidia la Federació de Fogueres abans de ser regidor. Jiménez ha assegurat durant l’últim ple que els contractes, signats per a desenvolupar unes reformes a la pedania de l’Alcoraia i pagats per la regidoria d’Infraestructures, estan fets sota la més estricta legalitat, però l’oposició ha demanat explicacions a l’alcalde, que no ha donat totes les respostes sol·licitades.
Internament, des del PP estan segurs que aquestes contrarietats no influiran en la continuïtat del partit a l’alcaldia. Però admeten que esperaven una campanya electoral molt menys hostil que la que tindran després d’aquests últims episodis.
