Artur Heras rep un nou guardó a títol pòstum. Si només unes poques hores després de la seua mort (el passat dia 10 de setembre) l’Ajuntament de Xàtiva (la Costera) aprofitava el plenari d’eixe dia per proposar la seua declaració com a Fill Predilecte, ara s’ha anunciat que rebrà amb la mateixa condició un dels premis 9 d’Octubre. Així ho ha fet públic hui el consistori, destacant que fou “una de les figures cabdals de l’art valencià contemporani i un dels grans artistes vinculats per sempre al nom de la nostra ciutat”.
Heras nasqué a Xàtiva l’any 1945, i l’any passat va portar a la seua ciutat la mostra Halt! Imatges que pensen, exposició que es va poder visitar durant el primer semestre del 2025. Xàtiva va lamentar ahir, precisament, la mort d’un altre artista plàstic de gran rellevància i amb vincles amb la ciutat: Manuel Boix, íntim amic d’Heras. La ciutat va recordar la colossal empremta de Boix a Xàtiva, amb dues peces escultòriques de gran format d’El punt dins del moviment, de 1995; el famós Tríptic daurat de l’Ajuntament de Xàtiva o la restauració de la policromia de la volta de l’ermita gòtica de Santa Anna.
Els altres dos guardonats són Xaro Ferri i Juan Ramón Martí, “en reconeixement de les seues trajectòries i a la contribució que han realitzat, des de diferents àmbits, a la cultura, el patrimoni i la projecció social de la ciutat”. Ferri s’ha dedicat des de l’adolescència a la perruqueria, “evolucionant des de la més tradicional a l’anomenada perruqueria artística i d’autor amb una projecció autonòmica, estatal i internacional”, destaquen. Ha desenvolupat durant dècades la seua activitat professional a Xàtiva. Però des de fa uns anys, la seua participació és habitual en desfilades estatals de notable prestigi dins del sector.
Estudiós de la música
Pel que fa a Juanra Martí, es podria simplificar dient que és un dels músics habituals de Pep Gimeno, Botifarra. Però eixa aportació és només un rengló al currículum. Vinculat des de la infància a la música tradicional, es va formar inicialment en la bandúrria i posteriorment en la dolçaina, completant els seus estudis musicals amb la formació reglada en trombó i, posteriorment, amb els estudis de grau professional de Dolçaina al Conservatori Professional de Música José Iturbi de València i al Conservatori d’Albaida.
La seua trajectòria ha tingut una especial incidència en la recuperació del patrimoni musical xativí. Entre altres iniciatives, ha impulsat i revitalitzat el cant d’albaes en les festes de carrer i la Fira de Xàtiva, on la seua presència tots els anys és per tots coneguda. Ha treballat en la recuperació i transmissió del repertori de les danses del carrer de Sant Josep, i ha contribuït a posar en valor el Ball de la Folià dels carrers del nucli històric, “combinant investigació, recopilació oral i documentació escrita”, van destacar ahir des del consistori.
“Els Premis 9 d’Octubre constitueixen un dels principals reconeixements que atorga anualment l’Ajuntament de Xàtiva i tenen com a objectiu distingir persones que, per la seua trajectòria, activitat professional, compromís o aportació, han tingut una especial rellevància en el panorama cultural i social de la ciutat. Uns guardons que fan valdre, des de diferents disciplines i àmbits, persones que han contribuït a enriquir la vida de Xàtiva i a projectar-ne el nom més enllà del municipi”, han assenyalat.
Els reconeixements es lliuraran el pròxim 9 d’Octubre a la porta de l’Aljama situada en l’ermita de Sant Josep, en l’acte institucional que tradicionalment acull l’entrega d’aquests guardons. L’alcalde, Roger Cerdà, ha destacat que “els Premis 9 d’Octubre ens permeten reconéixer persones que, des de diferents àmbits, han contribuït a enriquir la nostra ciutat i la nostra societat”, i ha fet valdre “la trajectòria d’Artur Heras, Xaro Ferri i Juanra Martí, tres persones amb perfils molt diferents però amb una profunda vinculació amb Xàtiva i amb una aportació destacada a la nostra cultura, al nostre patrimoni i a la projecció de la ciutat”. El regidor de Cultura, Alfred Boluda, ha destacat “que els reconeixements 9 d’Octubre de l’Ajuntament de Xàtiva remarquen tres trajectòries vitals i professionals de gran rellevància”.
La gran antològica del 2019
Artur Heras va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on va entrar en contacte amb artistes com Rafael Armengol i Manuel Boix, amb qui compartiria exposicions i projectes i amb els quals participaria en la renovació del panorama plàstic valencià. Fa uns dies, amb el tancament de la històrica galeria Cànem a Castelló de la Plana, es recordava que tots tres, junts, van inaugurar aquesta sala el 1974. I que en 2024, amb una nova col·lectiva seua es va celebrar el cinquanta aniversari d’aquest embemlàtic espai.
Fundador de la Sala Parpalló
Entre 1980 va fundar (i dirigir fins el 1995) la Sala Parpalló de la Diputació de València, espai que va acollir exposicions d’autors de primer nivell internacional com Robert Frank, David Lynch, Robert Capa, Pierre Klossowski, Walker Evans o André Masson. La seua trajectòria artística inclou, entre altres, l’exposició Bandera, bandera, a la Fundació Joan Miró de Barcelona, i una exposició antològica a l’IVAM l’any 1995. Posteriorment, el 2016, La Nau de la Universitat de València li va dedicar una gran exposició retrospectiva. La seua obra es va caracteritzar per l’experimentació i la incorporació de nous llenguatges artístics, però també per un fort compromís social. La vinculació d’Heras amb la seua ciutat natal es va mantindre al llarg de tota la seua trajectòria. L’any 2019 la ciutat va acollir l’exposició antològica Sura com el desig i el destí en la memòria, la qual recollia 55 anys de producció artística del pintor xativí: des del 1962. A més a més, va col·laborar amb institucions i col·lectius xativins en nombrosos projectes, entre ells diverses publicacions, cartells de Fira, una serigrafia d’homenatge a Raimon i diferents exposicions. També va ser un col·laborador constant de l’Associació d’Amics de la Costera des dels seus inicis.
