Una estudiant de segon de batxillerat d’una localitat valenciana i valencianoparlant, interessada en estudiar el Grau en Física, es va posar en contacte amb un company. El company li va explicar l’estructura del grau, allò que s’hi estudia i l’existència d’un grup en valencià. Tanmateix, aparentment la xica tenia molt clar que havia de cursar el grau en castellà. Per què? Doncs, segons va dir, perquè els conceptes complicats no es poden explicar en valencià. El meu company li va respondre que ell feia vint anys que explicava en aquesta llengua i no havia tingut cap problema, però, pel que m’explicava, no semblava que això la convencera.
Exposat el cas, vos convide a fer-ne una reflexió. El comentari no és ni més ni menys que dir que voldria que tots els seus professors siguen homes, i que afegira que les dones no poden explicar conceptes complexos. O que volguera que els professors siguen blancs. Supremacisme assumit i normalitzat. La barbàrie sense disfressa, però potser exercida de manera inconscient en alguns casos.
És evident que un sistema educatiu que comença completament en valencià i que, a mesura que s’avança cap a l’educació secundària va fent-se majoritàriament en castellà, envia aquest missatge: El valencià va bé a l’escoleta, a l’escola primària, però quan toca parlar de coses serioses, cal fer servir llengües serioses. És el que genera l’entorn i la comunicació general que rep el públic adolescent (i els pares).
La lluita contra això és ben complicada i el fet que alguns de nosaltres, científics i divulgadors, fem servir el valencià no és suficient, segurament perquè no arribem al públic en general. Evidentment, els canals en espanyol no ens reclamen per a divulgar, perquè ja tenen qui ho fa en castellà i no ens necessiten. I sembla que el fet que la Universitat de València oferisca ensenyament superior en valencià tampoc no els arriba.
Si aquesta és la causa, el símptoma de la malaltia, cal posar-li remei: la Universitat de València ha de tornar a ser un far, un motor de canvi contra el supremacisme i l’extermini acadèmic i social del valencià. Això ho dic en oposició a la mentalitat comercial d’ajustar-se a la demanda. Perquè la demanda pot arribar condicionada per prejudicis, biaixos amb origen erroni i fosc.
En aquest sentit, el Pla d’increment de la docència en valencià, des de la seua aprovació, pretén precisament combatre aquests prejudicis mitjançant la assumpció de la igualtat lingüística en tots els ensenyament universitaris. Això implica que tots els graus han de tenir almenys el mateix percentatge de docència en valencià que en castellà. I per això, és necessari també la col·laboració i l’alineació dels instituts i escoles en un mateix objectiu: augmentar la docència en valencià i demostrar que el valencià és una llengua de ciència i que serveix perfectament per a viure, ensenyar i investigar i/o divulgar. Nosaltres estem en aquest línia i continuarem fent tot el possible per a assolir la igualtat lingüística.
Manel Perucho és catedràtic d’Astronomia i Astrofísica, i director del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV.
