La gràfica mostra la temperatura mitjana de l’aigua del mar a tot el planeta i és aterradora. Des de fa uns dos mesos, les dades que recull l’Administració Nacional de l’Atmosfera i els Oceans dels EUA (NOAA, per les sigles angleses) indica un clar desacoblament de totes les mesures anteriors. No de la mitjana de la temperatura dels darrers anys -que queda quasi un grau per sota- sinó de totes temperatures màximes anteriors. Des de fa cinquanta dies consecutius es va superant rècord rere rècord. Cada dia més calent que l’anterior.
Però açò és la mitjana global. Al Mediterrani la situació encara és pitjor. Amb temperatures de l’aigua de 30 graus, la nostra mar assoleix nivells caribenys, una absoluta anomalia climàtica i que exposa tota la conca mediterrània a un greu perill de riuades devastadores.
“El Mediterrani es troba ara mateix a la mateixa temperatura que l’estiu del 2024 i ja sabem què va passar després a l’octubre“, explica l’activista climàtic i diputat de Compromís Juan Bordera. Ja llavors, figures com el mateix Bordera o Antonio Montiel havien avisat del risc de precipitacions catastròfiques per a la tardor, però sense que, a priori, es prenguera cap mesura preventiva. Enguany la situació torna a repetir-se.
A aquest escalfament de l’aigua cal sumar-hi l’afebliment de la Jet Stream, el corrent d’aire que ens protegeix dels vents glacials àrtics. Aquesta combinació -la massa d’aire calenta provinent del Mediterrani amb l’aire glacial- és la que provoca les famoses dana, que no deixa de ser l’acrònim de “depressió aïllada a nivells alts”.
“Naturalment -continua Bordera- açò no és una previsió exacta. No es pot saber si caurà, ni molt menys ni quan ni on ho farà, però si augmenten les probabilitats, el risc augmenta i el País Valencià és un territori procliu, com hem vist els darrers anys, no només el 2024, sinó també d’altres anteriors.
“Aquests anys se suma l’escalfament global al fenomen d’El Niño que és el més fort des que hi ha registres -explica l’activista i diputat- i enguany està començant, però el 2027 es trobarà en ple desenvolupament, així que les conseqüències encara seran més dramàtiques. El govern que prenga possessió el 2027 tindrà un regal de benvinguda molt complicat de gestionar”.
Don’t look up
A Don’t look up, la pel·lícula d’Adam Mckay del 2021, uns científics intenten prevenir la humanitat de la destrucció imminent del planeta per l’impacte d’un meteorit. Davant la seua estupefacció, ningú els fa cas.
Aquesta és exactament la sensació que deixa el silenci al voltant de les dades d’organismes com el NOAA o altres dedicats a estudiar el clima. Aquesta mateixa setmana, mentre els científics llancen les seues alertes sobre els riscos d’inundacions catastròfiques, l’aliança de PP i Vox aprovava uns pressupostos on, entre altres coses, facilitava la construcció en zones inundables.
“És totalment absurd -reflexiona Bordera-, cal parlar de mitigació de l’escalfament global, però també és inevitable parlar d’adaptació, açò té molt mala pinta, fenòmens com la dana del 2024 poden ser molt freqüents i tenim un govern que no està responent per a res”. Ara, potser perquè en els pitjors moments és quan cal mantenir l’optimisme, Bordera creu que “aquest estiu, amb les altes temperatures que estem patint, a molta gent li caurà la bena dels ulls definitivament”.
