La dana Adam ha colpejat amb força nombroses comarques valencianes, especialment la Safor, la Marina Alta i la Marina Baixa. Les xifres d’aigua són esgarrifoses, amb registres que superen els 600 litres per metre quadrat en 24 hores.
Tot i que els danys materials -encara per quantificar- seran enormes, la pèrdua de vides humanes ha estat molt limitada, amb tres morts a l’hora de redactar aquestes línies.
Si bé és cert allò que es diu que “una sola mort ja és una pèrdua irreparable”, també cal esmentar la diferència entre tres o 233. És cert que els fenòmens meteorològics extrems són inevitables, però en canvi sí que es poden intentar reduir les seues conseqüències, sobretot pel que fa a pèrdua de vides humanes. I resulta evident que la diferència la marca l’actuació i la responsabilitat de les autoritats.
Ara fa dos anys de la fatídica dana del 29 d’octubre del 2024. Durant aquests dos anys, responsables del PP, els seus aliats de Vox i els seus terminals mediàtics ens han intentat convèncer que res del que va fer la Generalitat aquell dia tenia importància i que tota aquella gent haguera mort igualment. I la veritat és que no calien tantes comissions d’investigació ni tants procediments judicials, la millor demostració que ens han mentit durant aquests dos anys l’ha proporcionada la Generalitat aquests dos últims dies.
Tot allò que ens han dit durant dos anys que, o bé no es podia fer o bé no servia per a res, hui descobrim que, no només es podia fer, sinó que a més era imprescindible per a salvar vides.
Del “Salo. De confinar res, per favor. Calma” del cap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca el 29 d’octubre, al confinament de sis comarques hui dilluns 19 d’octubre.
Del “no és la funció del President anar al Cecopi” a veure el President Juan Francisco Pérez Llorca al comandament en cada emergència -no només en aquesta ocasió, sinó també durant els incendis de l’estiu.
Del “no es pot enviar un ES-Alert a cada núvol” als quatre missatges que han arribat a rebre en algunes poblacions…
La diferència, com déiem, són 230 vides humanes salvades.
Un optimista veuria el got mig ple, reconeixeria que el Consell del PP ha millorat i afegiria allò de “rectificar és de savis”. I tot està bé i jo soc un optimista irreformable.
Però un realista també té l’obligació de dir que la bona actuació d’aquesta volta no esborra ni perdona les responsabilitats polítiques ni penals de fa dos anys i que, en tot cas, l’actuació davant d’aquesta dana Adam del 2026 no és sinó una prova clara i contundent de la culpabilitat i responsabilitat política de PP-Vox de la no actuació en la dana del 2024, previ desmantellament de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE).
Amb tot, no es pot acabar aquest editorial sense fer esment a dos detalls molt importants. El primer és el fet que pareix que ja s’ha normalitzat la greu il·legalitat que els missatges d’ES-Alert siguen només en castellà i anglés, amb tota la vulneració per part de la màxima institució del poble valencià dels nostres drets lingüístics com a persones valencianoparlants, carregant-se tota la legislació que estableix i regula l’oficialitat del valencià com a llengua pròpia de la Generalitat – valenciana, i no castellano-manxega-. És cert que la valencianofòbia d’aquest Consell, dirigit pel PP amb el suport de Vox, va agreujar encara més la mortaldat del 2024, ja que van preferir endarrerir el missatge d’alerta i posar en perill centenars de milers de persones a incloure algunes paraules que trobaven “massa catalanes”. Abans la ideologia que la vida.
Però la “solució” que han trobat -deixar d’enviar els missatges en valencià- no és justa ni legal. El valencià, crec que no cal ni recordar-ho, és idioma oficial al País Valencià i les comunicacions institucionals s’han de fer “com a mínim” en aquesta llengua. Si creuen que a més cal el castellà i l’anglés (que no és llengua oficial) està bé, però no entenem per què els valencianoparlants hem de quedar de nou estrangers a la nostra pròpia terra i sotmesos una vegada i una altra a l’apartheid lingüístic. Ens preguntem si alguna entitat cívica i/o partit polític mamprendran accions judicials.
El segon detall també vital és fer entendre que els episodis d’inundacions catastròfiques han deixat de ser un fenomen més o menys anecdòtic. Quan hi va haver la dana del 2024 se’ns va explicar que una barrancada d’aquelles dimensions tenia una taxa de repetició cada 500 anys. Bé, n’han passat només dos i ja n’hem tingut una altra de pràcticament les mateixes dimensions, sense comptar una dana fa dues setmanes que no va causar danys simplement perquè va descarregar uns quilòmetres mar endins. Va ser simplement sort, però els valencians no podem estar simplement esperant a “tenir sort” per continuar vius.
Governe qui governe la Generalitat cal prendre’s seriosament -i els governs de tot tipus els primers- la crisi climàtica. Cal realment una actuació governamental que actue de forma contundent, massiva i enèrgica per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que prepare l’adaptació del territori. Cal que l’expressió “crisi climàtica” signifique exactament el que signifique i que els governs actuen amb la mateixa determinació que van actuar durant la pandèmia o la Guerra d’Ucraïna.
Cal aturar de forma immediata tots els projectes que poden agreujar la crisi climàtica i dedicar tots aquests diners tant a la transició energètica com a l’adaptació de les infraestructures. Perquè si encara hi ha algú que es pensa que ací el problema són quatre canyes als barrancs, és que no ha entés res.
