L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, va anunciar anit dijous en el plenari que iniciarà els tràmits per a declarar Fill Predilecte de la ciutat el pintor i gestor cultural Artur Heras, qui va faltar ahir amb 81 anys. Fou l’Ajuntament de Xàtiva (la Costera) qui va fer públic oficialment per xarxes socials el fatal desenllaç. En el plenari, només unes hores després de saber-se la notícia, es va guardar un minut de silenci en la seua memòria. Cerdà va assenyalar que Heras, nascut a Xàtiva el 1945, era “una de les figures més importants de l’art contemporani valencià”.
Tot i que els estudis, la trajectòria pictòrica o el seu precoç treball com a gestor cultural el van portar a València des de molt jove, Heras mantenia un vincle molt fort amb la seua ciutat. Sa mare i son pare vivien des de 1972 en un pis del carrer de la Reina, on ell acudia sovint per visitar-los fins als últims moments. I bé a través de l’Associació d’Amics de la Costera, dels seus amics el professor Antoni Martínez Revert i l’escriptor Toni Cucarella, o per altres raons, mantenia un arrelament profund.
En una entrevista de 2019 digué que tot i ja no viure sa mare ni son pare, ell tenia “la necessitat de vindre a Xàtiva sense motiu, perquè sí”, va declarar. En una altra entrevista amb motiu de la seua exposició antològica a la Fundació Chirivella Soriano de València (A cent metres del centre del món, 2013) va anunciar que s’havia plantejat buscar casa al nucli antic de Xàtiva per establir-se els últims anys, cosa que no va ocórrer.
En 2019, però, el retrobament d’Heras amb Xàtiva fou molt potent. La Generalitat Valenciana, l’artista i l’Ajuntament de Xàtiva van promoure junts l’exposició antològica Sura com el desig i el destí en la memòria, que recollia obra de totes les seues èpoques: des d’un dibuix infantil fins a obres pintades per a aquella mostra només uns mesos abans. La mostra va suposar, també, fer ús dels espais històrics de la ciutat de manera simultània. Així, les peces ocuparen el Museu de Belles Arts-Casa de l’Ensenyança, la capella de l’Hospital, el convent de Sant Domènec i el Palau de l’Ardiaca. Estigué oberta al públic del 29 de març al 29 de maig del 2019.
Algun d’aquests espais, com ara el Palau de l’Ardiaca i la Capella de l’Assumpció a l’Hospital, s’estrenaven com a espais expositius. La mostra, que necessità quinze mesos de preparatius, presentava unes quantes peces inèdites. I també, la “peça de peces” 365+1. Es tracta d’una obra que ocupa tota una paret de xicotets quadres formant una silueta amb forma de balena i integrada per 366 pintures i dibuixos, un per cada dia de l’any, més el de traspàs. Procedeixen d’èpoques dispars de l’artista (entre 1962 i 2016) i és propietat de l’empresari i col·leccionista d’art Vicente Quilis, propietari de l’hotel Montsant i de la tecnològica Inelcom, ambdues a Xàtiva.
En el Palau de l’Ardiaca es van exhibir els quadres de gran format de la sèrie RibHeras, un tribut a Josep de Ribera, l’Espanyoleto. De fet, poc després Heras va presentar el llibre Ribera i jo, un curiós artefacte literari profusament il·lustrat on Heras establia concomitàncies entre ell i Ribera: van nàixer ben a prop l’un de l’altre, i van marxar de Xàtiva prompte… Tot i que amb segles de diferència. A Xàtiva li’l va presentar l’escriptor Manuel Vicent.
En gener de 2025 tornà a Xàtiva amb el format multiespai per presentar HALT! Imatges que pensen, mostra que s’havia vist a Bremen, Frankfurt, Perpinyà i València. L’exposició, amb més de 200 obres, moltes d’elles realitzades expressament per a l’ocasió i la gran majoria dutes a terme en els últims anys, ocupava de nou quatre espais de la ciutat: Sant Domènec, el museu de Belles Arts–Casa de l’Ensenyança, el pati del museu de l’Almodí i l’església de Sant Feliu. Aquest últim, inèdit per a exposicions.
A través de pintures, dibuixos, escultures, informació documental i instal·lacions, Heras remetia a moments dramàtics de la història contemporània europea i apel·lava a la necessitat de fer front a la seua plausible repetició. “Una original lectura de la memòria visual dels desapareguts, expatriats, deportats i vençuts durant l’extermini perpetrat pels nazis, convidant a reflexionar sobre unes certes situacions de la història recent, com l’evolució de l’extrema dreta, les agressions civils, les deportacions d’immigrants o els bombardejos”, van explicar.
Cartells de la Fira de Xàtiva
Una curiositat sobre Heras i la seua precocitat és que va guanyar el prestigiós Premi de Pintura de Xàtiva… en 1963. Tenia, per tant, 18 anys. I el quadre forma part de l’exposició permanent del museu. Així mateix, Heras va fer el cartell de la Fira de Xàtiva de 1982. Aquest encàrrec l’han portat a terme, també, noms com Manolo Valdés, Renau, Hernández Mompó, Michavila, Genovés, Mariscal, Armengol, Solbes… L’any 2000, amb motiu del 750 aniversari de la Fira xativina, feu de nou el cartell oficial.
El poemari d’Estellés
Ximo Corts, president d’Amics de la Costera des de 1993 fins a 2022, ha enumerat les creacions del pintor relacionades amb Xàtiva. I a banda de les esmentades, estan la serigrafia del nomenament de Raimon com a Fill Predilecte de Xàtiva en novembre de 2015, el cartell de la I Setmana Cultural de Xàtiva o l’exposició Bandera, bandera. Però, sobretot, la petjada d’Heras és ben recordada pel disseny de cobertes de les edicions de bibliòfil i de butxaca del poemari Xàtiva, de Vicent Andrés Estellés (1980). També fou habitual la seua col·laboració gràfica amb la companyia local Bicicleta Teatre o amb la publicació Papers de la Costera.
