La Flama del Canigó ha il·luminat al País Valencià la nit de Sant Joan a Benicarló (el Maestrat), a Castelló de la Plana (la Plana Alta) i Gandia (la Safor) en un acte que ha conjugat tradició, cultura i reivindicació.
Amb el lema “El foc que ens agermana”, aquesta iniciativa —coordinada globalment a través de flama.cat— ha connectat un any més el cim del Pirineu amb localitats d’arreu dels Països Catalans, que celebren aquest dimecres, 24 de juny, la Festa Nacional. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Òmnium Cultural han organitzat les rebudes i les lectures del manifest en col·laboració amb diferents entitats i col·lectius locals.
D’aquesta manera, ACPV ha tornat a complir, un any més, amb el tradicional ritu de l’arreplegada de la Flama del Canigó. Josep Maria Bullón, membre de la Junta Directiva de l’entitat s’ha desplaçat fins a Barcelona per a recollir el foc que, al llarg de la jornada, ha encés les fogueres de la nit de Sant Joan en diferents municipis i comarques valencianes.
El pas de la Flama pel País Valencià s’ha convertit en un símbol de germanor, identitat i reivindicació cultural. ACPV ha destacat que aquest acte va més enllà de la celebració del solstici d’estiu: “És el recordatori de la vitalitat de la nostra llengua i dels lligams històrics i culturals que ens uneixen”.
A Benicarló, la Flama del Canigó ha arribat a les 17.30 hores a la plaça del MUCBE, en un acte obert a tota la ciutadania que ha volgut encendre el seu compromís amb la festa i la cultura popular.
Per part seua, Castelló de la Plana ha tornat a refermat el seu lloc en la ruta d’aquest foc simbòlic. Al llarg de la jornada, la Flama ha servit d’element vertebrador de les diferents fogueres i revetlles organitzades per les associacions i col·lectius veïnals de la ciutat. A la plaça del Casal Jove del Grau, Neus Escuder, docent i membre d’Adona’t, ha llegit el manifest, que posa el focus en la unitat de la llengua, la llibertat d’expressió i la cohesió social a través de les tradicions compartides. A més, en aquesta edició, s’ha retut homenatge a la lluita desenvolupada pel professorat del País Valencià en defensa de l’ensenyament públic, la llengua i la qualitat educativa.
Així mateix, a la capital de la Safor la Flama ha estat rebuda per la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna, amb les actuacions del grup de danses Roda i Volta al passeig Marítim. Posteriorment, han pres el relleu Joves pel valencià, que l’han portada a l’Aplec de la Safor i a la Societat Excursionista de la Safor.
La Flama del Canigó
La nit del 23 al 24 de juny celebrem l’arribada del solstici de l’estiu, una festa que combina de manera molt especial la cultura, la tradició, la renovació i la festa.
L’origen de la celebració és pagà i forma part del cicle de festes solsticials, probablement un culte al sol i a l’allargament del dia. El cristianisme la va fer coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista. Aquest mestissatge d’elements pagans i cristians, populars i lúdics, culturals i festius, l’ha convertit en una celebració molt estesa i arrelada, que el nostre poble viu amb alegria i naturalitat.
Simbòlicament, l’any 1955 es va engegar la iniciativa, lligada en un primer moment al món excursionista, de fer pujar al cim del Canigó el dia 23 de bon matí una flama que roman encesa tot l’any al Castellet de Perpinyà, i simbòlicament renovar-la al cim d’una muntanya que representa també el naixement de la llengua catalana. Posteriorment, la flama es reparteix per tot l’àmbit lingüístic, celebrant l’arribada de l’estiu com una renovació de la vida i també de la llengua, i com una festa viscuda en comunitat.
