L’associació Famílies pel Valencià ha denunciat que moltes famílies que matriculen les seues criatures en 3 anys no han pogut triar el valencià com a llengua base als centres que ja tenen una aula de 2 anys.
L’entitat ha explicat que nombroses famílies “no han pogut escollir el valencià com a llengua base perquè les aules ja venien assignades per Conselleria, que no ha tingut en compte la seua elecció i ha configurat les aules només amb l’elecció de les famílies que el curs passat van triar el centre com a primera opció a l’aula de 2 anys (independentment que després estiguen o no matriculades al centre)”.
A més, Famílies pel Valencià, que qualifica de “surrealistes” les situacions creades per Educació, ha posat alguns exemples de les queixes rebudes. Així, al CEIP Jaume I de Paiporta (l’Horta Sud), la Conselleria ha configurat una aula en cada llengua, tot i que la totalitat de les famílies que han triat aquest centre com a primera opció han escollit el valencià com a llengua base. El resultat: una aula en valencià amb el màxim d’alumnat permés, 23, i una en castellà amb només 8 alumnes, dels quals cap ha elegit el castellà.
“I no és un cas aïllat, es troben casos similars arreu del territori”, ha remarcat l’associació, que també fa referència al CEIP Carraixet d’Almàssera (l’Horta Nord), on 27 famílies de les 29 que han escollit el centre han triat valencià com a primera opció i també s’ha configurat una aula en cada llengua; al CEIP Reina Sofia de Petrer (el Vinalopó Mitjà), on 9 famílies de 39 han escollit el valencià com a primera opció i no s’ha configurat cap grup en valencià tot i que el percentatge supera el 16,7% mínim que la Llei de Llibertat Educativa marca per obrir una aula en els nivells que hi ha 3 grups, com és el cas.
En aquest sentit, l’entitat ha subratllat que “aquesta interpretació de la llei segons la qual els grups venen configurats per l’elecció del curs passat de les famílies de 2 anys, ha provocat que a moltes famílies se’ls impedisca el seu dret a matricular les seues criatures en valencià i, per tant, a poder escollir la llengua base tal com marca la mateixa llei”.
Ortí no obri cap aula en valencià a les comarques castellanoparlants
D’altra banda, Famílies pel Valencià també ha criticat que “a les zones castellanoparlants no s’ha obert cap aula en valencià, encara que haja sigut la llengua escollida”. Posa com a exemple el cas del CEIP Sant Lluís de Bunyol, on 20 famílies han escollit el valencià com a primera opció i 8 el castellà. “Tot i això, la Conselleria no ha obert cap aula en valencià en aquest centre”, ha recalcat.
Per això, l’entitat ha afirmat que “l’objectiu de la llei era arraconar el valencià de les aules i que la Conselleria està posant tots els entrebancs possibles perquè les famílies puguen matricular en valencià els seus fills i filles”. A més, ha continuat, “perilla no sols la llengua, sinó la qualitat educativa, ja que crea aules massificades d’un costat i d’altres pràcticament buides, sense cap criteri pedagògic que puga sostindre aquesta situació”.
L’associació ha assegurat que ja van demanar una reunió amb els responsables de la Conselleria per a resoldre aquestes problemàtiques abans del procés d’admissió i que no ha rebut cap resposta per part d’aquesta.
L’entitat ha animat les famílies que presenten les reclamacions oportunes, i per això ha posat a la seua disposició diferents models d’escrits per facilitar-ho. A més, ha enoratjat les direccions dels centres a posar queixes davant la inspecció educativa perquè la voluntat de les famílies siga respectada.
Finalment, Famílies pel Valencià ha exigit “una rectificació immediata per part de la Conselleria perquè aquelles famílies que s’han quedat fora de la seua elecció puguen participar en aquest procés en igualtat de condicions que la resta de les famílies”.
