Tobies Grimaltos
Un túnel és un forat, un forat negre, un forat que travessa una muntanya i connecta les dues parts. És el contrari d’un pont. El pont és aeri, lluminós. El túnel és subterrani i fosc. Tanmateix, ells dos connecten, fan possible anar a l’altre costat. Unir els que estaven separats: faciliten el contacte, l’intercanvi, la coneixença, la proximitat.
Ara bé, com a metàfores tenen significacions ben distintes. El pont és simpàtic, agraït, possibilitador d’acords, de consensos i enteses. Els ponts uneixen, agermanen, posen a l’abast. El túnel, en canvi, ho té molt pitjor, és obscur, depriment, quelcom que sembla acostar-nos a algun final. No és la funció d’un i altre i la seua bondat, que és igual, el que prima en la metàfora. És l’aparença, l’aspecte el que es té en compte i es destaca. El mateix passa sovint amb les persones.
Salvador Vendrell
Un túnel és un forat que travessa una muntanya per estalviar-nos el port, però també una manera de passar d’una vida a una altra sense saber ben bé què hi haurà a l’eixida. A dins, deixem enrere el paisatge conegut i avancem per un lloc fosc, sense referències, confiats que en algun moment tornarà la llum. El túnel ens recorda que canviar no sempre vol dir saber cap a on anem: de vegades només sabem d’on volem eixir. I potser és precisament aquesta incertesa la que fa que, quan apareix la llum de l’altre costat, el paisatge ens semble nou, encara que no ho siga.
