Salvador Vendrell
Alertar és una de les formes més delicades de governar. Qui no avisa a temps és irresponsable; qui avisa de tot també ho acaba sent. La por només protegeix mentre és creïble. Quan els avisos es repeteixen sense motiu, deixen de ser escoltats el dia que realment fan falta.
Una alerta tardana provoca víctimes; una alerta abusiva fabrica incredulitat.
Tobies Grimaltos
Una alerta informa d’un perill i dona instruccions per a evitar-lo en la mesura possible. Hi ha dos riscos al respecte: no fer-ho quan toca o fer-ho quan no toca. Qui coneixent un perill i podent advertir els altres no ho fa és un irresponsable criminal. Qui avisa quan no toca li traurà credibilitat a les alarmes futures i els llevarà eficàcia. Farà que no alarmen les alarmes. Què és pitjor? Si deixes a la gent en la ignorància, no els donaràs possibilitat d’elecció ni, en conseqüència, d’acció. Els impossibilites salvar-se del que puga venir. Si els avises excessivament, massa vegades o amb massa força, no faran el cas que cal. In dubio monere. Qui avisa no és traïdor. Qui té la informació pot decidir, qui no la té està condemnat.
