L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha defensat, durant la roda de premsa celebrada aquest matí per a presentar el balanç climàtic de l’estiu i la predicció estacional per a la tardor, que qualsevol revisió del sistema d’avisos meteorològics ha de ser “consensuada” amb les Proteccions Civils autonòmiques, ja que són aquestes les que coneixen l’impacte que poden tindre les precipitacions sobre el territori. En el cas del País Valencià, l’organisme ha assenyalat que no ha rebut cap petició formal del Consell en aquest sentit.
En la compareixença han participat el portaveu de l’Aemet, Rubén del Campo; el delegat al País Valencià, Jorge Tamayo, i el cap de Climatologia, José Ángel Núñez. Els responsables de l’organisme han advocat perquè una eventual modificació del sistema done més pes a l’avaluació de l’impacte dels fenòmens meteorològics que als llindars estrictament quantitatius.
En aquest sentit, Tamayo ha recalcat que els llindars recollits en el Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Meteorològics Adversos (Meteoalerta) “no es van establir gratuïtament”, sinó que es van fixar d’acord amb les Proteccions Civils autonòmiques, que són les que “coneixen l’impacte en la zona“. Per aquest motiu, aquests llindars varien en funció de les característiques de cada territori.
“Un perill important, però no extrem”
L’Aemet ha apuntat també que en el cas de l’àrea mediterrània, la quantitat de precipitació necessària per a establir l’avís roig se situa a partir dels 90 l/m² en una hora, mentre que a la resta de l’Estat, el llindar és de 60 l/m². Aquesta diferència respon al fet que, a les zones mediterrànies, els episodis de pluges torrencials són “més habituals“. “Es tracta d’evitar una saturació d’avisos rojos. S’estableixen quan hi ha un perill excepcional d’impactes molt greus, quan ocorre alguna cosa que es veu molt poques vegades. No pot convertir-se en un fet ordinari”, ha explicat el portaveu de l’organisme.
Per aquest motiu, ha indicat que l’agència es mostra “totalment disposada a fer el que calga per a millorar en la mesura que siga possible els plans d’avisos“, tot i que ha remarcat que l’Aemet “no pot fer una revisió per si sola“. A més, ha afegit que, arran de la dana del 2024, es va decidir reforçar encara més aquest treball conjunt amb les Proteccions Civils mitjançant la creació d’una àrea específica, l’Àrea de Protecció Civil. Des d’aleshores, “el contacte és permanent“, ha destacat.
En qualsevol cas, ha sol·licitat una revisió del sistema centrada més en l’impacte que tindran les precipitacions que no en el llindar, és a dir, en la quantitat d’aigua que cau, i ha insistit que s’ha de dur a terme amb el consens de Protecció Civil i tenint en compte els aspectes socials.
Per la seua banda, Tamayo ha defensat l’avís taronja establert per a l’episodi de pluges de la setmana passada, ja que “responia a un perill important, però no extrem“, malgrat que podia causar inundacions in situ.
Protecció Civil és qui activa l’ES-alert
Així mateix, els compareixents han subratllat que l’Aemet estableix el nivell d’avís, però és Protecció Civil qui activa l’alerta i qui ha de determinar l’enviament d’un ES-Alert “si cal”, encara que no hi haja un avís roig. Protecció Civil és qui ha de valorar “no només el fenomen meteorològic, també la vulnerabilitat i l’exposició de la població i de les infraestructures“.
El portaveu de l’Aemet ha declarat que Meteoalerta, que data del 2006, “respon bé” i que s’han dut a terme nou modificacions durant aquests 20 anys, “perquè, realment, si no hi ha res a tocar, doncs no s’actualitza”. També ha asseverat que s’han fet “xicotetes modificacions, sobretot de zonificació” a petició d’algun municipi concret i que l’última actualització es va dur a terme el 2024 per a avançar l’emissió dels avisos de la nit a la vesprada, precisament, i així donar més temps a les autoritats de Protecció Civil per a prendre mesures. “Però, en principi, de moment, aquests llindars romandran”, ha conclòs.
