Plataforma per la Llengua ha publicat la quinzena edició de l’InformeCAT, amb 50 dades sobre la situació del català, un document que alerta que el marc legal estatal continua situant la nostra llengua en una posició de subordinació, i destaca que al País Valencià l’educació concentra quasi un terç dels atacs lingüístics.
Segons les denúncies contra els drets lingüístics presentades al País Valencià el 2025, el 30,7% dels atacs lingüístics registrats es van produir en l’àmbit educatiu, que es converteix així en el principal focus de vulneracions lingüístiques. En segon lloc, hi figura l’administració pública, amb el 24,2% dels casos.
La “llei Rovira”
L’informe assenyala que bona part d’aquestes incidències estan vinculades a l’aplicació de la denominada llei Rovira. De fet, moltes famílies no han pogut triar el valencià com a llengua base dels fills als centres educatius, com ha advertit Famílies pel Valencià, que ha qualificat de “surrealistes” les situacions creades per Educació i ha mostrat exemples de les queixes rebudes.
Per això, aquesta associació ha animat les famílies que presenten les reclamacions oportunes i ha facilitat diferents models d’escrits per facilitar-ho. A més, ha encoratjat les direccions dels centres a posar queixes davant la inspecció educativa perquè la voluntat de les famílies siga respectada.
Altres dades
L’InformeCAT també recull altres indicadors que reflecteixen la situació de la llengua en espais institucionals valencians. D’una banda, destaca que entre el 2023 i el 2025 no es va programar cap activitat en valencià a l’Expojove de València. De l’altra, apunta que la Gran Fira de Juliol del 2025 tampoc no va incloure cap concert en llengua pròpia.
En paral·lel, però, el document també constata avanços. Un dels més rellevants és la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) que va avalar el 2025 que la Universitat de València puga utilitzar exclusivament el valencià en les comunicacions internes adreçades al personal de la institució.
Una altra dada destacada és que el 83,6% dels municipis de la zona valencianoparlant tenen el nom oficial exclusivament en valencià, fet que evidencia la consolidació institucional de la toponímia pròpia en bona part del territori.
