L’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE) consolida l’impuls a les comunitats energètiques locals a través del projecte europeu ENCOM HUB, que es troba en la seua fase final d’execució. La iniciativa, finançada per la Unió Europea, treballa amb un conjunt de pilots al País Valencià per a desplegar models d’autoconsum col·lectiu i eficiència energètica basats en la col·laboració entre cooperatives, administracions i ciutadania.
Al País Valencià, ENCOM HUB desenvolupa actualment onze pilots en els municipis d’Alginet, Castellar, Vinalesa, Guadassuar, Meliana, Callosa de Segura, Sot de Xera, Xera, Catarroja, Alcodar i Requena. En tots ells s’han dut a terme la majoria de les accions previstes en el projecte, des de la recollida d’informació i dades per a la realització d’estudis de viabilitat tecnicoeconòmica d’instal·lacions de generació solar fotovoltaica i mesures d’eficiència energètica, fins a activitats de participació ciutadana i acompanyament legal i administratiu.
Els estudis de viabilitat elaborats per l’ITE abasten 23 edificis en huit dels pilots, amb una potència fotovoltaica total prevista de 10.259 kWp. Les anàlisis contemplen diferents configuracions, des d’instal·lacions fotovoltaiques convencionals fins a solucions híbrides amb sistemes d’emmagatzematge mitjançant bateries, i fins i tot l’avaluació d’altres tecnologies, com una possible instal·lació minihidràulica. La producció anual estimada a partir d’aquests estudis ascendeix a 15.565 MWh, la qual cosa permetrà avançar de manera significativa en la cobertura amb energia renovable de proximitat de consums elèctrics locals vinculats a aquests pilots.
Segons les estimacions de l’ITE, la posada en marxa de les instal·lacions de generació fotovoltaica i de les mesures d’eficiència energètica avaluades beneficiarà aproximadament 9.100 membres de les comunitats energètiques associades al projecte. Aquesta combinació de generació renovable distribuïda i reducció de consums es traduirà en una disminució potencial d’emissions de 4.795 tones de CO₂ equivalent a l’any, contribuint a la descarbonització del mix energètic i a una major estabilitat de la factura dels usuaris participants.
Al llarg del projecte, les comunitats energètiques han demostrat una notable capacitat de resiliència. Moltes d’elles es van veure afectades directament o indirectament per la DANA d’octubre de 2024, la qual cosa va obligar a prioritzar l’atenció de l’emergència i va suposar un repte addicional per al desenvolupament de les activitats previstes. Malgrat això, la gran majoria dels pilots ha pogut reprendre els seus plans i continuar avançant, mantenint el seu compromís amb la transició energètica i amb el servei al conjunt de la comunitat.
En paral·lel al treball tècnic i jurídic, ENCOM HUB ha desplegat una intensa labor de dinamització i formació mitjançant tallers participatius, jornades presencials, seminaris en línia i fòrums territorials organitzats per l’ITE i la resta de socis. Aquestes activitats han permés acostar el model de comunitats energètiques a cooperatives, ajuntaments, pimes i ciutadania, explicant les opcions d’autoconsum col·lectiu, els possibles rols de participació i les oportunitats de finançament disponibles.
“Els resultats d’ENCOM HUB confirmen que les comunitats energètiques són una eina real perquè la ciutadania, les cooperatives i les administracions prenguen un paper actiu en la transició energètica”, assenyala Milagros Peña, responsable del projecte en l’ITE.
Més notícies
Micó alerta que macroparcs solars “amenacen” terrenys del Raïm del Vinalopó
La diputada de Compromís al Congrés denuncia a Novelda la contradicció del govern espanyol, ja que impulsa projectes sobre sòl agrícola productiu i reclama que es paralitzen
ERPV porta al Senat la tala del carrascar de Xalans per una planta solar
El senador Jordi Gaseni reclama al Govern espanyol mesures per evitar que el desplegament de les renovables comporte la destrucció de masses forestals i la pèrdua de biodiversitat
El model energètic que revelen els pressupostos
D’una banda, no es consignen recursos suficients per a les comunitats energètiques, la generació renovable distribuïda i l’emmagatzematge industrial. De l’altra, es plantegen incentius i condicions favorables per a una gran infraestructura energètica centralitzada, controlada per una gran corporació.
Comunitats energètiques: la democràcia contra l’apagada
Cada placa compartida, cada quilowatt produït localment, cada decisió presa de manera col·lectiva, és una llavor de seguretat, de benestar i de sobirania. Cal sembrar-les hui.
