Aquest divendres, 3 de juliol, fa 125 anys que es va publicar la Lletra de convit a tots els amics d’aquesta llengua, el document amb què Antoni Maria Alcover va engegar el projecte que acabaria donant lloc al Diccionari Català-Valencià-Balear, anomenat també Diccionari Alcover-Moll.
L’obra, considerada una de les grans fites de la lexicografia catalana, recull en deu volums milers de paraules, expressions i formes lingüístiques de tot l’àmbit de la llengua catalana, fruit d’un extens treball de recopilació desenvolupat durant dècades.
La iniciativa va començar amb una crida d’Alcover a totes les persones vinculades a la llengua. En la Lletra de convit, publicada el 3 de juliol del 1901, s’adreçava “a tots els qui parlen, a tots els qui estimen aquesta llengua, diguem-li mallorquina, catalana, valenciana, llemosina, rossellonesa, per el nom no ens hem de desavenir”, als quals demanava “ajuda, socors, cooperació, costat i assistència”, amb l’objectiu de reunir el material necessari per elaborar el futur diccionari.
“El tresor meravellós“
En aquell escrit, Antoni Maria Alcover també feia un repàs dels intents anteriors per confeccionar un gran diccionari de la llengua, destacant especialment el treball desenvolupat per Marià Aguiló, una de les figures cabdals de la filologia catalana del segle XIX.
L’objectiu del projecte quedava definit en les mateixes paraules del seu impulsor: “Volem reunir, fins allà on nos sia possible, el tresor meravellós; volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l’opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del segle XI”.
Les cèdules o fitxes aportades
La proposta de la Lletra era extraordinàriament precisa: especificava com havien de ser les cèdules o fitxes aportades, cadascuna de de 105 mil·límetres de llarg i 74 d’ample, que arribarien a ser més de tres milions, depositades a les cèlebres calaixeres primer per Alcover i després pel seu continuador, Francesc de Borja Moll, que completaria la seua tasca gegantina el 1962, després que traspassara l’home que l’havia iniciada.
S’hi establien les diverses categories, cadascuna dividida en els corresponents apartats, fins als 584, el darrer de tots “fematers: merda-caners”, amb exemples concrets de com dur a terme aquella tasca.
“Coratge i fora son“
Antoni Maria Alcover demanava “coratge i fora son” als corresponsals, és a dir, aquells, de tots els territoris de llengua catalana, que havien d’aportar les cèdules per a elaborar el Diccionari. Fins a 1.643 col·laboradors, algun d’ells tan destacat com Caterina Albert, Víctor Català, proporcionaren les fitxes amb les quals s’arribà a redactar la que encara avui, i en procés de digitalització per a fer-la més accessible al públic, és una obra de referència imprescindible de la llengua i cultura catalanes.
La nova digitalització que està duent a terme la Institució Francesc de B. Moll permetrà la cerca simple i complexa, és a dir, permetrà creuar les dades de diversos camps. Per exemple, es podrà marcar “Mallorca” i “Refrany”, i l’usuari obtindrà a la distància d’un clic tots els refranys que segons recull el DCVB es diuen a l’illa.
