Aquesta informació ja l’havies percebut, però ara l’Aemet ho certifica en el seu informe ordinari que analitza com ha estat l’estiu climatològicament parlant. I els resultats són demolidors.
El País Valencià ha viscut l’estiu més càlid des que hi ha registres, amb una temperatura mitjana de 26 °C, la qual cosa suposa 2,7 °C més alta que la mitjana. També s’han superat els rècords de la temperatura de la mar, que ha arribat a fregar els 30°, i el de les nits tòrrides: 15 en l’Observatori d’Alacant, 20 en el de Castelló de la Plana i 30 en el de València.
En els observatoris de les capitals, també ha sigut l’estiu més càlid des que hi ha registres, des de 1869 a València i Alacant i des de 1911 a Castelló de la Plana.
Així mateix, ha sigut el desé estiu més sec des del 1950 amb una precipitació acumulada de 32,9 l/m², un 45% inferior a la de referència.
Així ho han assenyalat el delegat d’Aemet al País Valencià, Jorge Tamayo, i el cap de Climatologia, José Ángel Núñez, en roda de premsa per a presentar el balanç climàtic de l’estiu -juny, juliol i agost- i la predicció estacional per a la tardor.
La temperatura mitjana ha augmentat 1,9 °C en el País Valencià durant els últims tres quarts de segle, superant a bastament els 1,5 graus que l’IPCC va posar com a llindar i molt a prop dels dos graus on ja costa molt preveure què passarà amb el clima de la terra. La conseqüència més obvia és la probabilitat que es registren estius molt càlids o de rècord, així com onades de calor més freqüents, intenses i extenses dins del període estival és “cada vegada més alta”.
Així, Tamayo ha apuntat que aquesta major freqüència d’estius càlids “queda patent”: dels deu estius més càlids dels últims 77 anys, tots s’han registrat en aquest segle i, entre ells, es troben els últims cinc estius. Al llarg de l’estiu s’han activat cinc vegades l’avís roig per altes temperatures, quatre vegades al juliol -els dies 7, 8, 15 i 23- i el 19 d’agost, una altra dada rècord. Temperatura marina
A més, la Mar Balear -la que es troba entre les Illes, el País Valencià i Catalunya- ha tingut una anomalia de 2,5 °C més calenta, amb el que és l’estiu amb la temperatura més alta des de, com a mínim, 1940, quan va començar a registrar-se. De fet, quasi la meitat dels dies del trimestre estiuenc (45 de 92) han suposat el màxim històric diari des d’aquell any, entre el 6 i el 20 d’agost va superar els 29° i el 17 d’agost es va arribar als 29,8, màxim històric.
Tamayo ha explicat que la conseqüència d’aquestes temperatures tan altes de la mar és que “s’inhibeixen les brises i el refrescament nocturn” motiu pel qual també s’han multiplicat les nits tòrrides (aquelles en què la temperatura mínima no baixa del 25º -que també han fet récord-). En tota la dècada del 1990 el fenomen va produir-se dotze vegades.
A més de temperatures nocturnes molt altes, la humitat ha sigut molt alta en moltes ocasions, amb vent fluix o en calma, la qual cosa ha accentuat la sensació de xafogor nocturna. “No es pot atribuir a aquest efecte d’illa de calor urbana, la xafogor també es nota en els aeroports”, ha recalcat.
Fora del trimestre estiuenc, setembre està tenint un caràcter extremadament càlid sobretot per les temperatures registrades els primers deu dies, que marcarà el comportament climàtic del mes.
Pluges més intenses i localitzades
Per altra banda, la precipitació acumulada ha sigut de 32,9 l/m², un 45% inferior a la de la climatologia de referència, que se situa en 60 l/m², amb el que ha sigut el mes més sec des del 2016.
Però aquesta dada no és la més negativa. Segons el delegat de l’Aemet, el “més significatiu” ha sigut la presència de rebentades tèrmiques. Les precipitacions han estat de curta duració i afectant zones molt reduïdes del territori, amb tempestes seques o de poca precipitació que van deixar ratxes molt fortes de vent o rebentades, només pocs dies hi ha hagut pluges més generalitzades.
Aquesta nova tipologia de pluges provoca que la mitjana d’aigua no siga molt inferior al que era habitual en l’anterior clima -l’any hidrològic que està a punt d’acabar presenta un lleuger superàvit pluviomètric de l’11%- però la seua distribució espacial i temporal és molt més irregular i l’increment d’aiguats provoca que aquestes siguen menys aprofitables.
Previsions
La previsió per a aquesta tardor és que les temperatures “molt probablement” estaran per damunt del normal en el País Valencià mentre que respecte a les precipitacions “hi ha una mica més d’incertesa” ja que si es registra un episodi de pluges torrencials “pot desquadrar el balanç”.
Així, davant la possibilitat que es produïsca una dana donat el nivell de temperatura de la mar, ha apuntat: “Tenim combustible el que no sabem és si tindrem el cotxe”. Així, ha explicat que en els pròxims dies no es produirà una gota freda, però no es disposa d’informació sobre la configuració atmosfèrica del que puga passar fins al novembre.
En eixe sentit, ha indicat que “hem tingut anys molt semblants a aquest en els quals no hi ha hagut aquesta situació de dana, mentre que en altres anys, fins i tot amb la mar una mica més freda que el que tenim ara, n’hi ha hagut”.
