Ara fa tres anys va transcendir un dels successos més dramàtics a la ciutat d’Alacant dels últims temps. Durant la segona gran onada de la covid, el juliol del 2020, agents policials van trobar els cadàvers d’un matrimoni de més de huitanta anys. Els veïns havien alertat de la pudor que procedia de la vivenda, i es devia a l’estat de descomposició avançada en què es trobaven els cossos.
Aquest fet es va produir a Colònia Requena, un dels barris que integren la coneguda com a Zona Nord d’Alacant, la més empobrida i vulnerable de la ciutat. Un lloc en què, asseguren, la protecció local és del tot necessària, però brilla per la seua absència. És aquest el motiu pel qual partits com Compromís han demanat la destitució de Julia Llopis, regidora d’Afers Socials a l’Ajuntament d’Alacant –del PP– com a condició per aprovar els pressupostos municipals dissenyats per l’alcalde, Luis Barcala, que enguany no compten amb el suport habitual de Vox.
Segons denuncien des de l’oposició i des de les entitats veïnals, el retard en l’expedició dels certificats de vulnerabilitat sol·licitats per molt veïns de la zona impedeixen que aquestes persones accedisquen a serveis com ara el banc d’aliments. O que disposen d’una ajuda pública en forma de companyia, de neteja o de serveis bàsics a les persones grans incapacitades, a nivell físic i econòmic, per a cobrir unes necessitats mínimes.
La desatenció es veu reflectida en veïns com José, de Colònia Requena. Viu al carrer del Topazi, un petit carreronet habitat per veïns d’ètnia gitana que es troba en un estat deplorable. José, amb poc més de seixanta anys, pateix una malaltia que li condiciona la mobilitat. Una treballadora social es va fer càrrec de la seua cura, però va ser destinada a un altre barri i José espera un relleu que no arriba. Mentrestant, aquesta treballadora s’ha convertit en voluntària i s’interessa per les necessitats de José, de qui les institucions no estan fent cap seguiment.
En aquest mateix barri, al carrer de la Plata viu Antonio, un home a qui van diagnosticar un tumor cerebral que, després de setmanes de mobilització per part dels veïns, serà finalment atès per l’Oficina de Coordinació de l’Ajuntament d’Alacant, tot i que la primera visita encara no té data. Els veïns no s’expliquen que haja hagut d’insistir «durant dies i dies» fins que l’administració ha donat resposta a una exigència tan urgent.
Un altre cas denunciat és el de Dolores, veïna del barri de Joan XXIII, també a la Zona Nord i conegut per ser un dels més empobrits de l’estat. El seu cas és especialment delicat pel fet que no pot ser resolt des de la legalitat. Dolores va conèixer una mare del barri al banc d’aliments, amb qui va acabar establint una relació. Tant va ser així que, a petició de la mare, Dolores, que té 88 anys i viu sense companyia, li va obrir la casa fins que trobara una alternativa residencial. Mentrestant, la mare s’hi va empadronar amb el pretext d’escolaritzar el fill. Han passat mesos des d’aleshores, i ara es nega a abandonar l’habitatge.
Els veïns desvinculen aquest cas del fenomen okupa. «És normal que hi haja persones que entren en cases buides, la pobresa empenta a prendre aquesta decisió i és inhumà dormir al carrer», expliquen des de l’associació de veïns, que matisen, alhora, que l’últim cas esmentat és del tot singular, i que és el resultat, com els altres, d’una desprotecció que s’allarga i es manifesta de diverses maneres als barris més vulnerables, on la desatenció empenta les víctimes a trobar solucions entre tanta adversitat social.
