El filòsof i eurodiputat Josep-MariaTerricabras va morir el 2024. Pensar diferent (2021) és l’últim llibre que va publicar. Un llibre en la seua línia de fer servir la filosofia com a eina de clarificació de conceptes, de desfer confusions.
En Terricabras la filosofia es converteix en un instrument de servei públic. Perquè, qui entén la filosofia com una activitat i no com un corpus de coneixement, qui deixa de banda l’erudició en benefici de la comprensió i la claredat expositiva, i a més té inquietuds polítiques, de servei a la societat, ha de fer un llibre com el que ara ressenyem: un quadern personal on, a banda de expressar el seu malestar per com és el món “que m’ha d’acomiadar”, es convida el lector a pensar diferent.
Això en una primera part. I ara hi tornarem. Però el llibre té dues parts. En la segona part, prou menys extensa que la primera, ens conta la seua experiència de cinc anys al Parlament Europeu, amb una reflexió franca i personal que mostra les entranyes d’aquesta institució, amb totes les seues mancances, obstacles, pressions; la impotència i les frustracions sentides; també les coses positives aconseguides.
El tracte amb alguns dels seus col·legues parlamentaris també és objecte d’aquestes pàgines. Una anècdota ben sucosa i que reflecteix el tarannà d’un i altre és la que tingué lloc amb González Pons, i que no puc deixar de referir:
“En una ocasió li vaig dir que, quan ens trobéssim pels passadissos, nosaltres ens havíem de parlar en català i ell em va contestar “Yo no hablo catalán, yo hablo valenciano”. La meua resposta va ser “Yo también”. Des d’aleshores ens vam parlar sempre en català-valencià”.
Com he dit, la part més extensa és la primera. És aquesta on ens convida a pensar diferent, on l’autor analitza certes formes de parlar i de pensar que estan ben assentades, però que, per falta de reflexió, potser ens fan acceptar tàcitament el que no volem. Sobretot quan aquestes formes tenen a veure amb la nostra vida i la nostra manera d’entendre i estar en el món, i hi tenen conseqüències. Com que el pensament és manifesta en l’acció, pensar diferent, desitja Terricabras, ens farà actuar diferent.
Les paraules representen conceptes i els conceptes són un seguit d’idees. De vegades, però, no és clar què representa la paraula o bé el concepte que hom té al darrere d’aquesta és un garbuix indestriable de idees que el condueixen a confusions.
Ara bé, si com Terricabras –i com Xavier Serra, en la seua magnífica biografia El filòsof Josep-Maria Terricabras, ens diu que fa– entenem que la missió de la filosofia és la clarificació del pensament, aleshores molts tòpics, molts llocs comuns que s’han assumit sense massa mastegar-los hauran de ser desfets. I amb aquesta desfeta, el que era confús s’ordenarà, és farà llum i s’evitaran els perills que els malentesos comportaven.
Aquest és, pense, el propòsit principal del filòsof català en aquesta part del llibre. Si ho era sempre en els seus textos, ho és potser més encara en aquest i sobretot aplicat a temes més relacionats amb la política i, és clar, la vida.
Un exemple d’això, no gaire filosòfic en aquest cas, és el que diu respecte d’una expressió perfectament assentada i que fins i tot els que són contraris al que aquesta significa empren sense ser-ne conscients:
“A la part catalana sota domini francès no m’hi refereixo mai com a “Catalunya del Nord”, sinó com a “el nord de Catalunya” […] perquè … no hi ha dues Catalunyes”.
Aquestes precisions, tan importants en els seus efectes per a la pràctica, les aplica a temes de la màxima rellevància com són la cultura, la justícia, la democràcia, el poder i l’autoritat, la pobresa, el capitalisme…, i el mal ús del llenguatge per part dels professionals de la paraula, com són els periodistes. I a altres temes més filosòfics o més de filosofia teorètica i no pràctica com ho eren els anteriorment esmentats.
Si en aquests temes que hem dit, a més, pren posició i una posició de denúncia, d’invitació no sols a la reflexió, sinó també a l’acció, respecte dels temes més teòrics la seua posició és més de filòsof i menys directament d’activista. Aborda temes com ara les creences, el coneixement, la veritat, el dubte, el pensament crític, la bona educació, déu i Déu –amb aquest matís diferencial. Això i una reivindicació activa de la claredat en filosofia, a la qual dedica també una secció.
Si el pensament crític –esmentar-lo, que no practicar-lo–, està de moda, si hi ha a qui aquestes dues paraules no els cauen de la boca, el llibre-testament de Terricabras que ens ocupa és d’una gran actualitat i –si és que la necessitat admet graus– de més necessitat encara, perquè no és una mera lloa del pensament crític, sinó un exercici radical d’aquest.
