La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, ha anunciat que demanarà a la Secció Filològica que estudie quina hauria de ser la fórmula més adequada per a denominar la llengua en els espais on coincideixen parlants de tot el domini lingüístic. La proposta implica avançar cap a una denominació comuna en els fòrums compartits, amb la voluntat de reforçar la idea de comunitat lingüística i donar més prestigi extern a la llengua.
Cabré va fer aquestes declaracions durant el Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària, celebrat a la Universitat de Barcelona els dies 16 i 17 de març. En la seua intervenció, va defensar la conveniència d’emprar l’expressió “llengua catalana” quan es tracte de contextos generals o internacionals en què participen representants de tots els territoris de parla catalana.
Segons va explicar, aquesta fórmula no seria incompatible amb els usos propis de cada territori. Així, va remarcar que a Catalunya es podria continuar dient “català” per a referir-se a la varietat pròpia, de la mateixa manera que al País Valencià es mantindria l’ús de “valencià” en l’àmbit intern. Ara bé, en els espais compartits o fora de cada comunitat lingüística, la presidenta de l’IEC considera que una denominació comuna contribuiria a projectar una imatge més cohesionada.
“No començaria a ser hora que perdérem la por de tenir una denominació per a la llengua?”, va plantejar Cabré, que va defensar que una llengua “ha de tenir nom i ha de tenir prestigi”. En aquest sentit, va assenyalar que l’IEC ja ha elaborat una proposta perquè siga traslladada al ple de la Secció Filològica.
La presidenta de l’entitat va insistir en la necessitat que, almenys des de l’àmbit acadèmic, es faça un pas cap a més unificació terminològica. A parer seu, el fet de presentar-se al món sense una denominació compartida debilita la visibilitat i la projecció de la llengua.
En la mateixa intervenció, Cabré també va posar el focus en una altra qüestió vinculada a la normativa: la incorporació del terme “minorització” al diccionari normatiu de l’IEC. La presidenta va expressar el seu malestar pel fet que aquesta paraula encara no hi figure, tot i que sí que apareix en el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), on es defineix com l’acció o efecte de minoritzar.
Cabré va lamentar obertament aquesta absència i es va mostrar sorpresa pel fet que el terme no haja sigut incorporat fins ara, malgrat el seu ús estés en l’àmbit sociolingüístic i acadèmic. Per això, va assegurar que treballarà amb la Secció Filològica per abordar aquesta mancança i impulsar-ne la inclusió.
Les dues propostes formulades per la presidenta de l’IEC —la d’una denominació comuna per a la llengua en els àmbits compartits i la incorporació de “minorització” al diccionari— apunten a un mateix objectiu: reforçar les eines simbòliques i normatives per a definir, prestigiar i protegir la llengua pròpia del conjunt del domini lingüístic.
