La Veu dels llibres
Raquel Ricart presenta a València “L’estiu que vaig matar mon pare”

Raquel Ricart presenta aquest dijous, 15 d’octubre, a les 19 h, a la llibreria Fan Set de València, la seua última novel·la, L’estiu que vaig matar mon pare, publicada per Proa. L’autora conversarà sobre l’obra amb l’escriptora i periodista Núria Cadenes i amb l’editor Jordi Rourera.

En aquest llibre, Ricart torna a endinsar-se en un dels territoris centrals de la seua literatura: la memòria familiar i les empremtes que el passat deixa sobre les generacions posteriors. 

En aquesta ocasió, la protagonista és Anna Argall, una escriptora que reconstrueix la seua infantesa i adolescència mentre prova d’entendre la història de la seua família. En els records apareix un pare apassionat per la medicina i dotat d’un fort magnetisme personal, una mare reservada i gelosa del seu propi espai, i Ença, una figura necessària en la vida quotidiana familiar. 

A partir d’aquesta mirada retrospectiva, L’estiu que vaig matar mon pare mostra una família travessada per la guerra, els secrets i els silencis, però també per la necessitat de trobar explicacions a allò que durant anys ha quedat sense dir. “Una novel·la en què la reconstrucció de la biografia familiar es converteix en el motor de la narració”, assenyala l’editorial. 

Raquel Ricart, L’estiu que vaig matar mon pare, Proa (2026)

Memòria i família, de nou al centre

El nou llibre prolonga algunes de les preocupacions literàries que han acompanyat Ricart al llarg de la seua trajectòria. L’escriptora ha cultivat registres molt diversos, des de la literatura juvenil fins a la novel·la negra i la ciència-ficció. Una part significativa de la seua narrativa ha girat al voltant de la memòria, les relacions familiars i la manera com les vides individuals queden condicionades per allò que les precedeix. 

La seua bibliografia inclou títols juvenils com ara Van ploure estrelles, El quadern d’Àngela i En les mars perdudes, la novel·la negra Un mort al sindicat i l’obra de ciència-ficció El ciutadà perfecte. També ha participat en volums col·lectius com Entre dones i La improbable vida de Joan Fuster.

Un dels grans reconeixements de la seua carrera va arribar amb Les ratlles de la vida, amb què va obtindre el Premi Andròmina de narrativa, a més del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de Creació Literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Posteriorment, El temps de cada cosa va ser distingida amb el Premi El Lector de l’Odissea.

El 2022 va publicar El dit de Déu, una obra especialment personal que va obtindre el Premi de la Crítica 2023 i va quedar finalista del Premi Finestres. Ara, L’estiu que vaig matar mon pare recupera aquesta exploració dels territoris més íntims a través d’Anna Argall i del seu intent d’ordenar les peces disperses de la història familiar.

Més notícies
Notícia: “Canigó Blues” de Carles Sarrat
Comparteix
Narrativa | Amb els protagonistes travessem un temps i un país entre Prada, París i Perpinyà
Notícia: “Ràdio Sarajevo”, de Tijan Sila
Comparteix
Narrativa | Traducció de Maria Bosom | La guerra va ser el despertar a una realitat tan terrible com onírica, absurda, que li va canviar la vida per a sempre
Notícia: “La vida és curta, etcètera”, de Veronica Raimo
Comparteix
Narrativa | Traducció de Mercè Ubach | Dones desorientades
Notícia: Nou poemari d’Alexandre Navarro: la història com a mirall de l’experiència
Comparteix
Salze publica "El mosaic i les figures", l'últim recull de l’autor de Nàquera, dins de la col·lecció "Flors del mal", en què l’amor, l’absència i el record dialoguen amb personatges i episodis del passat

Comparteix

Icona de pantalla completa