Al País Valencià s’estan tramitant, com a mínim, 41 projectes fotovoltaics, dels quals 33 s’ubiquen en sòls protegits i 8 en sòls inclosos dins la Xarxa Natura 2000, als municipis de Moixent (Costera); Xarafull, Aiora, Zarra i Xalans (Vall de Cofrents); Montserrat i Torís (Ribera Alta); Soneixa, Sogorb i Assuévar (Alt Palància); Ibi, Alcoi i Castalla (Alcoià); Albaida i Castelló de Rugat (Vall d’Albaida); Andilla, Xulilla i la Llosa del Bisbe (Serrans); Llíria (Camp de Túria); la Serra d’en Galcerán i Cabanes(Plana Alta); Montfort (Vinalopó Mitjà); Bolbait (Canal de Navarrés); Morella (els Ports); les Useres (Alcalatén) i Requena (Plana d’Utiel).
Segons Acció Ecologista Agró, tots ells “contravindrien la normativa vigent i la jurisprudència existent” que apunta a la incompatibilitat dels parcs fotovoltaics amb l’ús racional dels recursos naturals i la conservació dels valors del sòl protegit així com dels hàbitats i espècies que han motivat la inclusió dels espais en la Xarxa Natura 2000, però malgrat açò, continuen tramitant-se.
És per això que, des de l’entitat ecologista, adverteixen que les autoritats o funcionaris públics que “coneixent que l’actuació és contrària a la llei dicten aquestes resolucions de manera arbitrària estan incomplint el Codi Penal, a qui segons l’article 404, se’ls castigarà amb la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de nou a quinze anys”. Els ambientalistes també citen l’article 230 del Codi Penal, que castiga “informar o aprovar la concessió d’autoritzacions contràries a les normes d’ordenació territorial o urbanístiques vigents”.
Així doncs, AE-Agró ha sol·licitat que la Fiscalia procedisca a la comprovació de les tramitacions dels expedients d’aquests 41 projectes per tal d’aclarir si la seua aprovació podria ser constitutiva de delicte i, en cas positiu “s’enjudicien les persones implicades en la tramitació dels projectes recollits i llistats en la denúncia”.
Àmplia jurisprudència
Per a reforçar la denúncia, des d’AE-Agró han recopilat una sèrie de lleis i sentències que validarien els seus arguments.
La primera és l’article 25 de la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica, estableix que “el desplegament de les energies renovables ha de dur-se a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’adequada ordenació territorial”.
En sintonia, segons l’article 13 del Reial decret legislatiu 7/2015, pel qual s’aprova el text de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, “la utilització dels terrenys amb valors ambientals, culturals, històrics, arqueològics, científics i paisatgístics que siguen objecte de protecció per la legislació aplicable, quedarà sempre sotmesa a la preservació d’aquests valors, i comprendrà únicament els actes d’alteració de l’estat natural dels terrenys que aquella legislació expressament autoritze”.
A més, tant el Tribunal Suprem (TS) com el Constitucional (TC) en la seua interpretació d’aquests articles, a través de les sentències 4240/2016 i 25/2024 respectivament, posen de manifest el caràcter excepcional dels parcs urbans, els ports, les indústries o les plantes de generació renovable, que serien incompatibles amb el sòl rústic protegit, ja que difereixen dels usos vinculats a la utilització racional dels recursos naturals.
Respecte dels sòls inclosos dins la Xarxa Natura 2000, l’article 46.2 de la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, obliga a evitar la deterioració o alteracions d’aquestes zones de protecció.
D’acord amb l’obligació dels estats membres d’establir les mesures de conservació necessàries per a fer efectiva la protecció exigida a raó de la declaració de la ZEC, la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, a més a més estableix que “qualsevol pla o projecte que, sense tindre relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per a aquest, puga afectar de manera apreciable els citats llocs, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seues repercussions… A la vista de les conclusions de l’avaluació […] les autoritats nacionals competents sols es declararan d’acord amb aquest pla o projecte després d’haver-se assegurat que no causarà perjudici a la integritat del lloc en qüestió i, si escau, després d’haver-lo sotmés a informació pública”.
Així, el TC en la sentència 134/2019 considera que la protecció com a XN2000 d’un terreny és incompatible, entre altres, amb la transformació urbanística, ja que el seu ús queda supeditat únicament a la preservació dels valors que tinga. I afegeix que “la regla general és la preservació, excepte les autoritzacions expressament previstes en la legislació de protecció —europea, bàsica estatal i autonòmica de desenvolupament.”
